Sovint hom té la sensació que quan es parla del llibre en català, es tracta com si estiguéssim en una situació normalitzada on les lleis del mercat ja regulen l’espai que ha d’ocupar. És cert que al voltant del llibre en català s’ha creat una indústria que crea llocs de treball i que té lògicament objectius mercantils com qualsevol altre empresa, però això no vol dir que tingui una situació normal respecte el llibre en castellà. Les dades ens ofereixen un panorama real poc encoratjador. Així estan les coses, segons l’enquesta d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya, tan sols 1 de cada 5 lectors de Catalunya llegeix habitualment en català.
En termes futbolístics podríem dir que perdem per golejada, per 5 a 1. I més preocupant encara és que si analitzem l’evolució de les dades que ens ofereix l’enquesta no s’observa cap millora en aquesta proporció, ans al contrari. Millorar l’índex del nombre de lectors habituals en català ha de ser l’objectiu dels editors en llengua catalana i de l’administració. No conec, en aquest sentit, les dades del País Valencià i de les Illes, ja que l’esmentada enquesta no les analitza, però tot indica que són encara pitjors.
Per on s’ha d’actuar per procurar que el nombre de lectors en català augmenti? Hi ha diferents actuacions a fer i en diferents camps. El primer és la visualització del llibre en el mercat. Un estudi realitzat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana analitza les dificultats que té el llibre en català per tenir espais visibles en el punt de venda.
Habitualment, a les llibreries independents és el lloc on es tracta millor el llibre en llengua catalana però tenim grans problemes de visualització en les cadenes de llibreries i en els grans magatzems, llocs on segons l’Enquesta d’Hàbits de Lectura cada cop tenen un percentatge de venda més gran de llibres.
Si s’analitza només en termes mercantils i com que hi ha un major nombre de vendes de llibres en castellà (recordem el 5 a 1), aquests lògicament tenen més rotació i des del punt de vista econòmic són més rendibles pels establiments. Per tant, cal crear polítiques de discriminació positiva pel llibre en català que incentivin la seva visualització en el mercat.
A més a més, s’editen en la nostra llengua aproximadament 8.000 títols de llibres que han de competir per tenir un espai en les llibreries amb els més de 50.000 que s’editen en castellà, que a més en tenir tirades i expectatives de vendes superiors, porten campanyes de màrqueting amb més mitjans. Amb això arribem a una segona qüestió, és necessari també idear actuacions de màrqueting pels llibres en català. Cal dir en aquest sentit que des de fa dos anys l’ICIC ha iniciat una línia d’ajuts a la promoció del llibre.
Un altre dels punts que impedeix que la xifra de lectors pugui augmentar és que falta oferta de llibres en català. Sovint he sentit que un dels problemes del món del llibre és que s’edita massa i que això col·lapsa les llibreries; no ho negaré, però m’agrada també dir sempre que no és precisament el llibre en català qui crea aquest col·lapse ja que per una banda el nombre de llibres en llengua catalana per cada 1.000 habitants, en l’àrea geogràfica de parla catalana, no arriba a l’1 per 1.000, percentatge que és superat en el cas del llibre en castellà, i per l’altra perquè segons l’estudi del comerç interior del llibre a l’Estat espanyol, mentre que el nombre de títols en castellà el darrer any va tenir un increment d’un 2,8%, en català el nombre de títols que es van editar el 2007 respecte el 2006 va tenir un descens del 2,1%, cosa que ja va ocórrer també el 2006 respecte el 2005.
Falta doncs oferta ja que hi ha matèries com l’assaig, les guies de turisme, la informàtica, els llibres tècnics, els de mascotes, els de bricolatge, els de jardineria, etc. on és impossible o gairebé impossible de trobar llibres editats en la nostra llengua. És necessari una política que detecti en quines línies no hi ha llibres en català i que n’incentivi la seva edició.
I, finalment, en el cas de les traduccions ens trobem les dificultats que té el català per poder vendre el llibre al mateix preu del castellà. La traducció d’una obra costa el mateix fer-la en català que en castellà, però en el moment d’editar-la la repercussió per exemplar és molt menor en castellà, que té un tiratge superior que en català i això fa que el llibre en llengua castellana pugui sortir al mercat amb un millor preu. Són necessàries doncs polítiques d’ajuda que puguin permetre que les traduccions en català no es trobin en el mercat en inferioritat de condicions. En definitiva, el llibre en català, com un element més de la nostra cultura, necessita polítiques de discriminació positiva fetes sense complexos d’altra manera tindrà un futur complicat.
En termes futbolístics podríem dir que perdem per golejada, per 5 a 1. I més preocupant encara és que si analitzem l’evolució de les dades que ens ofereix l’enquesta no s’observa cap millora en aquesta proporció, ans al contrari. Millorar l’índex del nombre de lectors habituals en català ha de ser l’objectiu dels editors en llengua catalana i de l’administració. No conec, en aquest sentit, les dades del País Valencià i de les Illes, ja que l’esmentada enquesta no les analitza, però tot indica que són encara pitjors.
Per on s’ha d’actuar per procurar que el nombre de lectors en català augmenti? Hi ha diferents actuacions a fer i en diferents camps. El primer és la visualització del llibre en el mercat. Un estudi realitzat per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana analitza les dificultats que té el llibre en català per tenir espais visibles en el punt de venda.
Habitualment, a les llibreries independents és el lloc on es tracta millor el llibre en llengua catalana però tenim grans problemes de visualització en les cadenes de llibreries i en els grans magatzems, llocs on segons l’Enquesta d’Hàbits de Lectura cada cop tenen un percentatge de venda més gran de llibres.
Si s’analitza només en termes mercantils i com que hi ha un major nombre de vendes de llibres en castellà (recordem el 5 a 1), aquests lògicament tenen més rotació i des del punt de vista econòmic són més rendibles pels establiments. Per tant, cal crear polítiques de discriminació positiva pel llibre en català que incentivin la seva visualització en el mercat.
A més a més, s’editen en la nostra llengua aproximadament 8.000 títols de llibres que han de competir per tenir un espai en les llibreries amb els més de 50.000 que s’editen en castellà, que a més en tenir tirades i expectatives de vendes superiors, porten campanyes de màrqueting amb més mitjans. Amb això arribem a una segona qüestió, és necessari també idear actuacions de màrqueting pels llibres en català. Cal dir en aquest sentit que des de fa dos anys l’ICIC ha iniciat una línia d’ajuts a la promoció del llibre.
Un altre dels punts que impedeix que la xifra de lectors pugui augmentar és que falta oferta de llibres en català. Sovint he sentit que un dels problemes del món del llibre és que s’edita massa i que això col·lapsa les llibreries; no ho negaré, però m’agrada també dir sempre que no és precisament el llibre en català qui crea aquest col·lapse ja que per una banda el nombre de llibres en llengua catalana per cada 1.000 habitants, en l’àrea geogràfica de parla catalana, no arriba a l’1 per 1.000, percentatge que és superat en el cas del llibre en castellà, i per l’altra perquè segons l’estudi del comerç interior del llibre a l’Estat espanyol, mentre que el nombre de títols en castellà el darrer any va tenir un increment d’un 2,8%, en català el nombre de títols que es van editar el 2007 respecte el 2006 va tenir un descens del 2,1%, cosa que ja va ocórrer també el 2006 respecte el 2005.
Falta doncs oferta ja que hi ha matèries com l’assaig, les guies de turisme, la informàtica, els llibres tècnics, els de mascotes, els de bricolatge, els de jardineria, etc. on és impossible o gairebé impossible de trobar llibres editats en la nostra llengua. És necessari una política que detecti en quines línies no hi ha llibres en català i que n’incentivi la seva edició.
I, finalment, en el cas de les traduccions ens trobem les dificultats que té el català per poder vendre el llibre al mateix preu del castellà. La traducció d’una obra costa el mateix fer-la en català que en castellà, però en el moment d’editar-la la repercussió per exemplar és molt menor en castellà, que té un tiratge superior que en català i això fa que el llibre en llengua castellana pugui sortir al mercat amb un millor preu. Són necessàries doncs polítiques d’ajuda que puguin permetre que les traduccions en català no es trobin en el mercat en inferioritat de condicions. En definitiva, el llibre en català, com un element més de la nostra cultura, necessita polítiques de discriminació positiva fetes sense complexos d’altra manera tindrà un futur complicat.
Des del Tercer Congrés Catalanista 2008-2009 em van demanar un article sobre la situació editorial a Catalunya. Aquest és el text que vaig enviar. Es pot consultar també aquí al web del Tercer Congrés Catalanista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada