2011, un any amb la Lloll

Arribem al 2011 i un any més, i ja en són quatre, Mas Albornà ens ofereix un calendari que ens permet resseguir tots els dies de l’any amb un record i pensament diari cap a totes les persones que dia rere altre, totes les setmanes del calendari, els 365 dies de l’any, siguin laborals o festius, treballen des de les diferents possibilitats que s’ofereixen des de Mas Albornà per integrar socialment i laboral a les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental. I és que per fer aquesta lloable feina és necessiten tots els segons, tots els minuts, hores, dies i setmanes de l’any, es necessiten tots els moments que ens oferirà el pas dels fulls del calendari que ara teniu a les mans, i necessitem les característiques vitals que ens aporta la protagonista del calendari, la Lloll Bertran, i sobretot necessitem que ens encomani el seu somriure constant per afrontar la vida i tots els reptes que se’ns presenten, que no són pocs.

Amb Mas Albornà i la Lloll Bertran ens uneix a part de l’amistat, haver participat en projectes editorials conjunts. De la Lloll vam editar a Cossetània el llibre Quin món de mones, a partir de les lletres que ella feia adaptades a músiques famoses en el programa de Catalunya Ràdio que portava el mateix nom. A més, ha participat estretament en la promoció dels llibres de poemes de natura que hem editat del Celdoni Fonoll. Amb Mas Albornà, l’any passat des de Cossetània Edicions vam treballar conjuntament per editar el llibre Mira’m en el qual diversos escriptors importants del país van construir una narració que tenia com a protagonista un moment vital d’una persona amb discapacitat intel·lectual. Va ser un projecte difícil i un repte pels autor. Mira’m ha acabat sent un llibre escrit amb diverses mans però que traspua un discurs propi, un relat d’històries diferents que tenen un fil narratiu clarament desxifrable.

El calendari, Mira’m, la presència de Mas Albornà en les teconologies 2.0 i altres accions formen part d’una actuació volguda i buscada per Mas Albornà per fer arribar a tothom tant les feines i activitats que es desenvolupen com, i això és el més important, l’objectiu d’integració social i laboral de les persones amb discapacitat psíquica. Hi ha moltíssimes formes de fer aquesta tasca, Mas Albornà, però, ha optat per la originalitat i la qualitat, com a mostra d’una organització moderna i disposada a assumir reptes importants, encara que puguin semblar quan es plantegen difícils i inassumibles o, fins i tot, a vegades propis d’un somniatruites. Algú es podia pensar el 2007, quan es devia començar a parlar del primer dels calendaris, que en quatre anys pel calendari de Mas Albornà hi cedirien la seva imatge periodistes del més alt renom del país, el millor jugador de futbol del món, entre altres futbolistes, o els actors més televisius i mediàtics de Catalunya? No era aquesta una idea més pròpia d’un somni que d’una realitat possible? Però des de Mas Albornà s’ha pogut demostrar que res és impossible si l’objectiu és noble i si s’esmercen totes les forces i sobretot, tota la il·lusió necessària, per fer-lo possible.

El 2011 serà l’any de Lloll, de compartir el seu somriure dia rere altre, de poder-se llevar el matí, mirar el calendari i poder-se dir: avui, com ahir i com demà, em faig meu l’ideari de Mas Albornà amb el somriure de la Lloll. No és una casualitat que Mas Albornà hagi escollit la Lloll, ja que ambdós comparteixen actituds vitals que caracteritzen per una banda, l’acció de tota l’organització i per l’altra, la seva manera de fer com actriu i el que és més important la seva manera de ser com a persona. Mas Albornà i la Lloll comparteixen energia, vitalitat, força, honestedat, empempta, alegria, tenacitat, humilitat, valentia, seny però també rauxa, il·lusió i, entre moltes altres coses i, sobretot, generositat, molta generositat, tant Mas Albornà com la Lloll.

Bon any 2011 amb Mas Albornà i amb la Lloll.

Article publicat al calendari de 2011 de Mas Albornà