diumenge, 13 de març del 2011

Entrevista a Vilaweb pel canvi a la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

El gerent de Cossetània, Jordi Ferré, ha assumit la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC), en substitució d'Ernest Folch. Folch, que es mantindrà com a vocal de l'organisme, va posar el càrrec a disposició de la junta, després de deixar l'editorial Ara Llibres i la direcció de la plataforma digital 36L, per convertir-se en el nou director d'Ediciones B. Jordi Ferré explica a VilaWeb els seus objectius i els reptes del sector.
Jordi Ferré va cofundar Cossetània Edicions el 1996 a Valls. L'editorial és una de les fundadores també, juntament amb Bromera i Angle, de la plataforma digital Edi.cat. Ferré era fins ara el vicepresident de l'AELLC, després que el desembre del 2009 es va elegir una nova junta, plural, que representava bona part de les sensibilitats de l'edició en català. Recentment, al mes de febrer, hi ha hagut dos canvis més en la junta: Ester Pujol, nova directora editorial del Grup 62, ha substituït com a vocal a Xavier Mallafrè, director general del Grup 62, que recentment ha estat nomenat president del Gremi d'Editors de Catalunya. I l'editora de La Magrana Isabel Obiols substituïrà com a vocal a Joaquim Palau, d'RBA (grup propietari de La Magrana).
—Quins seran els objectius de la seva presidència a l'Associació d'Editors en Llengua Catalana?
—Serà una línia continuïsta amb la realitzada en la presidència d'Ernest Folch i amb l'entrada de la nova junta directiva fa un any i quatre mesos. Del que es tracta és de tenir més lectors en català i per tant d'aprofundir en les actuacions que es fan en aquest sentit i d'idear-ne de noves.
—Quins són els temes que preocupen al sector?
—Preocupa especial la situació de crisi econòmica i el descens de vendes en el món del llibre, que en el cas del llibre en català es viu de forma més aguda, ja que té menys rotació que el llibre en castellà en el punt de venda. També preocupen les retallades dels ajuts institucionals a un sector que abans ja no eren suficients.
—Com ha d'afrontar la crisi el sector?
—Ens cal major informació sobre l'evolució de cada títol al punt de venda, de manera que això ens permeti optimitzar les reedicions, fet sobre el qual ja hi treballem. També ens cal un millor posicionament dels llibres en català als punts de venda. I ens cal aprofundir en la millora de les promoció dels nostres llibres. Aquestes són algunes de les actuacions, n'hi ha d'altres.
—Com guanyar lectors per a la literatura catalana?
—Augmentar el nombre de lectors en català és un objectiu que hem de tenir en ment tota la societat catalana i totes les institucions. Necessitem millorar les xifres que ens diuen que tant sols una de cada cinc persones que llegeix a Catalunya ho fa en català. Això passa per actuar des de l'escola, des dels punts de venda, des de les institucions, des de la societat civil i, és clar, des del món editorial, també. Cal ser conscients que la lectura en català està en inferioritat de condicions al nostre país i, per tant, per millorar-la són necessàries polítiques de discrimació positiva.
—I com es plantegen fer avançar el llibre electrònic en el mercat editorial?
—El llibre electrònic avança a un ritme creixent de penetració al mercat, però sense fer-ho de forma espectacular. Pel que fa al llibre digital en català, és important que en aquests moments els editors en català vagin digitalitzant el seu fons per augmentar l'oferta a mesura que el seu consum també augmenti.

Entrevista publicada a Vilaweb el dia 13 de març de 2011