Entrevista a Vilaweb pel canvi a la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

El gerent de Cossetània, Jordi Ferré, ha assumit la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC), en substitució d'Ernest Folch. Folch, que es mantindrà com a vocal de l'organisme, va posar el càrrec a disposició de la junta, després de deixar l'editorial Ara Llibres i la direcció de la plataforma digital 36L, per convertir-se en el nou director d'Ediciones B. Jordi Ferré explica a VilaWeb els seus objectius i els reptes del sector.
Jordi Ferré va cofundar Cossetània Edicions el 1996 a Valls. L'editorial és una de les fundadores també, juntament amb Bromera i Angle, de la plataforma digital Edi.cat. Ferré era fins ara el vicepresident de l'AELLC, després que el desembre del 2009 es va elegir una nova junta, plural, que representava bona part de les sensibilitats de l'edició en català. Recentment, al mes de febrer, hi ha hagut dos canvis més en la junta: Ester Pujol, nova directora editorial del Grup 62, ha substituït com a vocal a Xavier Mallafrè, director general del Grup 62, que recentment ha estat nomenat president del Gremi d'Editors de Catalunya. I l'editora de La Magrana Isabel Obiols substituïrà com a vocal a Joaquim Palau, d'RBA (grup propietari de La Magrana).
—Quins seran els objectius de la seva presidència a l'Associació d'Editors en Llengua Catalana?
—Serà una línia continuïsta amb la realitzada en la presidència d'Ernest Folch i amb l'entrada de la nova junta directiva fa un any i quatre mesos. Del que es tracta és de tenir més lectors en català i per tant d'aprofundir en les actuacions que es fan en aquest sentit i d'idear-ne de noves.
—Quins són els temes que preocupen al sector?
—Preocupa especial la situació de crisi econòmica i el descens de vendes en el món del llibre, que en el cas del llibre en català es viu de forma més aguda, ja que té menys rotació que el llibre en castellà en el punt de venda. També preocupen les retallades dels ajuts institucionals a un sector que abans ja no eren suficients.
—Com ha d'afrontar la crisi el sector?
—Ens cal major informació sobre l'evolució de cada títol al punt de venda, de manera que això ens permeti optimitzar les reedicions, fet sobre el qual ja hi treballem. També ens cal un millor posicionament dels llibres en català als punts de venda. I ens cal aprofundir en la millora de les promoció dels nostres llibres. Aquestes són algunes de les actuacions, n'hi ha d'altres.
—Com guanyar lectors per a la literatura catalana?
—Augmentar el nombre de lectors en català és un objectiu que hem de tenir en ment tota la societat catalana i totes les institucions. Necessitem millorar les xifres que ens diuen que tant sols una de cada cinc persones que llegeix a Catalunya ho fa en català. Això passa per actuar des de l'escola, des dels punts de venda, des de les institucions, des de la societat civil i, és clar, des del món editorial, també. Cal ser conscients que la lectura en català està en inferioritat de condicions al nostre país i, per tant, per millorar-la són necessàries polítiques de discrimació positiva.
—I com es plantegen fer avançar el llibre electrònic en el mercat editorial?
—El llibre electrònic avança a un ritme creixent de penetració al mercat, però sense fer-ho de forma espectacular. Pel que fa al llibre digital en català, és important que en aquests moments els editors en català vagin digitalitzant el seu fons per augmentar l'oferta a mesura que el seu consum també augmenti.

Entrevista publicada a Vilaweb el dia 13 de març de 2011

El llibreter de capçalera

És curiós però en l'era de la comunicació, en el moment de la història en què més informació tenim, més necessitem que el llibreter faci més de llibreter, faci més de prescriptor. La quantitat d'informació que rebem és tan aclapadora que necessitem algú que ens guiï enmig de tanta quantitat d'articles, de webs, de blogs, de xarxes socials, de notícies que ens arriben sobre les novetats del món de llibre. I per si això no fos prou, hem de tenir en compte que mai s'havien editat tants llibres com ara, de manera que és impossible estar al dia de les més de 60.000 novetats que es presenten cada any a l'Estat espanyol.
És doncs per tot plegat que necessitem que algú de confiança i que conegui els nostres gustos destriï la informació i ens marqui unes guies cap on encaminar les lectures. La feina del llibreter, del llibreter que fa de llibreter, continua sent necessària, més que mai, ens calen els seus consells, les seves recomanacions i reflexions. Cal doncs escoltar el nostre llibreter de capçalera.
I si en el llibre tradicional, el de paper, la feina del llibreter per tot el comentat anteriorment és capçal, en el nou món del llibre digital, cap on es fan els primers passos el sector, continuarem necessitant que siguin ells els que tinguin un paper central en aquest nou escenari que es dibuixa. Tot plegat és encara molt nou i no sabem de quina manera i com els llibreters han de tenir-hi el seu protagonisme. Caldrà que tots plegats, editors, llibreters, autors, etc hi reflexionem per aconseguir que els llibreters, més enllà de si el llibre en el futur es llegeixi en format electrònic o en paper, puguin seguir fent la seva tasca d’agents culturals, de prescriptors, d’animadors de la lectura. A més, l'aparició dels llibres digitals encara fa més gran l'oferta de lectures i per tant serà encara més complicat poder destriar enmig d'un escenari on hi trobarem llibres editats i treballats per editors professionals però també moltes altres publicacions que mercès a les possibilitats de la xarxa quedaran a disposició del públic sense cap tipus de filtre ni d’intermediació.

Article publicat al Diari de Tarragona, l'abril de 2010

Jordi Ferré: “Només 1 de cada 5 lectors de Catalunya llegeix habitualment en català”

Nascut fa 46 anys, Jordi Ferré Blasco, casat i pare de dues filles, és gerent de l’editorial vallenca Cossetània, fundada el 1996. Repassem amb ell en quina situació es troba el món editorial català, ara que falta poc per Sant Jordi.

1. Quina és la filosofia de treball de Cossetània?

La voluntat de Cossetània és ser una editorial de caràcter general, però que se’ns tingui de referència en temàtiques concretes com l’excursionisme, el turisme o els llibres de cuina, tot i que també editem llibres de literatura, assaig o història. En aquest sentit, intentem obrir línies editorials en camps en què no hi ha llibres en català. Per exemple, el mes de maig iniciarem una col•lecció de guies de viatge que serà l’única que hi haurà en català en aquest important sector editorial. Aquest és un dels reptes més importants del 2010, i si ens en sortim, cosa de la qual estic convençut, serà una contribució important a la normalització de la nostra llengua, ja que per fi podrem viatjar en guies en català pel món. Això també ho hem fet en altres tipologies de llibres.

2. En quina situació es troba el món editorial català?

Al català li falten lectors. Les estadístiques ens diuen que només un de cada cinc lectors de Catalunya llegeix habitualment en català. Necessitem capgirar aquestes xifres perquè necessitem un mercat més sòlid. Hi ha diversos motius perquè això succeeixi, com per exemple la falta d’oferta en català en moltes temàtiques o també els problemes de promoció, ja que competim amb llibres en castellà que per les seves perspectives de venda tenen una promoció molt àmplia, o també la falta d’hàbit de lectura en català d’un sector important de la població.

3. Com valores les polítiques que ha desenvolupat el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserres?

El conseller Tresserres ha fet al davant de la seva conselleria una bona feina i l’ha fet a més a més amb criteri, cosa que és d’agrair. Penso que ha estat un excel·lent conseller. La crisi econòmica ha reduït els recursos del seu departament, i això també ha afectat les línies d’ajuts a les indústries culturals. Tot i així, darrerament l’Associació d’Editors en Llengua Catalana hem arribat a una acord amb el Departament pel paquet d’ajuts per a l’edició en català pel 2010 amb un balanç satisfactori tenint en compte les circumstàncies del moment. La cultura catalana necessita polítiques de discriminació positiva, ja que es troba en inferioritat de condicions respecte a l’altra cultura amb què conviu en el mercat, i la conselleria té clar que cal fer polítiques en aquest sentit; prova d’això és la llei de cinema, una llei molt valenta i molt necessària. Malgrat que el sector editorial en català necessita més ajut per poder competir amb igualtat de condicions amb la llengua castellana, som conscients de les limitacions econòmiques actuals; per tant, el que estem fent els editors catalans amb la Conselleria és treballar colze a colze per optimitzar de la millor forma els recursos existents, i en aquest sentit hem trobat molt bona predisposició.

4. Quines perspectives teniu enguany per Sant Jordi?

Ens presentem a Sant Jordi amb una trentena de novetats editorials on portem llibres característics de les nostres línies editorials. Ens sembla que presentem una bona oferta, variada i amb llibres de qualitat. Confiem que serà una bona diada de Sant Jordi.

Entrevista publicada al butlletí Noves d'Esquerra, de Valls

"La queixa és un mal model de negoci"

Entrevista realitzada per Toni Orensanz i publicada a La Vanguardia el divendres 21 d'agost.

La literatura 2.0, una nova forma d’escriure?

L’escriptor mallorquí Biel Mesquida en el pròleg del llibre La catosfera literària, publicat el mes de maig passat i on s’hi recullen una mostra de 100 blocs de literatura escrits en català, hi escrivia que “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. I és veritat, la xarxa és la més novedosa forma de socialització de la literatura. Un escriptor, quan escriu un text, ho fa, en primer lloc perquè l’escriptura li crea plaer i, després, perquè aquest text sigui llegit. Ser llegit és el gran repte dels creadors. Hi ha qui fa fotocòpies del seu text, el passa als amics i n’espera els seus comentaris, que generalment, seran bondadosos. Fins a l’aparició d’Internet per aconseguir arribar a més gent, a l’escriptor no li quedava altra forma de ser llegit, si era un text curt, que lliurar-lo a una revista literària o, si era un text llarg, presentar-lo a un editor o a un premi literari que tingués garantida l’edició (si guanyava). En aquest punt apareixia doncs un intermediari (l’editor) que era qui decidia si s’editava el text en qüestió o no i aquesta tasca es feia, i encara es fa, amb més o menys encert. La xarxa però, permet connectar directament l’autor i l’escriptor sense passar en absolut per cap filtre. Són els lectors qui decideixen si val la pena o no seguir la lectura de les creacions d’un determinat autor. L’estructura es converteix completament en horitzontal i l’autor veu compensada moralment la seva feina en obtenir lectors; ara bé, la gratuïtat del sistema fa que aquest no ingressi res en absolut per la seva feina creativa. La xarxa s’ha convertit doncs en un bon sistema per escriptors desconeguts per poder donar-se a conèixer i, també ha permès, que textos sorgits a la xarxa hagin fet un salt cap a una tecnologia anterior, la del llibre de paper. D’aquesta manera, arreu del món s’han editat llibres sorgits de la xarxa, especialment dels blocs, cosa que ha comportat que el món editorial tingui un ull posat en aquest món per saber quines aportacions novedoses hi arriben.

El concepte 2.0
En els darrers temps el concepte 2.0 s’ha introduït en el nostre llenguatge i s’han portat a terme seminaris, conferències i xerrades sobre aquesta qüestió. D’aquesta manera es parla de termes com economia 2.0, política 2.0, edició 2.0 i naturalment, literatura 2.0. Tot plegat sorgeix de l’aparició dels webs 2.0 que han significat un canvi radical en la filosofia d’ús de la xarxa. Les webs 2.0, més que un portal d’informació, es converteixen en punts de trobada que configuren xarxes socials completament horitzontals on tothom pot tenir-hi protagonisme. Els blocs, els wiquis, els fotologs, el Youtube, el Twiter o el Facebook es converteixen en espais comuns que permeten als usuaris interconnectar-se entre ells sense que tingui importància la procedència geogràfica, social o cultural de cada persona. D’aquesta manera, per exemple, el concepte d’economia 2.0 es basaria en què: per crear un negoci format per diverses persones o empreses de diferents indrets, cadascuna aportarà el que sap del seu camp per ajuntar les diferents iniciatives i confirgurar-ne una de nova; aquesta tindrà un sistema de treball basat en les comunicacions en xarxa i utilitzarà les tecnologies que posen a l’abast els webs 2.0.
Arribats en aquest punt, sorgeixen una sèrie de preguntes com: què és la literatura 2.0? Tota creació realitzada en un mitjà 2.0, com un bloc, es podria considerar literatura 2.0? Primerament, el més habitual és que els creadros, els escriptors, utilitzin la tecnologia 2.0, els blocs, per donar a conèixer les seves creacions. En la majoria dels casos són textos que es podrien reproduir perfectament en paper. Podríem dir que és literatura 1.0 que s’expresa en un suport 2.0, però hi ha iniciatives sorgides a la xarxa que ens ofereixen noves possibilitats. En el blog “Històries veïnals” (historiesveinals.blogspot.com), persones que no es coneixen entre elles escriuen un relat conjuntamet a partir d’uns paràmetres que els facilita el coordinador del blog. Altres blogs, com l’eròtic de la Mireia (mireiagalindo.blogspot.com), que ha acabat convertint-se en un llibre editat enguany (Em dic mireia i el meu cony es diu Carlitos) ha utilitzat totes les eines que ofereix Blogger (inserció d’imatges, vídeos, música, enllaços, etc.) per combinar-ho amb la narració i ho ha convertit en un tot armònic. Fins i tot el personatge en ficció de la Mireia disposa d’un Twitter. Precisament, el Twitter, aquesta nova eina 2.0, ha permès que des del web Hesperia s’hagi convocat un concurs de microrelats de ciència ficció, que no poden tenir més de 140 caracters, és a dir, han de ser molt curts, com els missatges de Twitter; tot un repte.
La literatura digital, aquella que ha estat feta per llegir-la únicament amb un suport iformàtic té moltíssimes possibilitats, el problema és que ens costa imaginar quins camins es poden seguir. En la trobada de la Catosfera 2008, celebrada a principis d’any a Granollers, Laura Borràs, filòloga, professora de la UOC i reconeguda especialista en literatura digital, va deixar bocabadats tots els assistents a la trobada amb una mostra de literatura digital. És molt difícil explicar-ho amb paraules, per això, us aconsello una visita al web (http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/cat/) on hi ha una mostra de més de 500 obres de literatura digital. Com es llegeix en el propi web hi trobarem “des de poesia dinàmica, a la narració hipertextual, des de la literatura generada per ordinador a l’assaig hiperactiu”.
Aquestes noves tecnologies, aquestes noves formes de literatura les hem de mirar més com una oportunitat de poder incorporar nous lectors que com una amenaça. Recordo que Laura Borràs va apuntar dos conceptes claus: “nadius digitals i immigrants digitals”. Deia que nosaltres som “immigrants digitals” ja que ens hem educat en una tecnologia diferent a l’existent actualment i ens hem vist obligats a “immigrar” a les noves tecnologies; mentre que les noves generacions són “nadius digitals” que han après a fer anar l’ordinador, els programes i els webs 2.0 de la mateixa manera com han après a caminar, a llegir o escriure. Són doncs aquestes noves generacions, els qui possiblement estan més acostumats a llegir en pantalla digital que en format paper, els que poden incorporar nous lectors de literatura a partir dels formats digitals amb creacions molt afins a les que estan acostumats a veure en els ordinadors.
En fi, tot un cami per recórrer, on també els e-books tindran molt a dir, que haurem d’anar digerint a poc a poc i acostumant-nos als conceptes de literatura digital o 2.0. Però el món va tan depressa que mentre això passa ja hi ha qui comença a parlar de literatura 3.0.

Article que he publicat a la revista bValls de Lletres número 11 (editada per la Comissió de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs), que ha sortit publicat aquest mes de desembre i que es va presentar el dia 17 de desembre a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs. Podeu també llegir l'article publicat a la revista en aquest pdf.

Què necessita el llibre en català?

Sovint hom té la sensació que quan es parla del llibre en català, es tracta com si estiguéssim en una situació normalitzada on les lleis del mercat ja regulen l’espai que ha d’ocupar. És cert que al voltant del llibre en català s’ha creat una indústria que crea llocs de treball i que té lògicament objectius mercantils com qualsevol altre empresa, però això no vol dir que tingui una situació normal respecte el llibre en castellà. Les dades ens ofereixen un panorama real poc encoratjador. Així estan les coses, segons l’enquesta d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya, tan sols 1 de cada 5 lectors de Catalunya llegeix habitualment en català.
En termes futbolístics podríem dir que perdem per golejada, per 5 a 1. I més preocupant encara és que si analitzem l’evolució de les dades que ens ofereix l’enquesta no s’observa cap millora en aquesta proporció, ans al contrari. Millorar l’índex del nombre de lectors habituals en català ha de ser l’objectiu dels editors en llengua catalana i de l’administració. No conec, en aquest sentit, les dades del País Valencià i de les Illes, ja que l’esmentada enquesta no les analitza, però tot indica que són encara pitjors.
Per on s’ha d’actuar per procurar que el nombre de lectors en català augmenti? Hi ha diferents actuacions a fer i en diferents camps. El primer és la visualització del llibre en el mercat. Un estudi realitzat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana analitza les dificultats que té el llibre en català per tenir espais visibles en el punt de venda.
Habitualment, a les llibreries independents és el lloc on es tracta millor el llibre en llengua catalana però tenim grans problemes de visualització en les cadenes de llibreries i en els grans magatzems, llocs on segons l’Enquesta d’Hàbits de Lectura cada cop tenen un percentatge de venda més gran de llibres.
Si s’analitza només en termes mercantils i com que hi ha un major nombre de vendes de llibres en castellà (recordem el 5 a 1), aquests lògicament tenen més rotació i des del punt de vista econòmic són més rendibles pels establiments. Per tant, cal crear polítiques de discriminació positiva pel llibre en català que incentivin la seva visualització en el mercat.
A més a més, s’editen en la nostra llengua aproximadament 8.000 títols de llibres que han de competir per tenir un espai en les llibreries amb els més de 50.000 que s’editen en castellà, que a més en tenir tirades i expectatives de vendes superiors, porten campanyes de màrqueting amb més mitjans. Amb això arribem a una segona qüestió, és necessari també idear actuacions de màrqueting pels llibres en català. Cal dir en aquest sentit que des de fa dos anys l’ICIC ha iniciat una línia d’ajuts a la promoció del llibre.
Un altre dels punts que impedeix que la xifra de lectors pugui augmentar és que falta oferta de llibres en català. Sovint he sentit que un dels problemes del món del llibre és que s’edita massa i que això col·lapsa les llibreries; no ho negaré, però m’agrada també dir sempre que no és precisament el llibre en català qui crea aquest col·lapse ja que per una banda el nombre de llibres en llengua catalana per cada 1.000 habitants, en l’àrea geogràfica de parla catalana, no arriba a l’1 per 1.000, percentatge que és superat en el cas del llibre en castellà, i per l’altra perquè segons l’estudi del comerç interior del llibre a l’Estat espanyol, mentre que el nombre de títols en castellà el darrer any va tenir un increment d’un 2,8%, en català el nombre de títols que es van editar el 2007 respecte el 2006 va tenir un descens del 2,1%, cosa que ja va ocórrer també el 2006 respecte el 2005.
Falta doncs oferta ja que hi ha matèries com l’assaig, les guies de turisme, la informàtica, els llibres tècnics, els de mascotes, els de bricolatge, els de jardineria, etc. on és impossible o gairebé impossible de trobar llibres editats en la nostra llengua. És necessari una política que detecti en quines línies no hi ha llibres en català i que n’incentivi la seva edició.
I, finalment, en el cas de les traduccions ens trobem les dificultats que té el català per poder vendre el llibre al mateix preu del castellà. La traducció d’una obra costa el mateix fer-la en català que en castellà, però en el moment d’editar-la la repercussió per exemplar és molt menor en castellà, que té un tiratge superior que en català i això fa que el llibre en llengua castellana pugui sortir al mercat amb un millor preu. Són necessàries doncs polítiques d’ajuda que puguin permetre que les traduccions en català no es trobin en el mercat en inferioritat de condicions. En definitiva, el llibre en català, com un element més de la nostra cultura, necessita polítiques de discriminació positiva fetes sense complexos d’altra manera tindrà un futur complicat.

Des del Tercer Congrés Catalanista 2008-2009 em van demanar un article sobre la situació editorial a Catalunya. Aquest és el text que vaig enviar. Es pot consultar també aquí al web del Tercer Congrés Catalanista.

La nova biblioteca

L’Ajuntament de Valls fa una selecció d’arquitectes per a la construcció del nou edifici a Ca Creus, al carrer Sant Pere, edifici que ha d’acollir la nova biblioteca per a la ciutat de Valls. De entrada, el sistema que s’utilitza, el mateix que es va fer amb el Pati, em sembla un encert. És important que l’obra pública que es faci sigui una referència per a la ciutat i que es puguin escollir quines són les diferents opcions i que es pugui analitzar quin serà el projecte més adequat i funcional per a la ciutat. A més és una bona notícia que despatxos d’arquitectes amb reconegut prestigi es presentin a aquest concurs. I també he de dir que em sembla també del tot adequat que la nova biblioteca s’ubiqui al barri antic de la ciutat ja que això ha de provocar un fluxos de moviment de persones important, qüestió important per revitalitzar el barri antic.
De totes maneres, l’edifici per molt maco que sigui, que ja he dit anteriorment que és important que sigui una bona construcció atractiva i funcional, no és el que fa que una bibliteca sigui més o menys usada i sigui un indret de més o menys activitat cultural, com a mi em sembla que ha de ser aquest equipament. Per tant per espectacular que sigui la instal·lació sinó està dotada amb el personal necessari perque pugui tenir un horari el màxim ampli possible i amb la dotació econòmica correcte, no acomplirà l’objectiu de dinamització cultural i de la lectura que es demana a unes instal·lacions d’aquestes característiques.
En aquest sentit, cada vegada que vaig per algun acte a la Biblioteca Xavier Amoròs de Reus que es va inaugurar no fa gaires anys sento una sana enveja, i així li ho he dit al seu director diverses vegades, de no gaudir d’una instal·lació d’aquestes característiques a la meva ciutat. La Biblioteca de Reus està ubicada en un edifici emblemàtic, l’antic escorxador de la ciutat. Està ben dotada en tots els sentits que esmentava anteriorment i fa activitats de manera que esdevé un organisme animador cultural de la ciutat. L’horari és també una de les qüestions importants ja que els dies entre setmana està oberta ininterrompudament de les 10 del matí a les 8 del vespre. El resultat és que sempre hi ha moviment, que sempre que hi he anat hi he vist moltes persones consultant llibres o llegint la premsa o les revistes. I a més a més, ofereixen les seves intal·lacions i les preparen amb curesa perquè es poguin fer presentacions de llibres amb totes les condicions. A mi la veritat m’agradaria que la meva ciutat tingués una instal·lació d’aquestes característiques. L’horari de la biblioteca de Valls té poc de a veure amb el de la de Reus ja que a la nostra ciutat, la biblioteca nomès obre per les tardes.
I una altra qüestió, la biblioteca és un lloc d’estudi on, per exemple, els estudiants puguin trobar un espai tranquil per poder preparar els seus examens tot tenint a l’abast llibres o enciclopèdies que puguin utilitzar en moments determinats per aclarir dubtes o ampliar els temes que estan preparant. En aques sentit, aquesta setmana llegia una carta d’una estudiant que es queixava que no li havien deixat entrar a la biblioteca la carpeta amb els seus apunts, que cal deixar la carpeta a fora a les guixetes i només entrar els fulls de paper. I no és la primera vegada que sento aquesta queixa i em sembla que valdria la pena que això es revisés.
El nostre país necessita que es fomenti la lectura. Estem en els països de la cua d’Europa pel que fa als índex de lectura i tots els agents culturals estan d’acord en el sentit que unes bones instal·lacions bibliotecàries són una de les millors inversions que es poden fer per fomentar l’hàbit de llegir. Segons l’enquesta dels hàbits de lectura a Catalunya el 2005, hi ha un 42,5% de catalans que declaren que no llegeixen mai o gairebé mai, per tant sols un 20,5% que declara que llegeix almenys un cop o dos a la setmana i un 9,9% que declara que llegeix almenys un cop al més. Aquestes dades contrasten molt amb els índex de lectura dels països nòrdics o de la Gran Bretanya. I també la mateixa enquesta ens diu que és llegeix més a les grans ciutats que a les zones rurals. Cal doncs que a comarques tinguem bones instal·lacions pel foment de la lectura. En aquests moments, doncs, que la ciutat es disposa a fer una inversió important pel nou edifici de la bibliteca, hem de demanar a les administracions que en són responsables que una vegada fetes aquestes inversions amb la infraestructura, facin un pas més enllà i procurin i analitzin de quina manera s’ha d’actuar per convertir la nova biblioteca de la ciutat de Valls amb un centre d’animació cultural amb activitats i amb uns bons horaris. Si ho fan, faran un bon servei pel foment de la lectura i de la cultura a la ciutat de Valls.

Article publicat al setmanari El Pati de Valls, el febrer del 2007

El foment de la lectura

Les dades de l’eurobaròmetre de l’any 2003 referides als índex de lectura dels diferents estats de la Unió Europea indiquen que a l’Estat espanyol un 47,3% de les persones són lectores. Aquestes dades tenen relació amb l’enquesta sobre els hàbits de lectura, que realitza anualment la Federación de Gremis de Editores de Epaña, segons la qual un 54,1% de la població de Catalunya i un 52,8% de la de l’Estat espanyol declarava que havia llegit alguna vegada en el darrer trimestre. L’eurobaròmetre ens situa, com tothom deu suposar, en les darrers posicions dels estats d’Europa i tot i ser dolentes les dues dades anteriorment esmentades, el que encara més preocupa és que des del 2001 hi ha un 5% menys de catalans que declaren a l’enquesta sobre els hàbits de lectura que no llegeixen pràcticament mai. O sigui que anem enrere. Per tant és necessari fer campanyes de foment de la lectura i en aquesta tasca cal que si impliquin totes les institucions, des de les de l’Estat fins a les locals. Això, es clar, sempre que els polítics que ens administren creguin que és important que la població llegeixi, cosa que en molts moments dubto.
Valls vam tenir l’honor de tenir la de les primeres biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya. Per vergonya nostra aquest emblemàtic edifici del passeig dels Caputxins, el qual fou inaugurat l’any 1918 en una important clebració, actualment i des de fa deu anys està en desús. Si les seves pareds poguessin parlar segur que ens dirien com enyoren aquells temps en que l’edifici estava fins a vessar de llibres i en què dia rera altre molts vallencs hi anaven per consultar-hi lectures o senzillament per passar una estona llegint. Ara, estem a l’espera que un nou pla d’equipaments culturals assenyali quin futur li espera a l’antic edifici de la Biblioteca Popular i com es pot donar més espai a la Biblioteca Carles Cardó, la qual està ubicada a la Casa de Cultura, just al davant de l’emblemàtic edifici inaugurat per la Mancomunitat.
Modestament, voldria fer una suggerència. Al meu entendre la millor finalitat que podria tenir l’edifici de l’antiga Biblioteca Popular és que se seguís dedicant a la finalitat pel qual va ser construït: com a biblioteca. És cert que l’espai insuficient hi impedeix ubicar-hi la Biblioteca Carles Cardó, però hi ha alguna altra solució perquè es pugui fer servir com a biblioteca. Potser valdria la pena estudiar la possibilitat de dedicar aquest edifici noucentista exclussivament a biblioteca infantil. Penso que les seves dues sales podrien permetre que una es dediqués a fons i l'altra a espai polivalent en el qual s’hi poguessin desenvolupar regularment activitats pel foment de la lectura dirigides a la mainada com lectura de contes, presentacions de llibres, xerrades d’autors, etc. Al meu entendre és important que les biblioteques siguin centres d’animació cultural, especialment per als més joves. Necessitem que els més petits s’habituin a anar a les biblioteques i una de les maneres és que tinguin un espai ben habilitat, a peu de carrer i ambientat adequadament.
Sobre aquesta qüestó, algú pot preguntar-se el perquè els editors volem que es fomenti l’ús de la biblioteca si en aquest indret no es venen llibres sinó que es deixen gratuitament. Doncs, senzillament, perquè està demostrat que una bona i dinàmica xarxa de biblioteques fa augmentar el nombre de lectors, i el que necessitem els editors són més lectors, més persones que llegeixin llibres. Les biblioteques són, doncs, la pedrera de nous lectors.
I perquè necessitem que la gent llegeixi? Es més, perquè necessitem que la mainada, que els joves, llegeixin? Hi ha molts motius, però relacionaré dues dades que ens ho poden fer entendre. Els escolars de Finlàndia han desmostrat en unes proves realitzades recentment ser els millors d’Europa, els que millor fan l’aprenentatge. Nosaltres en aquesta proves hem quedat a la cua, en els darrers llocs. Suposo que alguna cosa hi deu tenir a veure l’índex de lectura. Els finesos són junt amb els suecs els qui més llegeixen de la Unió Europea. Ens aventatgen en gairebé trenta punts. Mentre un 76,1% de finesos són lectors a l’Estat espanyol aquesta xifra és tant són d’un 47,3%. La lectura és un hàbit i un aprenentatge. Com més es llegeix més capacitat de comprensió dels textos es té i com més entrenat s’està en la lectura, més fàcil és comprendre els llibres escolars i, lògicament, és més fàcil estudiar. Per això, també penso que hauríem de reflexionar, doncs, sobre com estan les biblioteques de les nostres escoles. Hi ha espais a les escoles de la nostra comarca destinats a biblioteques? És l’adequat? S’hi inverteix en la compra de llibres? Tenen pressupost les escoles per aquesta finalitat? Els asseguro que si responen aquestes preguntes el resultat els sortirà decebedor. Potser s’hi hauria de començar fer alguna cosa.

Article publicat al setmanari El Pati, el maig del 2005