dimarts, 12 de juliol del 2011

La utilitat dels consells comarcals

Fa uns dies el nou president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, posava en qüestió la necessitat de l’existència dels consells comarcals a l’àrea metropolitana de Barcelona. En el fons, Esteve defensava la institució que presideix i enviava un missatge clar a aquells que pensen que els consells haurien de tenir més pes. Oi que quan es van crear els consells comarcals se’ns va dir que aquests s’haurien d’omplir de les funcions que tenen les diputacions i que fins i tot aquestes podrien desaparèixer? El que ha passat, però, és que les diputacions tenen el mateix poder que tenien i els consells per la seva part disposen d’uns recursos econòmics escassos i realitzen funcions de gestió i coordinació de determinats serveis a la comarca que per realitzar-los penso que no caldria que tinguin el pes polític que tenen, ni fora necessari presidents amb sous i amb dedicacions exclussives, ni consellers que complementen el seu sou municipal, algun d’ells ja excessivament elevat, amb els cobraments per assistència a reunions dels consells.

Ara que CiU té totes les quatre diputacions per primera vegada no hi hauria d’haver excusa per transferir competències d’aquests organismes als consells comarcals; però no cal que siguem optimistes, això no passarà, els dirigents de les diputacions defensaran amb les dents les seves capacitats de decisió i res canviarà. En un moment en què per manca de tresoreria a les nostres administracions es retallen serveis a sanitat o a ensenyament, no hauríem de reflexionar si podem aprimar el cost que ens val tenir un excés d’organismes, de diputats, de consellers, de regidors amb els seus respectius sous, alguns d’ells fins i tot excessivament elevats, per poder-los destinar a les necessitats dels ciutadans?

Particularment, m’agrada poder ser administrat des de la pròpia comarca i no des d’uns organismes, les diputacions, que tenen la distribució geogràfica provincial que ens imposà Espanya i que no forma part de la tradició històrica catalana. Per tant, a mi m’agradarien uns consells comarcals, o unes vegueries, no tot a l’hora, amb capacitat de gestió, que administrés pes polític i que tingués dotació econòmica per intervenir en el territori que administra i que fos democràticament elegit directament pels ciutadans amb votació directa i amb llistes que no fossin tancades, però si això no ho fem, si no som capaços de donar-los-hi pes administratiu i polític, potser valdria la pena que ens plantengessim la seva utilitat i existència.

Article publicat a l'edició de Valls de Vilaweb el 12 de juliol de 2011

dilluns, 23 de maig del 2011

El dia després

Hi ha dues formacions polítiques a l'Ajuntament de Valls que poden celebrar amb èxit el resultat de les eleccions municipals: CiU i la CUP. CiU perquè ha aconseguit una majoria absoluta aclaparadora amb un resultat que potser ni els més optimistes convergents havien somniat. Albert Batet ha sabut capitalitzar el pacte socioconvergent a Valls i el seu missatge electoral ha connectat amb els electors vallencs. Una victòria històrica. La majoria absoluta és tan àmplia que Batet podrà governar plàcidament.

Per la seva part, la CUP ha tret còmodament tres regidors, ha triplicat la seva presència a l'Ajuntmament i ha demostrat que la seva oposició ferma a l'equip de govern i el treball fet a peu de carrer en la precampanya electorial i la campanya ha arribat als vallencs. Ara, la CUP, després de la impressionant desfeta del PSC, està legitimada moralment i electoral per liderar el discurs de l'oposició a la majoria absoluta convergent.

La davallada del PSC és tremenda. No valen ni excuses que si la crisi, ni lectures en clau espanyola, etc., qüestions que per altra part tambe hi han influït, evidentment. La patacada és tan gran, però, que requereix una reflexió per part dels socialistes vallencs de la mateixa dimensió. Les divisions internes han passat factura i el pacte socioconvergent o no ha agradat als seus electors o no l'han sabut explicar. En tot cas, el PSC vallenc ha de prendre mesures urgents.

ERC ha perdut un regidor en la línia del descens del partit republicà a tot el país. A més, veu com el lideratge del discurs independentista de la ciutat passa a mans de la CUP. ERC necessita, com a partit nacional, una regeneració que no pot esperar més i que segurament ja s'havia d'haver fet immediatament després de la desfeta electoral de les eleccions autonòmiques.

El PP s'ha quedat amb un regidor, i això, vist el creixement espectacutar que els populars han tingut per tot Catalunya, també és notícia. Si aquesta vegada els populars no han aconseguit augmentar la seva presència a l'Ajuntament de Valls potser és que no ho aconseguiran mai.

Article publicat a l'edició de Valls de Vilaweb el 23 de maig de 2011

divendres, 22 d’abril del 2011

Tertúlia sobre Sant Jordi a TAC12

Participació el dimecres dia 20 d'abril en el programa Dotze Qüestions de TAC12, presentat per Xavier Abelló, en el que hi participa el llibreter Pitu Rovira i un servidor.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Jordi Ferré: “Encara hi ha gèneres sense oferta editorial en llengua catalana”

· El nou president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana exalça el compromís del sector malgrat la crisi, la subordinació del català i el tancament de l'Arc de Berà

Jordi Ferré ha substituït Ernest Folch com a president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. S'estrena en un Sant Jordi atípic pel calendari, i amb el conflicte per la fallida de l'Arc de Berà encara pendent. Diu que el sector ha estat castigat per la crisi, però que no li falta compromís i dinamisme, malgrat les dificultats de reeixir publicant en català.

Aquesta setmana arriba un Sant Jordi diferent. Què passarà?

És una situació semblant a la de fa deu anys, quan va caure el dia de Pasqua. Evidentment és una situació anormal que no ens agrada, però és el que marca el calendari i no podem fer res per evitar-ho. En aquests casos hi sol haver un traspàs de vendes, és a dir, a les comarques receptores de persones de l'àrea metropolitana que hi van a passar la Setmana Santa, com ara la Costa Brava, la Costa Daurada i el Pirineu, les llibreries tenen un increment de vendes important.

I estan ben contents!

Una llibretera de Palamós em recordava que fa deu anys, en diumenge de Pasqua va ploure, però fins i tot així l'afluència de gent va ser més gran. Per tant, hi sortiran guanyant. El problema és a l'àrea metropolitana, on es pot perdre gent. La idea és fer entendre que cal marxar de vacances havent comprat ja el llibre!

Els diversos col·lectius implicats han preparat activitats prèvies.

Sí. En general, els editors han incrementat les presentacions i el nombre d'actes que es concentraran durant la setmana. Però el dia de Sant Jordi és el que és.
Altres anys s'havien traslladat les parades a la festa de la Mare de Déu de Montserrat i no va funcionar. Igual que carnaval és carnaval caigui al febrer o al març, la gent vol regalar el llibre i la rosa el
dia de Sant Jordi.

Hi haurà menys parades de llibres al
carrer a Barcelona?

Això depèn més aviat dels llibreters, però tinc la sensació que les parades de llibreries seran les mateixes, i que els autors per signar estaran tots a punt. A la ciutat es preveu una disminució de vendes, però no sabem quina serà. També és cert que, quan la diada cau en dissabte o festiu, Barcelona és receptora de gent de comarques que hi va a passar el Sant Jordi. Per tant, de segur que estarà ple de gent! La festa no quedarà gens desvirtuada.

Els editors temen el descens de vendes?

Sí, és cert. Però tampoc no s'espera una baixada d'un 20%. Ara, és possible que afecti, i que al territori no s'acabi de
compensar el que es podria deixar de vendre a l'àrea metropolitana.

Durant l'any hi ha altres etapes fortes per al sector. Això compensa?

És difícil de dir. No hem de comptar només aquell dia, perquè tot el mes d'abril és bo. Els dies previs ja és important
l'increment de venda de llibres. Ara bé, no és l'única campanya que fem durant l'any. Al setembre hi ha una gran campanya, perquè hi ha el llibre de text, i al
Nadal també. És important tenir un
bon Sant Jordi, però no és res definitiu! Ens preocupa més que el 2011 sigui un any en què el comportament de les vendes sigui correcte, i això no ho tenim
garantit, ni de bon tros.

Com afecta la crisi el llibre en català?

El 2010 ha estat un any en què els editors hem notat molt la crisi, especialment a partir de Sant Jordi de l'any passat, quan es van anunciar les retallades dels sous dels funcionaris, en què hi ha un bon col·lectiu comprador de llibres, com són els mestres. És una davallada en general. A les llibreries baixen les vendes i, per tant, optimitzen l'espai i els recursos. El llibre en català té menys rotació que el llibre en castellà. Si has de triar entre tenir una pila de llibres –perquè això són diners!–, el llibreter deixa el que té menys rotació. Per tant, afecta més el llibre en català. De cada cinc que es venen a Catalunya, tan sols un llibre és en català. Tenim un problema de posicionament, sobretot com més gran és l'establiment, als punts de venda que depenen de superfícies comercials. En aquests llocs és difícil veure-hi llibres en català.

I com ho poden corregir els editors?

Estem treballant amb el Gremi de Llibreters de Catalunya. Aquest any engegarem un sistema per tenir informació de les vendes reals a les llibreries: no només tindrem informació del distribuïdor i el llibreter, sinó del que passa al punt de venda. És una informació que tenen
els grans grups, però és tan cara que els editors petits no hi podem accedir. Saber això ens hauria de permetre fer polítiques actives per incentivar la venda en català. El català està en inferioritat de condicions en general, però en el món
del llibre és de 5 a 1, i són números que
fa temps que no es mouen. En aquesta
situació, o fas polítiques de discriminació positiva o no te'n surts. La informació també serà molt valuosa perquè ens
permetrà estalviar diners. De vegades, perdem llençols en reedicions, amb la
demanda del llibreter però no del comprador, és a dir, que reeditem llibres d'acord amb una demanda que no és
real. Ens ha passat a tots.

La discriminació positiva és comparable amb el que vol corregir la llei del cinema? De llibres, sí que hi ha oferta...

Sí que n'hi ha. Però si en castellà s'editen 60.000 llibres, en català són uns 8.000. Els últims anys l'augment de títols en castellà ha estat molt gran. En català, en canvi, estem estabilitzats quant a nombre de títols. Més aviat tendim a baixar una miqueta. Per tant, tenim més pressió per col·locar més llibres en castellà a les llibreries. Més pressió, crisi, i situació de 5 a 1: tenim un problema.

No es publica massa?

No, al contrari. Una part de la puja de lectors en català no la podem fer per falta d'oferta. En molts gèneres l'oferta és zero. No et pots comprar un llibre de bricolatge en català, de jardineria, d'informàtica... Només hi ha una col·lecció de guies de viatge. I no parlem de traduccions d'assaig literari, o de quants llibres es tradueixen al castellà i no al català. No és el cas del cinema, però hi ha llibres que no els pots llegir en català encara que vulguis. El país ha de saber valorar estratègicament si li interessa que determinades coses es publiquin en català, i atorgar els mecanismes perquè sigui així.

Com valora el suport institucional a
les traduccions?

Als editors se'ns ha d'ajudar en la presència a les fires. Les traduccions poden arribar a través dels agents literaris o bé de la tasca dels mateixos editors. Estem treballant amb la conselleria perquè, especialment a Frankfurt, la nostra presència amb l'Institut Ramon Llull sigui conjunta en un sol estand. És molt important la feina d'internacionalització que es fa, i que siguem capaços d'exportar la nostra creació. Tenim molta capacitat de creació, però ens falta millorar la capacitat de vendre. La presència a Frankfurt com a cultura convidada va ser interessant: abans, cada vegada havies de fer una classe de geografia política!

Hem millorat, per tant?

Evidentment. Qualsevol activitat que es faci per donar a conèixer al món la cultura catalana facilita la feina. Als anys vuitanta, quan aquí gairebé no hi havia indústria editorial en català i la gent havia d'anar a comprar drets per fer traduccions, calia donar moltes explicacions. Ara els agents ja saben que els interessa col·locar el senyor Larsson en català.

La presència a fora és més difícil per la pressió del mercat espanyol o perquè
no es fa prou bé la feina?

Jo estic segur que, si Catalunya tingués un estat, serien més fàcils moltes de les polítiques culturals. Personalment, pots tenir el desig que sigui, però la realitat és aquesta: tenim una llengua important, amb bons creadors que la utilitzen, i ens hem de donar a conèixer així. Hem de fer el doble de pedagogia que un altre! Un eslovè ho té més fàcil, cosa que no li passava quan formava part de Iugoslàvia. Nosaltres estem en aquesta situació. És un handicap, és clar, però hem de lluitar. I no podem oblidar que amb la llengua que hem de conviure no és petita: el castellà és una de les més parlades i en què s'edita més; el seu mercat és grandiós.

Caldria traduir-nos més al castellà?

Sí, és clar que sí. Hi ha autors que els
és més fàcil aconseguir traduccions a altres idiomes que no pas al castellà, o que arriben al castellà després d'haver
triomfat en altres mercats...

El tancament de l'Arc de Berà ha estat un problema greu. S'ha resolt?

Encara no, i ha fet molt mal al sector editorial en català. Hem de treballar amb una llengua minoritzada, amb inferioritat de condicions en el mercat respecte del castellà, i en una situació de crisi que ha produït un descens de les vendes... A tot això hi hem d'afegir que una de les distribuïdores que distribueix més llibres en català se'n va en orris, i els editors deixen de cobrar. L'últim pagament va ser al juliol del 2010. Els mesos següents no es va cobrar, i el venciment que hi havia al setembre tampoc, i els editors van buscar un altre distribuïdor. Qui va començar a treballar més aviat ho va fer a l'octubre, i no ha vist els diners fins al març! Alguns editors han hagut d'aguantar vuit mesos sense tenir ingressos per la venda a la llibreria.

I el crèdit que va oferir el govern?

El govern va fixar una solució financera que hagués resolt el tema i que Arc de Berà no ha acceptat. Ara Arc de Berà
està oferint pagar una part (com a
molt un 30%), i hi ha editors que ho
accepten, i altres que no hi estan disposats, però el final d'aquesta situació és
incerta. El miracle és que molts editors afectats pel tancament de l'Arc de
Berà continuïn editant!

És perquè havien fet bona feina abans?

I perquè hi ha un grau de compromís personal grandiós. Les empreses més afectades són les que no formen part de cap grup, i al darrere només hi tenen les costelles dels editors. En aquesta situació de crisi, la gent està fent un sacrifici enorme i ho passa malament buscant
solucions financeres i endeutant-se
amb crèdits personals per tirar endavant. I això demostra la voluntat empresarial, en aquest país, de gent que creu que pot fer coses en la llengua pròpia malgrat una garrotada com aquesta.

En aquesta situació, en quin punt es
troba el repte digital?

A l'Estat espanyol, el llibre digital va més lent del que pensàvem, i el volum de negoci és petit. Però, per les dades que ens arriben dels Estats Units, pensem que creixerà: el mes de gener d'aquest any han doblat les vendes respecte de l'any l'anterior, i el llibre digital ha creat problemes fins i tot en grans cadenes de llibreries al mercat americà. Catalunya ha estat pionera en la creació de diversos projectes en aquest camp, i això és bo. Però hem d'anar amb compte, perquè en el món digital la visualització del llibre en català pot tenir més problemes encara. De moment, però, ningú ha perdut el tren, perquè va a poca velocitat i tothom hi pot pujar. Molts editors estem fent els deures, que vol dir digitalitzar llibres, perquè al seu moment hi hagi oferta de llibre en català. Hi ha encara moltes incògnites, com ara el tema dels drets
d'autor, i ho hem de fer amb seny.

Un cossetà entre llibres.
El vallenc Jordi Ferré Blasco és fundador de l'editorial Cossetània, nascuda a Valls el 1996. Va ser un dels impulsors de la plataforma digital Edi.cat, junt amb Bromera i Angle, i en els darrers temps ja era vicepresident de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. A aquesta entitat es proposa continuar la feina engegada per guanyar lectors i enfortir l'edició en català, condemnada a lluitar a contra corrent, encara que sempre avançant. Ferré insisteix a subratllar el compromís personal de molts petits editors per sobreposar-se a les dificultats, especialment pel context de crisi actual i després del sotrac que va suposar el tancament de la distribuïdora Arc de Berà. “Sempre hem de pedalar davant de massa costes i amb massa entrebancs”, es lamenta

dilluns, 28 de març del 2011

Ningú anuncia retallades?

Llegeixo a la premsa les propostes que han sorgit del procés participatiu en la revisió del pla d'ordenació urbana municipal(POUM). Són propostes amb sentit comú i que possiblement tots els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals podrien fer seves en el programa electoral i és que a totes les formacions els deu semblar bé que Valls treballi per la implantació d'empreses que generin llocs de treball, que es millori al barri antic el manteniment de la via pública o la seguretat al carrer, que es promogui la rehabilitació d'habitatges o que es s'habilitin nous espais d'aparcament o que es treballi per augmentar la freqüències del tren o que es tingui cura dels torrents. Tot plegat són propostes que de poder-les portar a terme millorarien la ciutat. És difícil trobar alguna formació política que no hi estigués d'acord.

Potser la diferència entre les diferents formacions polítiques seria el com i el quan. O sigui, com es faria per aconseguir aquests objectius i amb quina prioritat perquè és difícil en el context actual poder-ho plantejar tot a la vegada.

Al final, els diners, les disponibilitats monetàries, acaben marcant moltes prioritats i acaben condicionant el full de ruta dels governants. D'aquí a poques setmanes se'ns bombardejarà amb els programes electorals dels diversos partits polítics. Buscaré si en algun es parla de retallades i sobretot que es digui què es retallarà, perquè em sembla que ningú parlarà que tal àrea reduirà el seu pressupost un 10 o un 15 o un 25 per cent.

Els ajuntaments en aquests primers mesos de l'any intenten en la mesura que poden no retallar res que pugui disgustar els ciutadans als quals d'aquí quatre dies els hauran de demanar el vot. Hom a vegades té la sensació que hi ha municipi que s'està gastant el pressupost de tot l'any en aquests primers mesos i que a partir del juny un o altre ho aclarirà. Si hi ha canvi, ja s'ho trobaran els qui entren, i si hi ha els mateixos ja s'ho faran com puguin. Ara del que es tracta és de guanyar les eleccions. Saber en quines àrees es farà pagar el pes de la crisi econòmica marca clarament la ideologia política de les formacions que s'hi presenten. Ho sabrem, això, de les formacions polítiques que es presenten a cada municipi? No, segur que no, segur que ningú parlarà de retallades, tot i que després del juny les patirem. Ara es tracta de parlar de projectes, de molts projectes, com més millor. Que com es pagarien? Això ja són figues d'un altre paner.

diumenge, 13 de març del 2011

Entrevista a Vilaweb pel canvi a la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

El gerent de Cossetània, Jordi Ferré, ha assumit la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC), en substitució d'Ernest Folch. Folch, que es mantindrà com a vocal de l'organisme, va posar el càrrec a disposició de la junta, després de deixar l'editorial Ara Llibres i la direcció de la plataforma digital 36L, per convertir-se en el nou director d'Ediciones B. Jordi Ferré explica a VilaWeb els seus objectius i els reptes del sector.
Jordi Ferré va cofundar Cossetània Edicions el 1996 a Valls. L'editorial és una de les fundadores també, juntament amb Bromera i Angle, de la plataforma digital Edi.cat. Ferré era fins ara el vicepresident de l'AELLC, després que el desembre del 2009 es va elegir una nova junta, plural, que representava bona part de les sensibilitats de l'edició en català. Recentment, al mes de febrer, hi ha hagut dos canvis més en la junta: Ester Pujol, nova directora editorial del Grup 62, ha substituït com a vocal a Xavier Mallafrè, director general del Grup 62, que recentment ha estat nomenat president del Gremi d'Editors de Catalunya. I l'editora de La Magrana Isabel Obiols substituïrà com a vocal a Joaquim Palau, d'RBA (grup propietari de La Magrana).
—Quins seran els objectius de la seva presidència a l'Associació d'Editors en Llengua Catalana?
—Serà una línia continuïsta amb la realitzada en la presidència d'Ernest Folch i amb l'entrada de la nova junta directiva fa un any i quatre mesos. Del que es tracta és de tenir més lectors en català i per tant d'aprofundir en les actuacions que es fan en aquest sentit i d'idear-ne de noves.
—Quins són els temes que preocupen al sector?
—Preocupa especial la situació de crisi econòmica i el descens de vendes en el món del llibre, que en el cas del llibre en català es viu de forma més aguda, ja que té menys rotació que el llibre en castellà en el punt de venda. També preocupen les retallades dels ajuts institucionals a un sector que abans ja no eren suficients.
—Com ha d'afrontar la crisi el sector?
—Ens cal major informació sobre l'evolució de cada títol al punt de venda, de manera que això ens permeti optimitzar les reedicions, fet sobre el qual ja hi treballem. També ens cal un millor posicionament dels llibres en català als punts de venda. I ens cal aprofundir en la millora de les promoció dels nostres llibres. Aquestes són algunes de les actuacions, n'hi ha d'altres.
—Com guanyar lectors per a la literatura catalana?
—Augmentar el nombre de lectors en català és un objectiu que hem de tenir en ment tota la societat catalana i totes les institucions. Necessitem millorar les xifres que ens diuen que tant sols una de cada cinc persones que llegeix a Catalunya ho fa en català. Això passa per actuar des de l'escola, des dels punts de venda, des de les institucions, des de la societat civil i, és clar, des del món editorial, també. Cal ser conscients que la lectura en català està en inferioritat de condicions al nostre país i, per tant, per millorar-la són necessàries polítiques de discrimació positiva.
—I com es plantegen fer avançar el llibre electrònic en el mercat editorial?
—El llibre electrònic avança a un ritme creixent de penetració al mercat, però sense fer-ho de forma espectacular. Pel que fa al llibre digital en català, és important que en aquests moments els editors en català vagin digitalitzant el seu fons per augmentar l'oferta a mesura que el seu consum també augmenti.

Entrevista publicada a Vilaweb el dia 13 de març de 2011

dissabte, 12 de març del 2011

Jordi Ferré substitueix Ernest Folch al capdavant de l’Associació d’Editors en català

El gerent i cofundador de Cossetània Edicions, Jordi Ferré, ha estat nomenat aquest dijous nou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana(AELLC). Ferré, fins ara vicepresident primer de l’entitat, substitueix Ernest Folch, que ha presentat la seva dimissió per “poder atendre les seves noves obligacions professionals”, segons ha informat l’AELLC en un comunicat.Aquestes “noves obligacions” farien referència a què Folch fa un més va assumir la direcció d’Ediciones B, del grup Zeta. Amb tot, continuarà com a vocal a la junta directiva de l’associació.Cal recordar que Ediciones B no publica llibres en català, tot i que Folch vol canviar-ho obrint una línia editorial en català.

Article aparegut el 10 de març a Cultura21

També en parlen:

Jordi Cervera al seu blog, El Punt, e-noticies, vilaweb, Ara, directe.cat, entre d'altres


dissabte, 5 de febrer del 2011

Un calendari particular

De petit els pares, els avis, els tiets, els familiars més grans m'explicaven tot un munt de fets extraordinaris que passaven a Valls quan se celebrava una cosa que es deia Decennals que no sortia el calendari de cada any però que en parlaven amb nostàlgia i emoció. De més gran i a mesura que cada deu anys visc les Festes amb més majúscules que se celebren a Valls he entès el seu sentiment.

I és que a Valls comptem els anys de deu en deu, en un calendari particular. Comptem els temps que falta per a les properes Decennals i a mesura que s’acosten la nostra il·lusió augmenta geomètricament. I quan arriben ens emocionem amb la processó, amb les lluminàries, amb la trobada castellera, amb totes els actes i omplim els carrers com mai. I és que els vallencs portem les Decennals en el nostre ADN.


Article publicat al Diari de Tarragona, el 5 de febrer de 2011

diumenge, 30 de gener del 2011

Unes festes excepcionals

En la nostra memòria conservem el record de les Festes Decennals per alguna imatge excepcional que ens ha impactat. Són tantes les activitats que tots els anys acabats amb 1 s'organitzen i tantes les emocions que vivim que hem de resumir els deu dies de festa amb alguna imatge que ens permeti dir: van ser les Decennals de “...” Aquestes imatges excepcionals ens arriben sigui per alguna activitat fora del comú preparada o per algun fet rellevant. Aquest record que cadascú té de cada festa varia en funció de la percepció i vivència personal i també de l'edat que un té en aquell moment, ja que no és el mateix l'experiència quan un té deu anys, que quan un en té vint, trenta, quaranta... Per això necessitem en cada Decennal que es programin activitats que tinguin excepcionalitat perquè són unes festes excepcionals, perquè no hi ha cap altra festa en el decenni que els vallencs desitgem tant.
De les explicacions dels pares, sé que el 1951 van ser les festes de la llum després dels anys grisos de la guerra i la postguerra, que el 1961 va quedar la imatge de l'envelat instal·lat a l'antic Quarter destruït pel vent; el 1971 van ser les primeres Decennals que vaig viure i recordo, poc, alguna festa infantil i el nou sortidor de la Font de la Manxa; el 1981 vaig viure unes festes intenses, de recuperació del carrer com a espai popular; del 1991 tinc la imatge de la tenacitat vallenca de sortir a la processó malgrat la pluja; del 2001 recordo l'OCB dirigida pel vallenc Marc Moncusí, i com a solistes el pianista també vallenc Anton Cardó i la mezzosoprano Elena Gragera...
Però quina serà la imatge que ens quedarà a la retina com a excepcionalitat de les Decennals 2011? Amb el risc de pronunciar-se abans de viure-les, diria que pel meu gust l'acte més excepcional és l'estrena del ballet Ariel, de Robert Gerhard, un espectacle únic, amb tot el sentit del món per fer a les Decennals. Segurament també ens quedarà gravada la imatge de la il·luminació, sobre la qual no em pronunciaré abans de veure-la, ja que escric això abans de l'encesa, si bé estic segur que més enllà que agradin o no quedarà en el nostre record permanent d'aquestes festes. El que tinc clar és que, com totes les que he viscut, les Decennals del 2011 són excepcionals.

Article publicat a El Punt el 29 de gener de 2010