Les dades de l’eurobaròmetre de l’any 2003 referides als índex de lectura dels diferents estats de la Unió Europea indiquen que a l’Estat espanyol un 47,3% de les persones són lectores. Aquestes dades tenen relació amb l’enquesta sobre els hàbits de lectura, que realitza anualment la Federación de Gremis de Editores de Epaña, segons la qual un 54,1% de la població de Catalunya i un 52,8% de la de l’Estat espanyol declarava que havia llegit alguna vegada en el darrer trimestre. L’eurobaròmetre ens situa, com tothom deu suposar, en les darrers posicions dels estats d’Europa i tot i ser dolentes les dues dades anteriorment esmentades, el que encara més preocupa és que des del 2001 hi ha un 5% menys de catalans que declaren a l’enquesta sobre els hàbits de lectura que no llegeixen pràcticament mai. O sigui que anem enrere. Per tant és necessari fer campanyes de foment de la lectura i en aquesta tasca cal que si impliquin totes les institucions, des de les de l’Estat fins a les locals. Això, es clar, sempre que els polítics que ens administren creguin que és important que la població llegeixi, cosa que en molts moments dubto.
Valls vam tenir l’honor de tenir la de les primeres biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya. Per vergonya nostra aquest emblemàtic edifici del passeig dels Caputxins, el qual fou inaugurat l’any 1918 en una important clebració, actualment i des de fa deu anys està en desús. Si les seves pareds poguessin parlar segur que ens dirien com enyoren aquells temps en que l’edifici estava fins a vessar de llibres i en què dia rera altre molts vallencs hi anaven per consultar-hi lectures o senzillament per passar una estona llegint. Ara, estem a l’espera que un nou pla d’equipaments culturals assenyali quin futur li espera a l’antic edifici de la Biblioteca Popular i com es pot donar més espai a la Biblioteca Carles Cardó, la qual està ubicada a la Casa de Cultura, just al davant de l’emblemàtic edifici inaugurat per la Mancomunitat.
Modestament, voldria fer una suggerència. Al meu entendre la millor finalitat que podria tenir l’edifici de l’antiga Biblioteca Popular és que se seguís dedicant a la finalitat pel qual va ser construït: com a biblioteca. És cert que l’espai insuficient hi impedeix ubicar-hi la Biblioteca Carles Cardó, però hi ha alguna altra solució perquè es pugui fer servir com a biblioteca. Potser valdria la pena estudiar la possibilitat de dedicar aquest edifici noucentista exclussivament a biblioteca infantil. Penso que les seves dues sales podrien permetre que una es dediqués a fons i l'altra a espai polivalent en el qual s’hi poguessin desenvolupar regularment activitats pel foment de la lectura dirigides a la mainada com lectura de contes, presentacions de llibres, xerrades d’autors, etc. Al meu entendre és important que les biblioteques siguin centres d’animació cultural, especialment per als més joves. Necessitem que els més petits s’habituin a anar a les biblioteques i una de les maneres és que tinguin un espai ben habilitat, a peu de carrer i ambientat adequadament.
Sobre aquesta qüestó, algú pot preguntar-se el perquè els editors volem que es fomenti l’ús de la biblioteca si en aquest indret no es venen llibres sinó que es deixen gratuitament. Doncs, senzillament, perquè està demostrat que una bona i dinàmica xarxa de biblioteques fa augmentar el nombre de lectors, i el que necessitem els editors són més lectors, més persones que llegeixin llibres. Les biblioteques són, doncs, la pedrera de nous lectors.
I perquè necessitem que la gent llegeixi? Es més, perquè necessitem que la mainada, que els joves, llegeixin? Hi ha molts motius, però relacionaré dues dades que ens ho poden fer entendre. Els escolars de Finlàndia han desmostrat en unes proves realitzades recentment ser els millors d’Europa, els que millor fan l’aprenentatge. Nosaltres en aquesta proves hem quedat a la cua, en els darrers llocs. Suposo que alguna cosa hi deu tenir a veure l’índex de lectura. Els finesos són junt amb els suecs els qui més llegeixen de la Unió Europea. Ens aventatgen en gairebé trenta punts. Mentre un 76,1% de finesos són lectors a l’Estat espanyol aquesta xifra és tant són d’un 47,3%. La lectura és un hàbit i un aprenentatge. Com més es llegeix més capacitat de comprensió dels textos es té i com més entrenat s’està en la lectura, més fàcil és comprendre els llibres escolars i, lògicament, és més fàcil estudiar. Per això, també penso que hauríem de reflexionar, doncs, sobre com estan les biblioteques de les nostres escoles. Hi ha espais a les escoles de la nostra comarca destinats a biblioteques? És l’adequat? S’hi inverteix en la compra de llibres? Tenen pressupost les escoles per aquesta finalitat? Els asseguro que si responen aquestes preguntes el resultat els sortirà decebedor. Potser s’hi hauria de començar fer alguna cosa.
Valls vam tenir l’honor de tenir la de les primeres biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya. Per vergonya nostra aquest emblemàtic edifici del passeig dels Caputxins, el qual fou inaugurat l’any 1918 en una important clebració, actualment i des de fa deu anys està en desús. Si les seves pareds poguessin parlar segur que ens dirien com enyoren aquells temps en que l’edifici estava fins a vessar de llibres i en què dia rera altre molts vallencs hi anaven per consultar-hi lectures o senzillament per passar una estona llegint. Ara, estem a l’espera que un nou pla d’equipaments culturals assenyali quin futur li espera a l’antic edifici de la Biblioteca Popular i com es pot donar més espai a la Biblioteca Carles Cardó, la qual està ubicada a la Casa de Cultura, just al davant de l’emblemàtic edifici inaugurat per la Mancomunitat.
Modestament, voldria fer una suggerència. Al meu entendre la millor finalitat que podria tenir l’edifici de l’antiga Biblioteca Popular és que se seguís dedicant a la finalitat pel qual va ser construït: com a biblioteca. És cert que l’espai insuficient hi impedeix ubicar-hi la Biblioteca Carles Cardó, però hi ha alguna altra solució perquè es pugui fer servir com a biblioteca. Potser valdria la pena estudiar la possibilitat de dedicar aquest edifici noucentista exclussivament a biblioteca infantil. Penso que les seves dues sales podrien permetre que una es dediqués a fons i l'altra a espai polivalent en el qual s’hi poguessin desenvolupar regularment activitats pel foment de la lectura dirigides a la mainada com lectura de contes, presentacions de llibres, xerrades d’autors, etc. Al meu entendre és important que les biblioteques siguin centres d’animació cultural, especialment per als més joves. Necessitem que els més petits s’habituin a anar a les biblioteques i una de les maneres és que tinguin un espai ben habilitat, a peu de carrer i ambientat adequadament.
Sobre aquesta qüestó, algú pot preguntar-se el perquè els editors volem que es fomenti l’ús de la biblioteca si en aquest indret no es venen llibres sinó que es deixen gratuitament. Doncs, senzillament, perquè està demostrat que una bona i dinàmica xarxa de biblioteques fa augmentar el nombre de lectors, i el que necessitem els editors són més lectors, més persones que llegeixin llibres. Les biblioteques són, doncs, la pedrera de nous lectors.
I perquè necessitem que la gent llegeixi? Es més, perquè necessitem que la mainada, que els joves, llegeixin? Hi ha molts motius, però relacionaré dues dades que ens ho poden fer entendre. Els escolars de Finlàndia han desmostrat en unes proves realitzades recentment ser els millors d’Europa, els que millor fan l’aprenentatge. Nosaltres en aquesta proves hem quedat a la cua, en els darrers llocs. Suposo que alguna cosa hi deu tenir a veure l’índex de lectura. Els finesos són junt amb els suecs els qui més llegeixen de la Unió Europea. Ens aventatgen en gairebé trenta punts. Mentre un 76,1% de finesos són lectors a l’Estat espanyol aquesta xifra és tant són d’un 47,3%. La lectura és un hàbit i un aprenentatge. Com més es llegeix més capacitat de comprensió dels textos es té i com més entrenat s’està en la lectura, més fàcil és comprendre els llibres escolars i, lògicament, és més fàcil estudiar. Per això, també penso que hauríem de reflexionar, doncs, sobre com estan les biblioteques de les nostres escoles. Hi ha espais a les escoles de la nostra comarca destinats a biblioteques? És l’adequat? S’hi inverteix en la compra de llibres? Tenen pressupost les escoles per aquesta finalitat? Els asseguro que si responen aquestes preguntes el resultat els sortirà decebedor. Potser s’hi hauria de començar fer alguna cosa.
Article publicat al setmanari El Pati, el maig del 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada