El nou institut

Passo pel davant del solar on el mes de setembre han de començar les classes del nou institut i se’m fa estrany pensar que d’aquí a dos mesos i escaig en aquest espai hi pugui haver un centre docent.
Recordo que l’any passat en motiu que una filla meva havia de començar ESO el curs 2006-07, els dos instituts de Valls (Narcís Oller i Jaume Huguet) van fer als pares i als possibles nous alumnes una sessió per explicar-nos com era el centre i què s’hi feia. A l’IES Narcís Oller, el seu director Xavier Salat i altres professors del centre, ens van reunir per explicar-nos com funcionaven i per mostrar-nos detalladament les aules i les instal·lacions. El mateix van fer a l’IES Jaume Huguet amb el director Jordi Tuset al capdavant.
Als pares, el pas de l’educació primària a l’ESO ens crea neguit. Els nens passen d’estar en un centre amb relativament pocs alumnes i on tens la sensació que estan força controlats, a un altre de molt gran, de prop d’un miler d’estudiants, amb molts professors i amb alumnes alguns dels quals molt més grans que ells. Tot això t’amoïna. En opinió meva fer que els nanos hagin de viure aquest canvi als dotze anys ha estat un error. El canvi de mentalitat que feien abans als catorze anys en passar d’EGB a BUP o FP, els hi fem fer ara als dotze anys. Els nens, perquè encara són nens, tenen la sensació que com que ja van a l’Institut ja són grans, però la realitat és que només tenen dotze o tretze anys. Ben pensat, potser hagués estat millor fer el primer cicle d’ESO (primer i segon) a les escoles de primària. És doncs per tot plegat que els pares tenim una lògica inquietud per aquest canvi. Les xerrades que vam rebre tant al IES Narcís Oller com a l’IES Jaume Huguet van anar molt bé per donar-nos tranquil·litat i seguretat.
Enguany, com és lògic, aquestes sessions amb els pares s’han tornat a fer, però enguany s’han ofert places per a un nou institut (anomenat de moment IES Valls), del qual com que només hi ha un descampat en el seu emplaçament provisional no s’ha pogut ensenyar res perquè senzillament aquest nou centre físicament no existeix. Existirà el setembre amb mòduls habilitats, però de moment encara res de res. El resultat ha estat que el nombre de preinscrits en aquest nou centre ha estat baixíssim, de només quatre nens o nenes, cosa que no deu estranyar a ningú. El nou IES Valls ofertava pel curs 2007-08 tres grups de primer d’ESO i un de segon d’ESO. El poc interès pel nou centre ha provocat que aquesta oferta s’hagi reduir finalment a dos grups de primer d’ESO.
A mi em sembla que no s’han fet les coses bé i que aquest nou institut no comença amb bon peu. En primer lloc s’ha hagut de buscar un emplaçament provisional i el que s’ha trobat és molt a prop, massa, de l’IES Narcís Oller. Els pares de la zona nord de la ciutat han preferit inscriure els seus fills al centre que ja existeix, el Narcís Oller, cosa molt comprensible. I en segon lloc, no sabem encara on definitivament es construirà. Sempre s’ha parlat que ha d’anar al sud o al sud-oest de la ciutat i sembla que aquesta és la intenció, però encara no sabem en quins terrenys i de fet, tampoc tenim l’absoluta garantia que es construeixi en aquesta zona. Per tant, ningú sap amb seguretat si la ubicació definitiva del nou institut li anirà bé. Hagués estat millor, evidentment, començar les classes amb un institut de nova construcció, però per fer-se així cal preveure-ho amb temps i en matèria d’educació a la nostra ciutat no podem dir que haguem estat gaire previsors. De tota manera, com a mínim el que s’hagués hagut de fer és ubicar el nou centre provisional molt a prop de la zona on s’ha de construir al definitiu i assegurar als veïns d’aquelles zones un calendari de construcció. Això segur que hagués animat una major preinscripció de possibles nous alumnes.
En fi, que com dèiem, altra vegada en matèria d’educació hem improvisat solucions a la nostra ciutat i tinc la sensació que altre vegada hem fet un pegat. Si l’educació és tant important, que ho és, com és que improvisem tant? Com és que no som capaços de planificar?

Article publicat al setmanari El Pati de Valls, el maig del 2007

Previsions de places escolars

Tinc la sensació que en matèria escolar al llarg del temps no s’ha fet a la ciutat ni una correcte previsió de les places escolars que es necessiten, ni un mapa escolar de la ciutat equilibrat. Les conseqüències de tot plegat és que darrerament s’han hagut d’anar posant pedaços un any rere altra, malgrat que ara el Departament d’Educació de la Generalitat prevegui importants inversions a la ciutat que van en la bona direcció per aconseguir una solució satisfactòria.
Anem a pams. Primera qüestió el mapa escolar de la ciutat. Si analitzem la ubicació dels centres de la xarxa pública de la ciutat (tants els de titularitat pública com els concertats), veurem que tots menys dos estan entre el nord-oest (Baltasar Segú i Jaume Huguet), el nord (Candela, Lledó, Claret, Eladi Homs i Narcís Oller) i el nord-est (Eugeni d’Ors); un podríem dir que està al centre-oest de la ciutat (el Cor de Maria) i finalment un de sol està al sud de la ciutat (l’Enxaneta). Al llarg dels anys s’ha anat fent l’error de planificar els centres nous cap la zona nova de la ciutat, o sigui cap el nord, indret on també si han instal·lat nous serveis que han arribat a la ciutat, com la piscina o el Consell Comarcal, per posar dos exemples, i a on s’hi han despaçat altres que estaven ubicats al centre o al barri vell com Correus o l’oficina del DARP, entre altres. El resultat és que s’ha produit un desequilibri entre els serveis que té el nord de la ciutat i els que té el sud i això ha afavorit l’actual situació del barri vell.
Els ciutadans que tenen mainada petita una de les qüestions que estudien per triar el lloc per viure-hi és quins centres escolars tenen més pròxims. És evident, doncs que el nord de la ciutat ofereix, en aquest sentit, molts més avantatges que el sud. Reequilibrar en aquesta qüestió la ciutat no és feina fàcil, tot i que l’ampliació d’Els Tabalets a la plaça del Carme va en bona direcció.
Segona qüestió. Em sembla que qui ha tingut la responsabilitat de planificar les necessitats educatives de la ciutat no va estar en el seu dia gaire concentrat. Fa dos anys, per aquestes dates, un grup de pares va veure com els seus fills no tenien plaça a cap de les escoles que havien trien. Quedaven places a la Candela, és cert i també en queden ara, i aquí entraríem en una tercera qüestió: analitzar el perquè no s’ha evitat que a la Candela hi hagi un percentatge tant alt d’alumnes de procedència immigrant. Llavors i després de diverses discusions es va optar per crear un doble P-3 al Baltasar Segú (un pedaç d’emergència). L’any passat es tornava a necessita un nou grup de P-3 i com que al Baltasar Segú una segona línia no hi cap es va crear un doble P-3 a l’Eugeni d’Ors. L’horitzó de la solució es preveia amb les obres del nou Eugeni d’Ors que té previst el Departament d’Educació de la Generalitat i que preveuen dotar d’una doble línia a aquest centre. Mentre, però, hem de seguir posant pedaços. Per el curs 2005-2006 s’opta per crear un doble P-3 a l’Eladi Homs, però ens arriba un nou problema. Valls està en un moment important de creixement demogràfic i el doble P-3 de l’Eladi Homs no resolt el problema sinó que es necessiten més places escolars. Al final s’opta, obligatòriament, per un nou pedaç que no és altre que crear un doble P-3 a l’Enxaneta. El resultat és que a hores d’ara tots els centres públics de primària de Valls, menys la Candela, tindran l’any vinent algun curs doblat: el P-5 al Baltasar Segú, el P-4 al’Eugeni d’Ors i el P-3 a l’Enxaneta i l’Eladi Homs. Em sembla que és fàcil endevinar que aquest problema ja fa algun any que s’hauria d’haver previst. Per tant els gestors d’ara han de resoldre com poden la manca de previsons del passat.
La doble línia prevista al nou Eugeni d’Ors resituarà la qüestió, però el problema quedarà resolt? A mi em sembla que no, ja que enguany s’han necessitat dos grups nous de P-3 i el nou Eugeni d’Ors n’assumirà un, però, i l’altre? No ens sembla clar que tenim prous elements per pensar que a la ciutat li fa falta ja una nova línia escolar a més de la que es crearà a l’Eugeni d’Ors? Per tant, a no ser que l’increment de sol·licituds d’enguany de places per P-3 sigui circumstancial cal fer ja el passos necessaris per resoldre d’una vegada per totes les necessitats de places escolars a Valls. Em sembla que l’evidència ens assenyala que a més de la nova línia que es crearà a l’Eugeni d’Ors en faltarà una altra a la ciutat. Per intentar equilibrar el mapa escolar de la ciutat, sobre el qual parlavem al començament d’aquest article, és evident que aquesta nova línia escolar s’hauria de planificar al sud de la ciutat i a hores d’ara hi ha dues opcions: que l’Enxaneta tingui una doble línia o que es crei una nova escola entre el sud-est i el sud-oest de la ciutat. Particularment, jo prefereixo dos centres petits que un de gran, però ambdues sol·lucions són bones. Sigui quina sigui cal treballar per un solució immediata i definitiva sinó volem seguir posant pedaços a la situació escolar de la ciutat. De moment, sembla que la reserva de terrenys que s’ha fet al costat de l’Enxaneta vagi en la direcció de crear una segona línia en aquesta escola i així resoldre el problema. Darrerament Valls veu que el Departament d’Educació de la Generalitat preveu inversions importants a la ciutat: el nou Egeni d’Ors, les obres del convent del Carme per adequar-hi l’escola Enxaneta, l’Escola Oficial d’Idiomes a Ca Segarra... Això són excel·lents notícies que ajudaran a resoldre la situació escolar de la ciutat; però no es pot baixar la guàrdia i cal estar atents a les necessitats del futur sobre les quals em sembla que la inscripció d’alumnes d’enguany a P-3 ens ha donat una clara pista.

Article publicat al setmanari El Pati, el juliol del 2005

Zones escolars

Fa una temporada que em pregunto perquè Valls, a diferència d’altres ciutats similars o fins i tot més petites a la nostra, no té zones escolars. Les zones escolars serveixen perquè la proximitat es tingui en compte, o sigui puntui, quan els pares matriculen a la mainada en un centre o en un altre. Valls és zona única i per tant una persona que viu als Blocs Alt Camp no té preferència per portar els seus fills a l’Eladi Homs respecte un que viu a Mas Clariana, per posar un exemple de dos barris molt allunyats entre ells. Tothom a Valls tria l’escola sense que es tingui en compte allà on viu i al final un sorteig en cas que hi hagi més demanda que oferta en una escola acaba decidint la preferència d’uns o altres per entrar als centres escolars. El resultat és que trobem que un xiquet o xiqueta que viu al passeig de l’Estació hagi d’anar al Baltasar Segú i un que viu a la Fraternal a l’Eugeni d’Ors. Això comporta que dia rera altre a les 9 del matí el trànsit a la ciutat s’incrementa fins arribar fins i tot al colapse amb desplaçaments que no caldria fer-los si la proximitat a l’escola puntués en el moment de decidir el centre escolar que ha d’anar la mainada. Una bona mobilitat d’una ciutat i per tant una ciutat més sostenible depèn de molts factors però un d’ells es que s’evitin els desplaçaments innecessaris. Facilitar que es pugui anar als centres escolars sense utilitzar cap tipus de vehicle és un estalvi de temps per a les famílies, un estalvi d’energia i un bona mesura per a millorar la mobilitat. Potser ara que s’acosten les inscripcions seria interessant que qui tingui competències en aquest camp -regidoria d’Ensenyament i Departament d’Ensenyament de la Generalitat, suposo- ho tinguin en compte i que es valori si val la pena que Valls segueixi sent com ho és ara una zona escolar única.

Article publicat al setmanari El Pati, el març del 2005