Fa uns dies el nou president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, posava en qüestió la necessitat de l’existència dels consells comarcals a l’àrea metropolitana de Barcelona. En el fons, Esteve defensava la institució que presideix i enviava un missatge clar a aquells que pensen que els consells haurien de tenir més pes. Oi que quan es van crear els consells comarcals se’ns va dir que aquests s’haurien d’omplir de les funcions que tenen les diputacions i que fins i tot aquestes podrien desaparèixer? El que ha passat, però, és que les diputacions tenen el mateix poder que tenien i els consells per la seva part disposen d’uns recursos econòmics escassos i realitzen funcions de gestió i coordinació de determinats serveis a la comarca que per realitzar-los penso que no caldria que tinguin el pes polític que tenen, ni fora necessari presidents amb sous i amb dedicacions exclussives, ni consellers que complementen el seu sou municipal, algun d’ells ja excessivament elevat, amb els cobraments per assistència a reunions dels consells.
Ara que CiU té totes les quatre diputacions per primera vegada no hi hauria d’haver excusa per transferir competències d’aquests organismes als consells comarcals; però no cal que siguem optimistes, això no passarà, els dirigents de les diputacions defensaran amb les dents les seves capacitats de decisió i res canviarà. En un moment en què per manca de tresoreria a les nostres administracions es retallen serveis a sanitat o a ensenyament, no hauríem de reflexionar si podem aprimar el cost que ens val tenir un excés d’organismes, de diputats, de consellers, de regidors amb els seus respectius sous, alguns d’ells fins i tot excessivament elevats, per poder-los destinar a les necessitats dels ciutadans?
Particularment, m’agrada poder ser administrat des de la pròpia comarca i no des d’uns organismes, les diputacions, que tenen la distribució geogràfica provincial que ens imposà Espanya i que no forma part de la tradició històrica catalana. Per tant, a mi m’agradarien uns consells comarcals, o unes vegueries, no tot a l’hora, amb capacitat de gestió, que administrés pes polític i que tingués dotació econòmica per intervenir en el territori que administra i que fos democràticament elegit directament pels ciutadans amb votació directa i amb llistes que no fossin tancades, però si això no ho fem, si no som capaços de donar-los-hi pes administratiu i polític, potser valdria la pena que ens plantengessim la seva utilitat i existència.
Article publicat a l'edició de Valls de Vilaweb el 12 de juliol de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada