Ajudar els discapacitats

Al CEIP Eladi Homs els nens i nenes amb deficiències psíquiques estan escolaritzats fins els 16 anys. Durant aquests període el personal docent del centre procura que aquests xiquets i xiquetes evolucionin el màxim possible, a pesar de les seves limitacions. Aquests nens i nenes conviuen amb la resta d‚escolars del centre i això esdevé una bona experiència tant per als uns com per als altres; de manera que d‚aquesta situació en fan una relació normal, com ha de ser. Ara es demana que a partir dels 14 anys, aquests nois i noies tinguin la possibilitat d'anar a un centre de secundària on puguin conviure i aprendre fins els 18 anys amb escolars d'edat similar a la seva. En aquests moments, això a Valls no és possible ja que cap dels centres de secundària de la ciutat no disposa d‚unitats d' educació especial. Aquesta setmana la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Marta Cid, ha vingut a Valls i ha tractat aquesta qüestió. Sembla que es va per bon camí i que un centre de secundària vallenc podrà escolaritzar aquests joves a partir del curs vinent. Això serà una excel·lent notícia per als nois amb disminució psíquica, per als seus familiars i per a la ciutat. Una societat és més justa quan més fa pels que tenen més dificultats, siguin aquestes del tipus que siguin, i em sembla que tots volem que la nostra societat sigui el màxim justa possible. Donar més possibilitats de formació als disminuïts psíquics és doncs un acte de justícia.

Article publicat al setmanari El Pati de Valls, l'abril del 2004

El pàrquing del Pati

L’Ajuntament de Valls ha anunciat que encarregava l’estiu geotènic de l’aparcament del Pati. Sobre aquesta infraestructura ERC i el PP demanen que es faci un estudi comparatiu entre construir l’aparcament al Pati i a la plaça del Quarter ja que els sembla que en aquest darrer indret l’aparcament pot ser econòmicament més barat i de més capacitat. És un debat que estic segur que aquestes dues formacions el fan en la millor de les intencions i a més és molt possible que tinguin raó. Ara bé, la meva opinió, és que la construcció d’un pàrquing al Pati no s’ha d’analitzar únicament sota paràmetres econòmics sinó que hem de tenir en compte que aquesta infraestructura és importantíssima per la recuperació del Barri Antic.
Un dels desavantatges que tenen els veïns del Barri Antic és la dificultat que tenen per trobar aparcament a prop dels seus domicilis. La immensa majoria d’edificis no tenen aparcament als seus soterranis, cosa que no passa a la plaça del Quarter, i aquest fer pot ser un condicionant a l’hora de decidir anar-hi a viure-hi. El Pati és un dels pocs llocs dins el perímetre de les muralles, per no dir gairebé l’únic, on s’hi pot construir un aparcament i em sembla que, malgrat que pot ser que a la plaça del Quarter sigui econòmicament més favorable, socialment és més aconsellable fer-ho al Pati per la millora que els pot suposar als veïns del Barri Antic, i a la fi, el que compta són les persones i el seu benestar.

Article publicat al setmanari El Pati de Valls, el febrer del 2004

Càmeres de vigilància

L’Ajuntament torna a plantejar-se la possibilitat d’instal·lar càmeres de vigilància al Mas Miquel, al Parc Barrau i a l’aparcament del Barri Vell. Aquests tipus de mesures, que són polèmiques ja que poden vulnerar la intimitat de les persones tot i que entenc que es puguin plantejar, penso que cal aplicar-les només quan s’han estudiat totes les alternatives possibles. Evidentment els problema de vandalisme hi és. En aquesta mateixa columna m’he queixat de la situació del Mas Miquel amb destrosses constants. Per altra part, aquesta mateixa tardor jo mateix vaig ser víctima a l’aparcament del Barri Vell,un diumenge a la tarda i en plena llum del dia, d’un robatori a l’interior del meu cotxe amb trencadissa de vidres incloses. En aquest cas, no em sembla que en aquest aparcament on únicament s’hi va a deixar o recollir el cotxe una càmera de vigilància atempti contra cap intimitat. Una altra cosa és als parcs públics on seure, passejar en companyia, reposar, etc. esdevé una activitat més íntima. No m’agrada sentir-me vigilat, però tampoc m’agrada el vandalisme, per tant, si finalment s’opta per les càmeres de vigilància —personalment ho veig clar a l’aparcament del Barri Vell i no n’estic gens convençut en els altres dos espais— haurem de demanar que s’utilitzin amb molta cura i discreció i que es vetlli escrupolosament perquè la intimitat es respecti.

Article publicat al setmanari El Pati de Valls, el febrer del 2004