La literatura 2.0, una nova forma d’escriure?

L’escriptor mallorquí Biel Mesquida en el pròleg del llibre La catosfera literària, publicat el mes de maig passat i on s’hi recullen una mostra de 100 blocs de literatura escrits en català, hi escrivia que “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. I és veritat, la xarxa és la més novedosa forma de socialització de la literatura. Un escriptor, quan escriu un text, ho fa, en primer lloc perquè l’escriptura li crea plaer i, després, perquè aquest text sigui llegit. Ser llegit és el gran repte dels creadors. Hi ha qui fa fotocòpies del seu text, el passa als amics i n’espera els seus comentaris, que generalment, seran bondadosos. Fins a l’aparició d’Internet per aconseguir arribar a més gent, a l’escriptor no li quedava altra forma de ser llegit, si era un text curt, que lliurar-lo a una revista literària o, si era un text llarg, presentar-lo a un editor o a un premi literari que tingués garantida l’edició (si guanyava). En aquest punt apareixia doncs un intermediari (l’editor) que era qui decidia si s’editava el text en qüestió o no i aquesta tasca es feia, i encara es fa, amb més o menys encert. La xarxa però, permet connectar directament l’autor i l’escriptor sense passar en absolut per cap filtre. Són els lectors qui decideixen si val la pena o no seguir la lectura de les creacions d’un determinat autor. L’estructura es converteix completament en horitzontal i l’autor veu compensada moralment la seva feina en obtenir lectors; ara bé, la gratuïtat del sistema fa que aquest no ingressi res en absolut per la seva feina creativa. La xarxa s’ha convertit doncs en un bon sistema per escriptors desconeguts per poder donar-se a conèixer i, també ha permès, que textos sorgits a la xarxa hagin fet un salt cap a una tecnologia anterior, la del llibre de paper. D’aquesta manera, arreu del món s’han editat llibres sorgits de la xarxa, especialment dels blocs, cosa que ha comportat que el món editorial tingui un ull posat en aquest món per saber quines aportacions novedoses hi arriben.

El concepte 2.0
En els darrers temps el concepte 2.0 s’ha introduït en el nostre llenguatge i s’han portat a terme seminaris, conferències i xerrades sobre aquesta qüestió. D’aquesta manera es parla de termes com economia 2.0, política 2.0, edició 2.0 i naturalment, literatura 2.0. Tot plegat sorgeix de l’aparició dels webs 2.0 que han significat un canvi radical en la filosofia d’ús de la xarxa. Les webs 2.0, més que un portal d’informació, es converteixen en punts de trobada que configuren xarxes socials completament horitzontals on tothom pot tenir-hi protagonisme. Els blocs, els wiquis, els fotologs, el Youtube, el Twiter o el Facebook es converteixen en espais comuns que permeten als usuaris interconnectar-se entre ells sense que tingui importància la procedència geogràfica, social o cultural de cada persona. D’aquesta manera, per exemple, el concepte d’economia 2.0 es basaria en què: per crear un negoci format per diverses persones o empreses de diferents indrets, cadascuna aportarà el que sap del seu camp per ajuntar les diferents iniciatives i confirgurar-ne una de nova; aquesta tindrà un sistema de treball basat en les comunicacions en xarxa i utilitzarà les tecnologies que posen a l’abast els webs 2.0.
Arribats en aquest punt, sorgeixen una sèrie de preguntes com: què és la literatura 2.0? Tota creació realitzada en un mitjà 2.0, com un bloc, es podria considerar literatura 2.0? Primerament, el més habitual és que els creadros, els escriptors, utilitzin la tecnologia 2.0, els blocs, per donar a conèixer les seves creacions. En la majoria dels casos són textos que es podrien reproduir perfectament en paper. Podríem dir que és literatura 1.0 que s’expresa en un suport 2.0, però hi ha iniciatives sorgides a la xarxa que ens ofereixen noves possibilitats. En el blog “Històries veïnals” (historiesveinals.blogspot.com), persones que no es coneixen entre elles escriuen un relat conjuntamet a partir d’uns paràmetres que els facilita el coordinador del blog. Altres blogs, com l’eròtic de la Mireia (mireiagalindo.blogspot.com), que ha acabat convertint-se en un llibre editat enguany (Em dic mireia i el meu cony es diu Carlitos) ha utilitzat totes les eines que ofereix Blogger (inserció d’imatges, vídeos, música, enllaços, etc.) per combinar-ho amb la narració i ho ha convertit en un tot armònic. Fins i tot el personatge en ficció de la Mireia disposa d’un Twitter. Precisament, el Twitter, aquesta nova eina 2.0, ha permès que des del web Hesperia s’hagi convocat un concurs de microrelats de ciència ficció, que no poden tenir més de 140 caracters, és a dir, han de ser molt curts, com els missatges de Twitter; tot un repte.
La literatura digital, aquella que ha estat feta per llegir-la únicament amb un suport iformàtic té moltíssimes possibilitats, el problema és que ens costa imaginar quins camins es poden seguir. En la trobada de la Catosfera 2008, celebrada a principis d’any a Granollers, Laura Borràs, filòloga, professora de la UOC i reconeguda especialista en literatura digital, va deixar bocabadats tots els assistents a la trobada amb una mostra de literatura digital. És molt difícil explicar-ho amb paraules, per això, us aconsello una visita al web (http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/cat/) on hi ha una mostra de més de 500 obres de literatura digital. Com es llegeix en el propi web hi trobarem “des de poesia dinàmica, a la narració hipertextual, des de la literatura generada per ordinador a l’assaig hiperactiu”.
Aquestes noves tecnologies, aquestes noves formes de literatura les hem de mirar més com una oportunitat de poder incorporar nous lectors que com una amenaça. Recordo que Laura Borràs va apuntar dos conceptes claus: “nadius digitals i immigrants digitals”. Deia que nosaltres som “immigrants digitals” ja que ens hem educat en una tecnologia diferent a l’existent actualment i ens hem vist obligats a “immigrar” a les noves tecnologies; mentre que les noves generacions són “nadius digitals” que han après a fer anar l’ordinador, els programes i els webs 2.0 de la mateixa manera com han après a caminar, a llegir o escriure. Són doncs aquestes noves generacions, els qui possiblement estan més acostumats a llegir en pantalla digital que en format paper, els que poden incorporar nous lectors de literatura a partir dels formats digitals amb creacions molt afins a les que estan acostumats a veure en els ordinadors.
En fi, tot un cami per recórrer, on també els e-books tindran molt a dir, que haurem d’anar digerint a poc a poc i acostumant-nos als conceptes de literatura digital o 2.0. Però el món va tan depressa que mentre això passa ja hi ha qui comença a parlar de literatura 3.0.

Article que he publicat a la revista bValls de Lletres número 11 (editada per la Comissió de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs), que ha sortit publicat aquest mes de desembre i que es va presentar el dia 17 de desembre a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs. Podeu també llegir l'article publicat a la revista en aquest pdf.