Sobre la il·luminació del Pati

Des que les obres del Pati es van inaugurar la crítica que més he sentit és que la plaça a la nit és fosca, opinió negativa amb una base molt sòlida ja que només cal anar-hi quan no hi ha llum natural per poder-ho comprovar. Fa unes setmanes i després pel que es veu d’haver estudiat la solució, l’Ajuntament ha instal·lat a l’edifici de la Caixa Pensions uns focus que no solucionen de cap manera la foscor de la plaça més cèntrica de Valls.
Les queixes continuen tot i que l’arquitecte que va guanyar el concurs per dissenyar el nou Pati, Manel Vidal, deu se la única persona que està d’acord amb la il·luminació existent ja que el 20 de febrer llegia a la premsa, que Vidal digué referint-se a la il·luminació del Pati: “Volem entrar en un McDonals o en un restaurant de cinc estrelles”. Vaig haver de llegir dos i tres cops les declaracions tot intentant entendre la ironia que expressava l’esmentat arquitecte i endevinar si ho havia dit en un to burleta o amb un aire de superioritat cap a uns ciutadans provincians que no han entès la seva obra. Sigui la intenció que sigui són unes declaracions sobreres. Estic segur que si algun dia un client seu troba una obra que ha projectat amb poca il·luminació no s’atreviria a respondre-li d’aquesta manera. En aquest cas, l’arquitecte Manel Vidal hauria d’entendre que els clients som els ciutadans vallencs que el que volem és que se solucioni la il·luminació del Pati i no que se’ns respongui de manera desafortunada. Potser a l’arquitecte Manel Vidal no li aniria malament una mica d’humilitat que li permetés reconèixer que no ho va endevinar amb la il·luminació i resoldre la manca de llum a la nit al Pati amb una solució adequada i d’acord amb l’entorn de la plaça que projectà. Com que és un bon professional estic segur que si s’ho proposés s’en sortiria brillantment.
A més a més, pel que es veu no som únicament molts ciutadans vallencs els qui trobem la plaça fosca sinó que la màxima autoritat de la ciutat l’alcalde Albert Batet també deu pensar de la mateixa manera, ja que fa uns dies desautoritzava en certa forma les declaracions de l’arquitecte, en anunciar en una entrevista que s’ha fet recentment a Canal Reus TV que es millorarà la il·luminació actual del Pati, cosa que celebro. I és que estic segur que l’alcalde Batet s’ha passejat quan és fosc pel Pati i és conscient del problema. Potser si l’arquitecte Vidal visqués a Valls i tingués familiars d’edat avançada o amb dificultats visuals faria el mateix que fem molts ciutadans, aconsellar-los que no es passegin quan és fosc pel Pati no sigui que s’acompleixi la broma que fa uns dies em van explicar en el sentit que abans el Pati era “la plaza de los Mártires” i ara pot convertir-se amb “la plaza de los Caídos”. Està clar, a més llum, més seguretat i per tant menys possibilitats de caigudes en un espai que s’ha dissenyat, i no es una crítica, amb diferents nivells.

Les conseqüències de la ventada
Les conseqüències de la ventada de finals del mes de gener són ben visibles als boscos de la nostra comarca. Per tot arreu hi ha pins arrencats d’arrel, alguns dels quals tallen camins i senders. M’ho miro amb preocupació; n’hi ha molts, tants que en molts indrets encongeix el cor. Som al mes de març i d’aquí a tres mesos la calor de l’estiu apretarà de valent i si els boscos no es netegen amb celeritat d’arbres arrencats tot plegat es convertirà en un combustible molt perillós que combinat amb l’efecte de la calor pot tenir conseqüències devastadores.

Maitip’s
Llegeixo amb preocupació l’entrevista que va publicar El Pati el dia 6 de març al grup vallenc Maitip’s, que ha publicat un disc recentment i que va fer un concert multitudinari a la Colla Vella. Pel que es veu han tingut problemes amb la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Valls. Com que no sé com es va originar la polèmica no hem posaré a valorar-la però em preocupa una frase de l’entrevista quan diuen que “la regidora de Cultura ens va dir: Mentre jo sigui regidora no tocareu en aquest poble”. No sé el context ni com es va pronunciar tal frase que tampoc s’ha complert i prova d’això és el recent concert a la Colla Vella, però em sembla impròpia d’un polític. Seria interessant que les diferències que hi hagi entre el grup i la regidoria de cultura es llimessin i que es pugui des de la ciutat poder recolzar la iniciativa d’aquest grup. Em fa molta pena poder pensar que puguin arribar a dir algun dia la frase aquella que “un no és profeta a la seva terra”.

El pont trencat
Vaig acudir a una de les excel·lents visites guiades que l’historiador vallenc Francesc Murillo va fer en motiu del bicentenari de la Batalla del Pont de Goi. En primer lloc voldria felicitar l’historiador vallenc per la gran tasca que ha fet i fa contínuament per recuperar la nostra història. Estudiosos com Murillo ens ajuden a poder conèixer i estimar el nostre passat que el cap i a la fi és el que ens ha fet tal com som. La visita als escenaris de la Batalla del Pont de Goi va ser un plaer i una extraordinària activitat cultural. Diverses vegades, va sortir el nom del Pont Trencat, vestigi que desconeixia completament. Diumenge al matí en una de les sortides habituals en BTT m’arribo a la zona que m’havien indicat i el trobo. Quedo sorprès per la magnitud que devia tenir aquella obra arquitectònica i també pel que encara es pot veure d’aquest vestigi del segle XVI ja que tot i que la part central del pont ja no existeix, encara es poden contemplar perfectament un parell de voltes. Em sembla que valdria la pena que s’adeqüés l’entorn i es senyalitzés convenientment. A la nostra ciutat no hem sabut conservar com caldria que s’hagués fet els valors arquitectònics d’èpoques anteriors i ens queden pocs elements visibles. Valdria la pena en aquest cas que encara es pot contemplar, condicionar convenientment el que encara queda, que no és poc, d’aquest pont.
Després m’arribo pel Camí de la Granja, al Pont de Goi i em trobo amb diversos grups de vallencs que hi van en bicicleta o tot fent una passejada. L’entorn del Pont de Goi, que era gairebé un abocador, ara fa goig. L’aigua del riu és neta i diverses grups decideixen escollir aquest indret per fer-hi un pícnic. La ciutat ha recuperat brillantment un espai natural. Ara cal que tots el conservem i que l’administració vetlli perquè així es faci. Després de veure-ho penso que no estaria malament que es pogués fer el mateix amb l’entorn del Pont Trencat que ara és ple de deixalles. Em sembla que valdria la pensa proposar-s’ho.Article publicat al setmanari El Pati, el divendres 20 de març de 2009

Som al Gran Pendès?

Aquesta pregunta sembla absurda ja que en la nova organització territorial de Catalunya, en aquests moments en debat, no és motiu de polèmica la vegueria en la qual hi estaran tant l'Alt Camp com la Conca de Barberà. En principi sembla clar per a tothom que estarem en la vegueria del Camp de Tarragona, cosa que geogràficament i econòmica sembla del tot lògic. De totes maneres, no sempre, per desgràcia, la lògica acaba funcionant per coses que depenen a vegades de l'administració o amb l'atenció al client que tenen empreses que actuen com a monopolis en sectors que ens diuen que s'han lliberalitzat.
M'explicaré. Fa unes setmanes he hagut de demanar permís per instal·lar el gas en una casa que es troba en una zona on hi arriba aquest combustible. L'instal·lador em diu que caldrà fer la sol·licitud i que per signar-la, caldrà fer-ho a Vilanova i la Geltrú. Com vaig fer cara d'estranyat m'ho va tornar a repetir: a Vilanova i la Geltrú. Però no hi ha a Tarragona una oficina de Gas Natural?, li vaig preguntar jo. Sí, em va dir ell, però per demanar aquesta energia per una vivenda de Valls s'ha d'anar ara a Vilanova i la Geltrú, una altra cosa és que quan es va fer arribar el gas al carrer on hi ha aquesta vivenda els veïns que llavors hi vivien haguessin demanat la nova energia. Llavors els tràmits els feia un comercial que es va deplaçar a Valls per aquesta campanya. Ara, però, per fer-ho ara, calia anar a Vilanova i la Geltrú. Com que veia la meva cara d'incrèdul amb va donar la documentació i el telèfon de l'encarregat de la zona de Valls de Gas Natural. Tú mateix, truca-hi, em va dir. I ho vaig fer, i tant que ho vaig fer, perquè no m'ho creia. De fet el Gran Penedès com a vegueria no està en el nou projecte d'organització territorial tot i que des de la zona i especialment desde Vilafranca es demana una unitat territorial, que molts diuen Gran Penedès, que queda configurada per l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, i pel que es veu per Gas Natural també l'Alt Camp i la Conca. Doncs si, hi vaig trucar i amablament em va atendre la persona que l'instal·lador m'havia indicat. Li vaig dir que havia de sol·licitar el gas natural per un domicili i que l'instal·lador m'havia dit que per fer-ho havia d'anar a Vilanova i que com que em costava creure-m'ho el trucava. Em va dir que l'instal·lador m'havia informat bé i que el comercial dels municipis de Valls, el Pla de Santa Maria, Montblanc i l'Espluga de Francolí, entre altres localitats, i que era ell, tenia el seu lloc a Vilanova. Però, no hi ha una oficina a Tarragona? vaig, dir-li. No podria signar els papers allà? Em va dir molt amablement que no que aquest tràmit s'havia de fer a Vilanova que ell no hi podia fer res. Jo vaig institir: és que el que em demana té tant poca lògica com que una persona de Vilafranca hagués d'anar a Tarragona a fer la sol·licitud per a la instal·lació del gas havent-hi una oficina a Vilanova. Al final, vaig desistir, jo podia insistir i incomodar el comercial de Gas Natural que m'atenia, però no serviria per res. Estava segur que la decisió do depenia d'ell i que la meva queixa ja l'havia rebut altres vegades. Per tranquilizar-me em va dir que l'avisés el dia abans que jo hi anés, que ja ho tindria tot a punt i que seria cosa de cinc minuts. I així va ser, vaig haver de fer cinquanta quilòmetres d'anada i cinquanta de tornada, agafar l'autopista per no perdre massa temps, pagar peatges i signar la sol·licitud. Entre anar i tornar una hora i mitja de viatge per fer un tràmit, això sí, de cinc minuts, i tot plegat perquè per a Gas Natural, l'Alt Camp i la Conca de Barberà, formem part del Gran Penedès; bè això sembla.

Article publicat al setmanari El Pati, de Valls, el març del 2006

Com serà el nou Pati?

Exposició de projectes. Vaig dissabte passat a la tarda a veure l’exposició a Sant Roc sobre els projectes urbanístics presentats pel Pati. A les set de la tarda, hora en què s’obra la mostra ja hi ha vallencs que s’esperen al carrer per entrar-hi. Bona cosa, penso. Sempre és interessant que els membres d’una comunitat s’interessin i segueixin d’aprop les actuacions que es fan. Pel que em diuen el dia abans, el divendres, dia en què es va inaugurar, també hi va anar molta gent i suposo que l’interès per visitar la mostra deu haver estat també important al llarg de la setmana.
L’Ajuntament ha organitzat una atractiva posada en escena dels projectes, cosa que s’agraeix. Totes les persones amb les quals coincideixo a la sala de Sant Roc, visiten l’exposició amb interès i miren detingudament cada projecte i cadascú hi diu la seva. Dues qüestions que no m’acaben de fer el pes, la lletra amb la qual s’explica la filosofia dels projectes és en alguns cops molt petita, cosa que no en facilita la lectura i una segona, sobre algun dels projectes, tot i els dibuixos que es presenten, em costa tenir-ne una idea precisa. Potser és que no hi estic acostumat. En general però, pots fer-te una bona idea del què es presenta i, tant per l’escenificació com per la inversió que el consistori dedica als projectes sembla prou clar que els govern municipal vol posar tot els seus esforços perquè la que ha de ser l’obra més emblemàtica de la legislatura tregui bona nota. I és que és evident que l’equip de govern s'hi juga molt amb les obres del Pati, sobretot, després de les protestes populars que es van produir abans que comencessin. En els projectes que es presenten s’hi veu en general força vegetació, en un cas fins i tot pel meu gust, hi ha un excés d’arbres. Pel que sembla, es vol evitar construir una plaça dura, cosa que intueixo és un dels grans temors dels vallencs.
He comentat un parell de qüestions que no m’acabaven de fer el pes, voldria però també valorar com un encert, al meu entendre, el fet que s’ensenyi als vallencs els diferents projectes i que a més a més es recullin les opinions dels ciutadans que desitgen dir-li la seva. El Pati és la plaça per excel·lència i tots l’apreciem en gran mesura, per això s’ha produït la controvèrsia sobre la conveniència o no del pàrquing; per tant, que hi puguem dir la nostra em sembla una bona iniciativa i un acte de justícia. Una altre qüestió que també m’ha agradat és que, malgrat que ha suposat una inversió no menyspreable, s’hagi destinat una quantitat de diners important al concurs d’idees, de manera que a urbanistes qualificats els resultés interessant presentar-s'hi. La inversió a realitzar en les obres serà important i ni la ciutat ni lògicament l’equip de govern, que tal com hem dit s’hi juga molt, pot equivocar-se. L’hem d’encertar. No podem fer un nyap, com s’ha fet en alguna de les obres de la ciutat. Tot i que totes les places i carrers de Valls tenen la seva significació penso que el Pati és pels vallencs alguna cosa més que un espai públic i per tant totes les precaucions seran benvingudes per tal d’aconseguir al final un resultat satisfactori.

Els llums de Nadal. La manca de previsió per part de l’administració a l’hora de fer qualsevol actuació és una de les qüestions que provoquen amb raó més controvèrsies. Recordo que en algun any anterior botiguers vallencs es van queixar del retard en què l’Ajuntament havia instal·lat els llums de Nadal. Això, enguany segur que no passarà perquè les il·luminacions nadalenques es van començar a penjar per la ciutat ja abans de Santa Úrsula, o sigui ben bé dos mesos abans de Nadal. Em va xocar que jo encara vestís gersei de màniga curta i que ja veiés pels carrers vallencs la preparació del Nadal. En fi, que es sigui previsor ja m’agrada, però no els sembla que potser amb les llums de Nadal se n’ha fet enguany un gra massa? Vaja, em sembla.

Inversions al Polígon. Llegeixo amb satisfacció noves inversos per ampliar el Polígon Industrial de Valls. De fet, si hi ha companyies disposades a invertir amb nous carrers i en fer noves naus és que aquestes veuen prespectives de nous inversors per a la nostra ciutat i això és bo. El Polígon és el cor econòmic de la ciutat i si batega amb força vol dir que l’economia de la ciutat gaudeix de bona salut. Sovint ens queixem de la falta d’una visió global de la planificació urbanística de la ciutat, cosa que ha provocat que s’hagin fet alguns pedaços; però, si alguna cosa em sembla que tenim endreçada és la ubicació de les indústries. Tenim una bona zona industrial ubicada en un lloc que ha pogut expandir-se i amb un accés força proper a l’autopista. Quan es va planificar la seva construcció als anys seixanta és va encertar de totes totes. Els encerts del passat són avantatges pel present de la mateixa manera que els errors que cometen ara amb la planificació de la nostra ciutat seran els problemes que ens trobarem en el futur. Generalment un error en la planificació urbanística no produeix un inconvenient a curt termini però sí al cap del temps. El mateix passa amb els encerts. Qui va pensar, en el passat, ubicar el Polígon a la carretera del Pla va fer-nos un bon favor als qui ara en gaudim. La llàstima és la poca cura que es té moltes vegades amb les instal·lacions públiques. És molt trist poder constatar que hi ha massa fanals del Polígon que intueixo que s’han derribat a l’hora de maniobrar grans vehicles i també no dóna bones sensacions que aquests fanals no es reposin ràpidament. Si hem dit que el Polígon és el motor econòmic de la ciutat farem bé en cuidar el seu aspecte.

Article publicat al setmanari El Pati, el novembre del 2005

Quedar-se a Valls

Narcís Oller, Barcelona i Valls. Recordo que la doctora en Filologia Catalana Rosa Cabré, en la presentació del llibre La Barcelona de Narcís Oller va comentar que un dels encerts del notable novelista vallenc va ser marxar de Valls i anar a viure a Barcelona. Segur que té raó. A finals del segle XIX l’efervescència cultural que es vivia a la capital catalana poc tenia a veure amb l’activitat cultural vallenca. Oller necessitava estar en contacte amb l’elit cultural del país, debatre les tendències literàries i en aquell moment, des de Valls era díficil fer-ho. Avui en dia les coses han canviat molt. Ara a Oller no li seria necessari anar a viure a Barcelona per estar el dia del món cultural. Tenim tot una sèrie de tecnologies de la comunicació que ens ho faciliten i anar de Valls a Barcelona és un desplaçament quotidià i ràpid que res té a veure amb el temps que es tardava per fer aquest viatge a finals del segle XIX.
El cas d’Oller no és, no obstant, únic. De fet, si fem un repàs a la Galeria de Vallencs Il·lustres veurem que molts, la majoria, van desenvolupar la tasca en què van destacar fora de la ciutat de Valls. Van seguir mantenint relacions amb la ciutat, alguns de forma més intensa i d’altres de manera més llunyana però, en molts i destacats casos, el treball diari en les seves disciplenes el portaren a terme fora de ciutat, principalment a Barcelona. És el cas per posar uns exemplars de Cèsar Martinell, Jaume Mercadé, Robert Gerhard, Carles Cardó, entre altres.

Indaleci Castells. Amic de Narcís Oller n’era l’Indaleci Castells, personatge sobre el qual es pot visitar una exposició a la Sala Sant Roc, en la qual s’analitza el treball en pro de la ciutat que féu Indaleci Castells i en la qual es fa un repàs als esdeveniments que van succeir a Valls a finals del segle XIX i començaments del XX, o sigui en l’època d’Indaleci Castells. El principal mèrit d’Indaleci Castells és que tot i que hagués pogut provar de desenvolupar-se a Barcelona –de ben segur que se n’hagués sortit-, va decidir quedar-se Valls i esdevenir un animador cultural, social i també polític de la vida vallenca. Em sembla doncs que és un acte de justicia aquesta exposició en homenatge seu. A vegades, tenim la tendència a emmirallar-nos només dels vallencs que han aconseguit èxits fora de la ciutat. I no em sembla malament que se’ls recordi i homenatgi, ans el contrari, penso que necessitem distingir aquells vallencs que han sigut rellevats. Això augmenta l’autoestima cap a la ciutat. Ara bé, no podem oblidar els que dia a dia han forjat i forgen Valls des de la pròpia ciutat a través de la vida social, cultural, esportiva, etc. Per això em sembla molt encertat que majortàriament l’elecció del títol de Vallenc de l’Any s’hagi fet a persones que han destacat al davant d’entitats o col·lectius que treballen dia a dia a la ciutat.
La Biblioteca Popular. Seguint passejant per l’exposició d’Indaleci Castells, s’hi pot observar una extraordinària fotografia de la Biblioteca Popular del temps en què es va inaugurar. En veure-la se’m tornar a regirar l’estòmac només en pensar de la manera com hem deixat oblidat aquest singular i emblemàtic edifici. Fa massa, massa temps que l’antiga Biblioteca Popular està tancada i en desús. Penso que si l’Indaleci Castells, que va ser un dels impulsor de la Biblioteca, veiés com es troba actualment, a part d’empotar-se un disgust ens renyaria amb tota la raó del món.

El ferrocarril i el Barri Vell. En la mateixa exposició veiem també una imatge de l’època de l’estació del ferrocarril. De fet, el tren va arribar per primera vegada a Valls en temps d’Indaleci Castells. Es llegeix en algun dels textos de l’exposició que es reclama la urbanització del passeig de l’Estació. Possiblement en aquell moment en ubicar l’estació a l’indret on es va ubicar, en certa manera es decidí cap a quina direcció creixeria la ciutat, o sigui, cap al Nord, com efectivament ha esdevingut. Aquest creixement cap al Nord i especialment el que s’ha realitzat a la part superior de la via de tren ha estat la causa que el Barri Vell perdés centralitat a la ciutat. No es pot dir que això tingui únicament la culpa del procés de desertització comercial que ha viscut el Barri Vell, sobre el qual la setmana passada El Pati en realitzava un interessant reportatge, però si que hi ha influit. Evidentment, si no s’haguessin construit pràcticament tots els centres d’ensenyament al nord de la ciutat, si no s’hi haguessin ubicat o desplaçat serveis importats com la Seguretat Social, Correus, l’Oficina del DARP, el Consell Comarcal, l’Escola de Música, els Jutjats, l’oficina de l’INEM, la Casa de Cultura, etc. la fugida de comerç del Barri Vell no hagués estat tant accentuada. En l’esmentat reportatge d’El Pati es feia un repàs als establiments comercials històrics que han tancat. El problema, en la meva opinió, no és que aquestos hagin abaixat les portes ja que això pot tenir diferents causes, sino que una vegada han tancat en molts casos en els locals d’aquests establiments no s’hi ha instal·lat cap nou començ. És més fins i tot alguns comerciants del Barri Vell han obert o desplaçat la seva activitat cap al centre comercial de l’Avenir, Vallvera, etc. El comerç necessita activitat, moviment de gent, vida, i per tant s’ha desplaçat cap allà n’hi ha. Costarà i molt trencar aquesta tendència. Em sembla que sobre aquesta qüestió se n’ha parlat molt però s’han fet poques coses per solventar el problema.

Article publicat al setmanari El Pati, l'octubre del 2005

Càmeres de vigilància

L’Ajuntament torna a plantejar-se la possibilitat d’instal·lar càmeres de vigilància al Mas Miquel, al Parc Barrau i a l’aparcament del Barri Vell. Aquests tipus de mesures, que són polèmiques ja que poden vulnerar la intimitat de les persones tot i que entenc que es puguin plantejar, penso que cal aplicar-les només quan s’han estudiat totes les alternatives possibles. Evidentment els problema de vandalisme hi és. En aquesta mateixa columna m’he queixat de la situació del Mas Miquel amb destrosses constants. Per altra part, aquesta mateixa tardor jo mateix vaig ser víctima a l’aparcament del Barri Vell,un diumenge a la tarda i en plena llum del dia, d’un robatori a l’interior del meu cotxe amb trencadissa de vidres incloses. En aquest cas, no em sembla que en aquest aparcament on únicament s’hi va a deixar o recollir el cotxe una càmera de vigilància atempti contra cap intimitat. Una altra cosa és als parcs públics on seure, passejar en companyia, reposar, etc. esdevé una activitat més íntima. No m’agrada sentir-me vigilat, però tampoc m’agrada el vandalisme, per tant, si finalment s’opta per les càmeres de vigilància —personalment ho veig clar a l’aparcament del Barri Vell i no n’estic gens convençut en els altres dos espais— haurem de demanar que s’utilitzin amb molta cura i discreció i que es vetlli escrupolosament perquè la intimitat es respecti.

Article publicat al setmanari El Pati de Valls, el febrer del 2004