Jordi Ferré: “Ens hem d’acostumar a treballar en una situació híbrida entre el paper i el digital”

Jordi Ferré és l’editor de Cossetània, editorial catalana amb 14 anys de trajectòria que, a més dels títols en paper, ha fet una aposta forta per l’edició digital com a membre de l’iniciativa Edi.cat. Avui parlem amb ell tot coneixent la seva opinió sobre l’estat actual de les editorials catalanes, els llibres digitals i perspectives de futur.

-Quina és la salut actual dels llibres en català?

-Al llibre en català especialment el que li falten són més lectors. Hem de tenir en compte que tan sols una de cada cinc persones que llegeix a Catalunya ho fa en català i estem estancats en aquesta situació. És cert que s’ha millorat respecte fa vint o trenta anys però ara la situació sembla ara estancada. El nombre de títols que s’editen en català està també estancat en els darrers anys. Hi ha possibilitats de creixement però cal analitzar perquè no tenim més lectors. Una de les possibles causes és que en molts sectors no hi ha pràcticament oferta en català o n’hi ha molt poca com per exemple en el món de les guies de viatge, de traduccions d’assaig, de llibres tècnics, d’informàtica o en sectors com el llibre de bricolatge, jardinaria o mascotes.

-Creu que el pas a la venda de llibres en digital és una nova oportunitat de difondre més la llengua?

Sí, clarament. A Internet el català està molt ben posicionat i cal seguir en el llibre digital en aquesta línia. La llengua a Internet esdevé comunitat i això cal aprofitar-ho. Én aquest sentit és molt interessant que des de Catalunya es vagi al davant, com està succeïnt actualment, en la creació de plataformes digitals. A més a més, els editors que editen en català estan apostant també pel món digital. Cal treballar en aquest sentit perquè el llibre digital en català tingui un bon posicionament a la xarxa i que disposi també d’una àmplia oferta.

-Com observa la iniciativa d’Edi.cat, a la qual s’hi ha sumat Cossetània Edicions?

Edi.cat és una iniciativa per oferir un portal de distribució i de venda de llibres electrònics en català on volem que els editors s’hi sentin còmodes i que els serveixi per poder entrar en aquest món. Treballem perquè aquest sigui el portal de referència del llibre electrònic en català.

-Quines perspectives té l’editorial en els propers mesos respecte la venda en digital?

La carrera del llibre digital és una cursa de llarg fons i ara tant sols estem ens els primers compasos. Tot just hem començat i queda molt, moltíssim camí per recórrer. El nostre mercat va més retrassat respecte el mercat nordamericà però estem convençuts que és un món amb una gran potencialitat de creixement. Ara cal que els editors hi entrem perquè digitalitzar els nostres fons no es fa d’avui per demà i a més requereix una inversió econòmica substancial. Cal fer els primers passos en aquest món per veure des de dins com es mou i per quan es produeixi el boom de llibre digital a casa nostra, que arribarà, ens trobi ben posicionats.

-Creu que és totalment complementari a la venda en paper?

Ens hem d’acostumar a treballar en una situació híbrida, en la que conviuran el llibre en paper i el llibre digital. Jo no crec que el llibre digital substitueixi al de paper, el que si tinc clar és que provocarà un nou escenari en què caldrà redefinir la tipologia de llibres en paper que s’editen. Possiblement, en el futur el llibre com a objecte serà més valorat, això vol dir que s’hauran de cuidar molt aspectes com l’enquadernació, la qualitat del paper, la impressió, etc.

-Quan creu que definitivament es consolidarà el sistema de vendes de llibres per descàrrega?

És difícil de pronosticar perquè el món de les noves tecnologies és molt ràpid i canviant a la vegada i a més poden sorgir nous aparells que el revolucionin. Per exemple, ara no sabem quin impacte pot tenir el nou Ipad d’Apple en el sector del llibre digital. El que està clar és que aquesta consolidació de les vendes arribarà i que una determinada espurna pot fer esclatar el seu creixement. Per això és molt important que els editors estiguem a punt per quan això pasi.

-L’aposta pel digital, és un pas que tard o d’hora hauran de fer totes les editorials catalanes?

Evidentment i qui no ho faci predrà una possibilitat de negoci. De la mateixa manera com fem amb els llibres que editem en paper que intentem que estiguin al màxim nombe de punts de venda, el mateix es pot aplicar al llibre en digital. Renunciar al llibre digital és renunciar a possibles vendes i seria absurd que un editor renunciés a una part del potencial negoci.

-Quina rebuda ha tingut el llibre Política 2.0 d’Ernest Benach, un dels primers a la venda den digital de la seva editorial?

És un llibre que va sortir de la xarxa, dels conceptes 2.0 i que ha tornat a la xarxa com a llibre ja que es pot comprar en format paper i en format digital, cosa que no podria ser d’altra manera en tractar-se d’un llibre d’aquesta temàtica. L’obra ha tingut una bona acollida tant en el format digital com en el format en paper.

-Quins han estat els títols més destacats a Cossetània en el darrer Sant Jordi?

Ens vam presentar amb una trentena de novetats que en la majoria dels casos publiquem tant en format paper com en format digital. Hi ha alguns títols com els llibres il·lustrats que de moment no és viable fer-los en format digital. El llibres que es presenten amb més interès són: “Com fet a casa”, d’Ada Parellada; “100 motius per ser del Barça”, d’Andreu González Castro i Armando Luigui Castañeda; “Barcelona a bon preu”, d’Albert Arnaus; “Catalunya contra Espanya”, de Lluís Simón; 100 mites de la ciència, de Daniel Closa, o Els Pirineus de cap a cap, de Marta Viladot i Daniel Calleja, entre altres.

-Com reben els escriptors la opció de digitalitzar els seus llibres?

En general ho reben bé. Els expiquem que econòmicament cobraran en diners absoluts el mateix per la venda d’un llibre en paper que per la venda d’un llibre en digital. Això vol dir que el preu menor que té un llibre digital respecte un llibre en paper no els afectarà. N’hi ha que els il·lusiona molt aquest cap ja que són usuaris de xarxes socials i estan molt el dia amb les noves tecnologies i n’hi ha d’altres que ho miren en menys entusiasme, però a la gran majoria els sembla bé que els seus llibres es digitalitzin.

-Creu que existiran cada cop més llibres només en format digital?

Sí segur que sí. Ara, en general, estem fent llibres pensats pel format paper que també digitalitzem però en un futur molt pròxim s’editaran llibres només pensats pel format digital i que utilitzaran les possibilitats que ens permet de xarxa per fer-hi hiperenllaços, etc. Serà una nova manera de fer literatura, el que se’n diu la literatura 2.0, però perquè això succeixi els aparells, els lectors electrònics, han d’evolucionar i han de tenir tots connectivitat amb Internet.

Entrevista publicada al blog literari LlegirLlibres.cat, el dia 3 de maig

El llibreter de capçalera

És curiós però en l'era de la comunicació, en el moment de la història en què més informació tenim, més necessitem que el llibreter faci més de llibreter, faci més de prescriptor. La quantitat d'informació que rebem és tan aclapadora que necessitem algú que ens guiï enmig de tanta quantitat d'articles, de webs, de blogs, de xarxes socials, de notícies que ens arriben sobre les novetats del món de llibre. I per si això no fos prou, hem de tenir en compte que mai s'havien editat tants llibres com ara, de manera que és impossible estar al dia de les més de 60.000 novetats que es presenten cada any a l'Estat espanyol.
És doncs per tot plegat que necessitem que algú de confiança i que conegui els nostres gustos destriï la informació i ens marqui unes guies cap on encaminar les lectures. La feina del llibreter, del llibreter que fa de llibreter, continua sent necessària, més que mai, ens calen els seus consells, les seves recomanacions i reflexions. Cal doncs escoltar el nostre llibreter de capçalera.
I si en el llibre tradicional, el de paper, la feina del llibreter per tot el comentat anteriorment és capçal, en el nou món del llibre digital, cap on es fan els primers passos el sector, continuarem necessitant que siguin ells els que tinguin un paper central en aquest nou escenari que es dibuixa. Tot plegat és encara molt nou i no sabem de quina manera i com els llibreters han de tenir-hi el seu protagonisme. Caldrà que tots plegats, editors, llibreters, autors, etc hi reflexionem per aconseguir que els llibreters, més enllà de si el llibre en el futur es llegeixi en format electrònic o en paper, puguin seguir fent la seva tasca d’agents culturals, de prescriptors, d’animadors de la lectura. A més, l'aparició dels llibres digitals encara fa més gran l'oferta de lectures i per tant serà encara més complicat poder destriar enmig d'un escenari on hi trobarem llibres editats i treballats per editors professionals però també moltes altres publicacions que mercès a les possibilitats de la xarxa quedaran a disposició del públic sense cap tipus de filtre ni d’intermediació.

Article publicat al Diari de Tarragona, l'abril de 2010

El llibre de paper desapareixerà?

Des que vam crear Edi.cat (Angle Editorial, Bromera Edicions i Cossetània) per comercializar llibres electrònics, experiència que ha estat la pionera en català, he hagut de respondre moltíssimes vegades a aquesta pregunta en taules rodones, col·loquis o conferències. Com si el temor principal de l’aparició del llibre electrònic sigui que pot fer desaparèixer el de paper. Primerament, cal tenir en compte que el que és important d’un llibre no és el vestit, el seu aspecte, sinó el contingut, el treball intel·lectual que està imprès en el cas del paper: per tant, el més important és que el llibre en el format que sigui seguirà existint, amb els canvis que tota nova tecnologia implica.

Ara bé, per respondre a la pregunta: la meva opinió, que no deixa de ser completament subjectiva i fruit també per altra part de l’estima que tinc als llibres tradicionals, és que el llibre de paper seguirà existint, conviurà amb el llibre electrònic, però sofrirà canvis i perdrà pes. El llibre de paper tindrà cada cop més valor com a objecte i el seu futur serà competir en qualitat. Per exemple, no em sé imaginar (tot i que aquest món es completamente canviant) que no existeixin els llibres il·lustrats per a la mainada, els bons treballs amb bones enquadernacions, etc. Per contra, veig que tenen poc futur aquells llibres impresos en paper de baixa qualitat que al cap de tres anys estan completament grocs, o amb enquadernacions que després d’un parell de lectures ja estan malmeses. Aquests darrers tenen el temps comptat, em sembla. I el llibre en paper és un invent massa perfecte perquè es pugui albirar la seva fi.
Tenim, però, a tocar l’explosió del llibre electrònic. Als EUA, que van més avançats en aquest món que nosatres, l’estant ja vivint. Sense anar més lluny, el darrer llibre de Dan Brown, The lost symbol, en algun moment ha tingut a Amazon més vendes en format electrònic que en format paper. S’ha de dir, no obstant això, que el conjunt total de les vendes en paper del llibre és enormemente superior al de format electrònic; però és un sector que creix geomètricament, i podríem dir que en un any de recessió com ha sigut el 2009, és l’únic sector del món editorial que ha crescut, tot i que encara està en un procés incipient amb moltes incògnites per revelar.

Però per què sembla ara —i no abans— que el llibre electrònic tindrà entrada en el mercat, si tenim en compte que els ordinadors fa ja força anys que són presents en totes les llars? La resposta és senzilla: fins ara no s’ha presentat al mercat una tecnologia que sigui còmoda de llegir i que produeixi unes sensacions semblants al paper. Em refereixo, doncs, a la tinta electrònica, la tecnologia que utilitzen els lectors electrònics (e-readers). La principal diferència respecte dels ordinadors, mòbils o altres tipus de ginys similars és que un lector electrònic no és una font de llum. En els altres, ordinadors o mòbils, la llum va de dins cap a fora i la lectura durant molta estona amb aquests aparells és pesada perquè produeixen reflexos desagradables. En canvi, els aparells amb tinta electrònica no desprenen llum, però necessiten llum exterior; si no la lectura és impossible. En una habitació a les fosques és completament inviable utilitzar-los.

Així doncs, tenim una tecnologia nova que, a més a més, ens recorda el paper. El que falta ara és que tingui un preu assequible i que s’unifiquin els formats per utilitzar-la. Anem pel preu. Els aparells que s’han comencialitzat durant l’any 2009 han oscil·lat entre els 300 i els 700 euros. Massa car per a un producte popular. El lector electrònic entrarà a les cases de forma massiva quan tingui un preu inferior als 100 euros. En aquest sentit les notícies que ens arriben de nous lectors van en la bona direcció. No serà estrany que el 2010 o a tot estirar el 2011 vegem com es podran adquirir lectors electrònics amb cupons que regalaran els diaris, com han fet amb altres aparells. D’altra banda, a l’Estat espanyol encara no es comercialitzen els lectors de Sony, una de les empreses pioneres, que ja és al mercat americà i també al francès, al britànic i a l’alemany. Estic convençut que hi haurà un abans i un després de l’arribada de Sony al nostre mercat. Quan es produirà això? Aquesta és la pregunta del milió que tots els agents afectats ens fem.

L’altra dificultat a superar, i té molta importància, és el fet que no hi ha encara un estàndard del format a utilitzar. Per posar un exemple que tots coneixem. Ara ens trobem amb el llibre electrònic en la mateixa situació de quan va aparèixer el vídeo, en què convivien diversos formats: el VHS, el Beta, el 2000, etc. Al final el que es va acabar imposant, el VHS, no va ser precisament el millor. Amb els llibres electrònics la situació és similar. Quin format s’imposarà? Doncs malgrat que s’intueix encara no és segur el que acabarà passant.

Podríem dir que hi ha cinc tipus de formats: Kindle, el nou que presentarà Google, el clàssic PDF, mobipoquet i e-pub. Els dos primers són formats tancats. Kindle, que és el lector electrònic d’Amazon i té una important penetració al mercat americà i anglosaxó, és un format completament tancat. Amb aquest aparell només es poden adquirir llibres de la plataforma Amazon. És un format que clarament no interessa als editors independents. Google prepara el seu format de llibre electrònic. Quan comprarem un llibre electrònic amb Google no ens descarregarem cap arxiu; senzillament adquirem el dret a visionar el llibre en qüestió des de qualsevol aparell que pugui connectar-se a Internet, sigui un ordinador, un lector lectrònic, un mòbil... Després hi ha el clàssic PDF, que malgrat que penso no és estrictament un llibre electrònic, és a hores d’ara la millor possibilitat per visualitzar llibres amb il·lustracions, quadres, imatges o gràfics. I finalment els formats mobipocket i e-pub, que es comporten ambdós com un llibre electrònic amb les funcions que li són característiques: es pot ampliar la lletra, ocupen molt poca memòria, etc. El format mobipocket és propietat d’Amazon, cosa que ha provocat que els editors independents de tot el món i Sony al capdavant apostin pel format e-pub. Ara mateix tot fa pensar, i tant de bo no m’equivoqui, que serà el que s’imposarà. Per tant, i com a consell, si teniu pensat comprar un lector electrònic, assegureu-vos que llegeix el format e-pub.

Finalment, perquè tot plegat funcioni fa falta que hi hagi oferta, que els editors ens posem a digitalitzar els nostres fons, i això, a part que no és bufar i fer ampolles troba reticències en el sector. És clar que si no ho fem bé correm el risc que passi el mateix que en el món de la música. Per tant, és imprescindible que ho fem amb sentit comú i celeritat, i que garatim drets com el de la propietat intel·lectual i fem front comú per evitar la pirateria. De moment, sembla que tothom té clar que el llibre electrònic ha de tenir un preu inferior al de paper. En quin percentatge? Això s’ha de veure, ja que cal definir encara el model de negoci d’aquest nou món i, per altra banda, sembla que també hi ha un acord que els llibres que no siguin de domini públic estiguin protegits amb un sistema DRM (Digital Restriccions Management) que eviti la pirateria, tot i que en el món informàtic no hi ha cap sistema que sigui impossible de copiar.

En definitiva, estem a l’entrada d’un nou món en el sector de l’edició. Un nou món que assentarà unes bases diferents de les actuals i que posarà en qüestió les funcions de tots els agents implicats en el sector del llibre: editors, distribuïdors, llibreters i fins i tots autors. D’aquí a uns anys, pocs, ens trobarem amb una realitat completament diferent de l’actual. És un moment de canvi i el canvi com a tal no ens ha de fer por. En tot cas el que ens n’ha de fer és no tenir l’actitud correcta per assimilar-lo. Sovint m’agrada dir que si per mi fos, si de mi depengués, aturaria ara mateix els llibres electrònics, perquè em situen en un escenari desconegut i això em crea incertesa, però com que aturar-ho no és a les meves mans, val més que m’hi posi com més aviat millor, no sigui que passi el tren i no estigui en condicions de pujar-hi.

Article que ha sortit publicat a la revista BValls de Lletres del febrer de 2010

El llibre de la Marató de TV3

Entrevista a TV3 per l'edició entre Angle Editorial, Bromera Edicions i Cossetània Edicions del Llibre de la Marató de TV3. La novetat d'aquesta edició ha estat que per primera vegada s'ha editat en format digital.

L'e-book o llibre electrònic entra tímidament al mercat literari

En aquest enllaç hi trobareu la notícia que Canal Reus TV va emetre sobre el llibre electrònic. El reportatge està gravat en bona part a Cossetània.

Presentació del portal digital Edi.cat

El passat mes de novembre vam presentar la Xarxa d’Editors Independents (Edi.cat) configurada de moment per Angle Editorial, Bromera i Cossetània, amb la voluntat de sumar i unir esforços.

El llibre es troba en aquests moments en una situació de canvi, que ha de definir un nou paradigma on tots els agents que hi estan implicats (editors, llibreters, distribuïdors i fins i tot autors) hauran d’adaptar-se a la nova situació. Això fa uns dies ho vam reflexionar en la Jornada sobre l’edició Independent, on va quedar clar que les aliances horitzontals com la d’Edi.cat poden ser una bona eina per encarar els reptes de futur i per poder afrontar amb èxit noves polítiques de comercialització i de promoció dels nostres llibres que ajudin a tenir un millor posicionament dels nostres productes en el mercat i en els canals de mediació que hi ha entre l’editor i el lector final.

La feina iniciada per la tardor per la plataforma Edi.cat poc a poc va avançant amb realitats, mentre intentem fer fonedissos el dubtes que es presenten en qualsevol projecte nou i innovador com és aquest. S’ha treballat amb la promoció conjunta i s’han iniciat directament gestions i actuacions amb els llibreters per millorar el nostre posicionament.
I tal com vam anunciar també el mes de novembre, un dels principals projectes de la xarxa era la creació d’un portal de comercialització de llibres electrònics, amb la voluntat d’experimentar, conèixer i anticipar-se en aquest món que en indrets com als EEUU està tenint un creixement important. Des de l’octubre quan vam començar a treballar hem hagut de resoldre moltes incògnites i qüestions que se’ns anaven plantejant i que poc a poc hem anat superant fins arribar al dia d’avui que podem presentar el primer portal en català de llibres electrònics i a la vegada un dels primers projectes d’e-books de l’Estat espanyol.

*Text que vaig llegir en la presentació d'Edi.cat que es va portar a terme el dijous dia 2 d'abril a Barcelona.

La literatura 2.0, una nova forma d’escriure?

L’escriptor mallorquí Biel Mesquida en el pròleg del llibre La catosfera literària, publicat el mes de maig passat i on s’hi recullen una mostra de 100 blocs de literatura escrits en català, hi escrivia que “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. I és veritat, la xarxa és la més novedosa forma de socialització de la literatura. Un escriptor, quan escriu un text, ho fa, en primer lloc perquè l’escriptura li crea plaer i, després, perquè aquest text sigui llegit. Ser llegit és el gran repte dels creadors. Hi ha qui fa fotocòpies del seu text, el passa als amics i n’espera els seus comentaris, que generalment, seran bondadosos. Fins a l’aparició d’Internet per aconseguir arribar a més gent, a l’escriptor no li quedava altra forma de ser llegit, si era un text curt, que lliurar-lo a una revista literària o, si era un text llarg, presentar-lo a un editor o a un premi literari que tingués garantida l’edició (si guanyava). En aquest punt apareixia doncs un intermediari (l’editor) que era qui decidia si s’editava el text en qüestió o no i aquesta tasca es feia, i encara es fa, amb més o menys encert. La xarxa però, permet connectar directament l’autor i l’escriptor sense passar en absolut per cap filtre. Són els lectors qui decideixen si val la pena o no seguir la lectura de les creacions d’un determinat autor. L’estructura es converteix completament en horitzontal i l’autor veu compensada moralment la seva feina en obtenir lectors; ara bé, la gratuïtat del sistema fa que aquest no ingressi res en absolut per la seva feina creativa. La xarxa s’ha convertit doncs en un bon sistema per escriptors desconeguts per poder donar-se a conèixer i, també ha permès, que textos sorgits a la xarxa hagin fet un salt cap a una tecnologia anterior, la del llibre de paper. D’aquesta manera, arreu del món s’han editat llibres sorgits de la xarxa, especialment dels blocs, cosa que ha comportat que el món editorial tingui un ull posat en aquest món per saber quines aportacions novedoses hi arriben.

El concepte 2.0
En els darrers temps el concepte 2.0 s’ha introduït en el nostre llenguatge i s’han portat a terme seminaris, conferències i xerrades sobre aquesta qüestió. D’aquesta manera es parla de termes com economia 2.0, política 2.0, edició 2.0 i naturalment, literatura 2.0. Tot plegat sorgeix de l’aparició dels webs 2.0 que han significat un canvi radical en la filosofia d’ús de la xarxa. Les webs 2.0, més que un portal d’informació, es converteixen en punts de trobada que configuren xarxes socials completament horitzontals on tothom pot tenir-hi protagonisme. Els blocs, els wiquis, els fotologs, el Youtube, el Twiter o el Facebook es converteixen en espais comuns que permeten als usuaris interconnectar-se entre ells sense que tingui importància la procedència geogràfica, social o cultural de cada persona. D’aquesta manera, per exemple, el concepte d’economia 2.0 es basaria en què: per crear un negoci format per diverses persones o empreses de diferents indrets, cadascuna aportarà el que sap del seu camp per ajuntar les diferents iniciatives i confirgurar-ne una de nova; aquesta tindrà un sistema de treball basat en les comunicacions en xarxa i utilitzarà les tecnologies que posen a l’abast els webs 2.0.
Arribats en aquest punt, sorgeixen una sèrie de preguntes com: què és la literatura 2.0? Tota creació realitzada en un mitjà 2.0, com un bloc, es podria considerar literatura 2.0? Primerament, el més habitual és que els creadros, els escriptors, utilitzin la tecnologia 2.0, els blocs, per donar a conèixer les seves creacions. En la majoria dels casos són textos que es podrien reproduir perfectament en paper. Podríem dir que és literatura 1.0 que s’expresa en un suport 2.0, però hi ha iniciatives sorgides a la xarxa que ens ofereixen noves possibilitats. En el blog “Històries veïnals” (historiesveinals.blogspot.com), persones que no es coneixen entre elles escriuen un relat conjuntamet a partir d’uns paràmetres que els facilita el coordinador del blog. Altres blogs, com l’eròtic de la Mireia (mireiagalindo.blogspot.com), que ha acabat convertint-se en un llibre editat enguany (Em dic mireia i el meu cony es diu Carlitos) ha utilitzat totes les eines que ofereix Blogger (inserció d’imatges, vídeos, música, enllaços, etc.) per combinar-ho amb la narració i ho ha convertit en un tot armònic. Fins i tot el personatge en ficció de la Mireia disposa d’un Twitter. Precisament, el Twitter, aquesta nova eina 2.0, ha permès que des del web Hesperia s’hagi convocat un concurs de microrelats de ciència ficció, que no poden tenir més de 140 caracters, és a dir, han de ser molt curts, com els missatges de Twitter; tot un repte.
La literatura digital, aquella que ha estat feta per llegir-la únicament amb un suport iformàtic té moltíssimes possibilitats, el problema és que ens costa imaginar quins camins es poden seguir. En la trobada de la Catosfera 2008, celebrada a principis d’any a Granollers, Laura Borràs, filòloga, professora de la UOC i reconeguda especialista en literatura digital, va deixar bocabadats tots els assistents a la trobada amb una mostra de literatura digital. És molt difícil explicar-ho amb paraules, per això, us aconsello una visita al web (http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/cat/) on hi ha una mostra de més de 500 obres de literatura digital. Com es llegeix en el propi web hi trobarem “des de poesia dinàmica, a la narració hipertextual, des de la literatura generada per ordinador a l’assaig hiperactiu”.
Aquestes noves tecnologies, aquestes noves formes de literatura les hem de mirar més com una oportunitat de poder incorporar nous lectors que com una amenaça. Recordo que Laura Borràs va apuntar dos conceptes claus: “nadius digitals i immigrants digitals”. Deia que nosaltres som “immigrants digitals” ja que ens hem educat en una tecnologia diferent a l’existent actualment i ens hem vist obligats a “immigrar” a les noves tecnologies; mentre que les noves generacions són “nadius digitals” que han après a fer anar l’ordinador, els programes i els webs 2.0 de la mateixa manera com han après a caminar, a llegir o escriure. Són doncs aquestes noves generacions, els qui possiblement estan més acostumats a llegir en pantalla digital que en format paper, els que poden incorporar nous lectors de literatura a partir dels formats digitals amb creacions molt afins a les que estan acostumats a veure en els ordinadors.
En fi, tot un cami per recórrer, on també els e-books tindran molt a dir, que haurem d’anar digerint a poc a poc i acostumant-nos als conceptes de literatura digital o 2.0. Però el món va tan depressa que mentre això passa ja hi ha qui comença a parlar de literatura 3.0.

Article que he publicat a la revista bValls de Lletres número 11 (editada per la Comissió de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs), que ha sortit publicat aquest mes de desembre i que es va presentar el dia 17 de desembre a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs. Podeu també llegir l'article publicat a la revista en aquest pdf.

Qüestionari al bloc Antaviana

El bloc Antaviana, de Roser Caño Valls, em dedica el seu qüestionari. Es pot llegir en aquest enllaç.

Participació en la trobada de la Catosfera

El dissabte 26 de gener vaig prendre part en la primera trobada de la Catosfera. D'aquesta manera, participo en la taula rodona sobre blocs i literatura, moderada per Toni Ibàñez, en la que hi intervenim Laura Borràs (professora de la UOC), Miquel Bonfill (editor de Relats en Català), Jesús Maria Tibau (escriptor), que substitueix Biel Mesquida que no pot assistir-hi per motius de salut tot i que envia un text que es llegit pel moderador, i un servidor.
En aquest enllaç i ha una crònica de la taula rodona del meu bloc De tard en tard i en aquest es pot enllaçar amb vídeo de la taula rodona "Els blocs i la literatura".