Més enllà de la màscara és el segon llibre producte del Concurs de Contes Eròtics del Carnaval de Vilanova. El primer, que es va presentar fa tres anys, va ser
La màscara nua, que recollia llavors els guanyadors i finalistes del primer, segon i tercer Concurs de Contes Eròtics del Carnaval de Vilanova. En aquest cas i en haver-se complert el segon cicle de tres anys es publiquen els guanyadors del quart, cinquè i sisè concurs de contes eròtics. Concretament l’obra conté els relats: “El menovell de sor Alba” d’Alfred Sala, guanyador del quart concurs, i els finalistes d’aquella edició “Arrampicare divertendonsi” de Jordi Boladeras i “En què pensen els homes?” de Ramon Pardina; “La platja” d’Hèctor Alonso, guanyador de la cinquena edició i els finalistes d’aquell any, “Xocoteràpia” de Santi Mas i “Connecting people” del mateix autor; i "L’obessió", d’un servidor, guanyador de l’any passat, i els finalistes del 2008, “El telèfon mòbil” de Nel·lo Navarro i “Carta a l’estimat” de Jordi Boladeras. Per tant, nou relats i set autors, donat que Santi Mas i Jordi Boladeras tenen dos contes cadascú.
Són relats d’autors diferents, amb els estils d’escriure propis de cada autor i amb temàtiques diferents que donen un conjunt divers on es pot veure quin tipus de literatura eròtica s’escriu al nostre país i en la nostra llengua actualment. Tots tindran en comú, doncs, en podríem dir (la qualificació que es dóna aquests contes) l’erotisme literari, aplicat amb termes i amb visions particulars.
He intentat però, trobar punts de connexió entre els diferents relats. D’aquesta manera, una temàtica habitual en els arguments eròtics és la prohibició, la trangressió que algunes persones fan de pràctiques sexuals considerades prohibides per la situació social o personal d’aquestes i que tant sovint trobarem en la literatura eròtica. És present en “El menovell de sor Alba” on es descriu l’amor prohibit entre hàbits i sotanes, o a “La platja” on la protagonista tira per la borda les seves visions moralistes de política conservadora per deixar-se seduir pels plaers sexuals; i també a “Conecting people” on hi apareix la infidelitat amb la parella (una de les altres temàtiques habituals en aquest tipus de relat), i en certa manera al conte "L'obsessió", quan la normativa fa difícil transgredir el que són els estàndards del segle XXI de la parella.
La prohibició i la manera de trencar-la és un recurs habitual dels relats eròtics com també ho és aquell que narra com aconseguir el plaers sexuals amb objectes o tècniques imaginatives. Aquesta pràctica també es troba en aquest recull literari en diferents relats com “Arrampicare divertendonsi” on els protagonistes practiquen el sexe en plena natura i acompanyats de muntanyes arrodonides que recorden en molts moments l’anatomia humana més sensual i ho fan en situacions d'esports de risc; a "Xocoteràpia" on la pràctica sexual és acompanyada d’una menja utilitzada sovint també en la literatura eròtica, la xocolata, i on l'autor ens porta a un imaginari ple de dolçor i plaer; a “L’obsessió” on es narra com la protagonista arriba al clímax gràcies als fruits naturals; a “El telèfon mòbil”, un relat impossible d’escriure fa vint anys quan no coneixíem ni aquests aparells ni moltes de les funcions que ara tenen i en què se’ns narra una nova manera de mantenir relacions sexuals en la distància.
I finalment, trobem en el recull dues aportacions novedoses. Per una banda a “En què pensen els homes?” trobem un penis que acaba decidint per ell mateix, que s’imposa a la resta del cos d'un home, un penis que pren decisions sobre amb qui cal allitar-se, i curiosament, al darrer relat del llibre “Carta a l’estimat” hi trobem un cony que també té vida propia, com si per si sol fos un ésser amb sentiments, que s’enamora. Un penis i un cony amb qualitats pròpies de la ment coincidint en un mateix llibre i en dos relats d'autors diferents que no decideixen premeditadament escriure de mutu acord sobre aquestes qüestions.
En definitiva, relats diferents, d’autors diferents, amb temàtiques diverses, amb un fil conductor que és l’erotisme però a la vegada amb nexes en comú que ens permeten crear fins i tot connexions entre els diferents contes i que configuen un conjunt heterogeni i interessant dins de la literatura eròtica actual a Catalunya.
Em resta doncs només aconsellar-ne la seva lectura i agrair, en primer lloc en el meu nom personal, i estic segur que també en el de la resta d’autors, la tasca dels organitzadors del Concurs que han premiat les nostres obres i que n'han facilitat la seva edició i difusió i animar-los a seguir teballant en la promoció d’aquest tipus de literatura de la qual hi ha tant dèficit en el món de l’edició en la nostra llengua; una literatura, l'eròtica, que a la vegada és una línea de ficció tant històricament com a actual, molt important en panorama literari mundial. I, en aquest sentit, cal valorar que per a què una literatura sigui normal ha de ser practicada en totes les seves modalitats i per tant impulsar treballs en el món de la literatura eròtica és a la vegada treballar per la normalització de la nostra literatura i de la nostra llengua i cultura.
Entrevista realitzada per Toni Orensanz i publicada a La Vanguardia el divendres 21 d'agost.
El passat mes de novembre vam presentar la Xarxa d’Editors Independents (Edi.cat) configurada de moment per Angle Editorial, Bromera i Cossetània, amb la voluntat de sumar i unir esforços.
L’escriptor mallorquí Biel Mesquida en el pròleg del llibre La catosfera literària, publicat el mes de maig passat i on s’hi recullen una mostra de 100 blocs de literatura escrits en català, hi escrivia que “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. I és veritat, la xarxa és la més novedosa forma de socialització de la literatura. Un escriptor, quan escriu un text, ho fa, en primer lloc perquè l’escriptura li crea plaer i, després, perquè aquest text sigui llegit. Ser llegit és el gran repte dels creadors. Hi ha qui fa fotocòpies del seu text, el passa als amics i n’espera els seus comentaris, que generalment, seran bondadosos. Fins a l’aparició d’Internet per aconseguir arribar a més gent, a l’escriptor no li quedava altra forma de ser llegit, si era un text curt, que lliurar-lo a una revista literària o, si era un text llarg, presentar-lo a un editor o a un premi literari que tingués garantida l’edició (si guanyava). En aquest punt apareixia doncs un intermediari (l’editor) que era qui decidia si s’editava el text en qüestió o no i aquesta tasca es feia, i encara es fa, amb més o menys encert. La xarxa però, permet connectar directament l’autor i l’escriptor sense passar en absolut per cap filtre. Són els lectors qui decideixen si val la pena o no seguir la lectura de les creacions d’un determinat autor. L’estructura es converteix completament en horitzontal i l’autor veu compensada moralment la seva feina en obtenir lectors; ara bé, la gratuïtat del sistema fa que aquest no ingressi res en absolut per la seva feina creativa. La xarxa s’ha convertit doncs en un bon sistema per escriptors desconeguts per poder donar-se a conèixer i, també ha permès, que textos sorgits a la xarxa hagin fet un salt cap a una tecnologia anterior, la del llibre de paper. D’aquesta manera, arreu del món s’han editat llibres sorgits de la xarxa, especialment dels blocs, cosa que ha comportat que el món editorial tingui un ull posat en aquest món per saber quines aportacions novedoses hi arriben.
