El llibre de paper desapareixerà?

Des que vam crear Edi.cat (Angle Editorial, Bromera Edicions i Cossetània) per comercializar llibres electrònics, experiència que ha estat la pionera en català, he hagut de respondre moltíssimes vegades a aquesta pregunta en taules rodones, col·loquis o conferències. Com si el temor principal de l’aparició del llibre electrònic sigui que pot fer desaparèixer el de paper. Primerament, cal tenir en compte que el que és important d’un llibre no és el vestit, el seu aspecte, sinó el contingut, el treball intel·lectual que està imprès en el cas del paper: per tant, el més important és que el llibre en el format que sigui seguirà existint, amb els canvis que tota nova tecnologia implica.

Ara bé, per respondre a la pregunta: la meva opinió, que no deixa de ser completament subjectiva i fruit també per altra part de l’estima que tinc als llibres tradicionals, és que el llibre de paper seguirà existint, conviurà amb el llibre electrònic, però sofrirà canvis i perdrà pes. El llibre de paper tindrà cada cop més valor com a objecte i el seu futur serà competir en qualitat. Per exemple, no em sé imaginar (tot i que aquest món es completamente canviant) que no existeixin els llibres il·lustrats per a la mainada, els bons treballs amb bones enquadernacions, etc. Per contra, veig que tenen poc futur aquells llibres impresos en paper de baixa qualitat que al cap de tres anys estan completament grocs, o amb enquadernacions que després d’un parell de lectures ja estan malmeses. Aquests darrers tenen el temps comptat, em sembla. I el llibre en paper és un invent massa perfecte perquè es pugui albirar la seva fi.
Tenim, però, a tocar l’explosió del llibre electrònic. Als EUA, que van més avançats en aquest món que nosatres, l’estant ja vivint. Sense anar més lluny, el darrer llibre de Dan Brown, The lost symbol, en algun moment ha tingut a Amazon més vendes en format electrònic que en format paper. S’ha de dir, no obstant això, que el conjunt total de les vendes en paper del llibre és enormemente superior al de format electrònic; però és un sector que creix geomètricament, i podríem dir que en un any de recessió com ha sigut el 2009, és l’únic sector del món editorial que ha crescut, tot i que encara està en un procés incipient amb moltes incògnites per revelar.

Però per què sembla ara —i no abans— que el llibre electrònic tindrà entrada en el mercat, si tenim en compte que els ordinadors fa ja força anys que són presents en totes les llars? La resposta és senzilla: fins ara no s’ha presentat al mercat una tecnologia que sigui còmoda de llegir i que produeixi unes sensacions semblants al paper. Em refereixo, doncs, a la tinta electrònica, la tecnologia que utilitzen els lectors electrònics (e-readers). La principal diferència respecte dels ordinadors, mòbils o altres tipus de ginys similars és que un lector electrònic no és una font de llum. En els altres, ordinadors o mòbils, la llum va de dins cap a fora i la lectura durant molta estona amb aquests aparells és pesada perquè produeixen reflexos desagradables. En canvi, els aparells amb tinta electrònica no desprenen llum, però necessiten llum exterior; si no la lectura és impossible. En una habitació a les fosques és completament inviable utilitzar-los.

Així doncs, tenim una tecnologia nova que, a més a més, ens recorda el paper. El que falta ara és que tingui un preu assequible i que s’unifiquin els formats per utilitzar-la. Anem pel preu. Els aparells que s’han comencialitzat durant l’any 2009 han oscil·lat entre els 300 i els 700 euros. Massa car per a un producte popular. El lector electrònic entrarà a les cases de forma massiva quan tingui un preu inferior als 100 euros. En aquest sentit les notícies que ens arriben de nous lectors van en la bona direcció. No serà estrany que el 2010 o a tot estirar el 2011 vegem com es podran adquirir lectors electrònics amb cupons que regalaran els diaris, com han fet amb altres aparells. D’altra banda, a l’Estat espanyol encara no es comercialitzen els lectors de Sony, una de les empreses pioneres, que ja és al mercat americà i també al francès, al britànic i a l’alemany. Estic convençut que hi haurà un abans i un després de l’arribada de Sony al nostre mercat. Quan es produirà això? Aquesta és la pregunta del milió que tots els agents afectats ens fem.

L’altra dificultat a superar, i té molta importància, és el fet que no hi ha encara un estàndard del format a utilitzar. Per posar un exemple que tots coneixem. Ara ens trobem amb el llibre electrònic en la mateixa situació de quan va aparèixer el vídeo, en què convivien diversos formats: el VHS, el Beta, el 2000, etc. Al final el que es va acabar imposant, el VHS, no va ser precisament el millor. Amb els llibres electrònics la situació és similar. Quin format s’imposarà? Doncs malgrat que s’intueix encara no és segur el que acabarà passant.

Podríem dir que hi ha cinc tipus de formats: Kindle, el nou que presentarà Google, el clàssic PDF, mobipoquet i e-pub. Els dos primers són formats tancats. Kindle, que és el lector electrònic d’Amazon i té una important penetració al mercat americà i anglosaxó, és un format completament tancat. Amb aquest aparell només es poden adquirir llibres de la plataforma Amazon. És un format que clarament no interessa als editors independents. Google prepara el seu format de llibre electrònic. Quan comprarem un llibre electrònic amb Google no ens descarregarem cap arxiu; senzillament adquirem el dret a visionar el llibre en qüestió des de qualsevol aparell que pugui connectar-se a Internet, sigui un ordinador, un lector lectrònic, un mòbil... Després hi ha el clàssic PDF, que malgrat que penso no és estrictament un llibre electrònic, és a hores d’ara la millor possibilitat per visualitzar llibres amb il·lustracions, quadres, imatges o gràfics. I finalment els formats mobipocket i e-pub, que es comporten ambdós com un llibre electrònic amb les funcions que li són característiques: es pot ampliar la lletra, ocupen molt poca memòria, etc. El format mobipocket és propietat d’Amazon, cosa que ha provocat que els editors independents de tot el món i Sony al capdavant apostin pel format e-pub. Ara mateix tot fa pensar, i tant de bo no m’equivoqui, que serà el que s’imposarà. Per tant, i com a consell, si teniu pensat comprar un lector electrònic, assegureu-vos que llegeix el format e-pub.

Finalment, perquè tot plegat funcioni fa falta que hi hagi oferta, que els editors ens posem a digitalitzar els nostres fons, i això, a part que no és bufar i fer ampolles troba reticències en el sector. És clar que si no ho fem bé correm el risc que passi el mateix que en el món de la música. Per tant, és imprescindible que ho fem amb sentit comú i celeritat, i que garatim drets com el de la propietat intel·lectual i fem front comú per evitar la pirateria. De moment, sembla que tothom té clar que el llibre electrònic ha de tenir un preu inferior al de paper. En quin percentatge? Això s’ha de veure, ja que cal definir encara el model de negoci d’aquest nou món i, per altra banda, sembla que també hi ha un acord que els llibres que no siguin de domini públic estiguin protegits amb un sistema DRM (Digital Restriccions Management) que eviti la pirateria, tot i que en el món informàtic no hi ha cap sistema que sigui impossible de copiar.

En definitiva, estem a l’entrada d’un nou món en el sector de l’edició. Un nou món que assentarà unes bases diferents de les actuals i que posarà en qüestió les funcions de tots els agents implicats en el sector del llibre: editors, distribuïdors, llibreters i fins i tots autors. D’aquí a uns anys, pocs, ens trobarem amb una realitat completament diferent de l’actual. És un moment de canvi i el canvi com a tal no ens ha de fer por. En tot cas el que ens n’ha de fer és no tenir l’actitud correcta per assimilar-lo. Sovint m’agrada dir que si per mi fos, si de mi depengués, aturaria ara mateix els llibres electrònics, perquè em situen en un escenari desconegut i això em crea incertesa, però com que aturar-ho no és a les meves mans, val més que m’hi posi com més aviat millor, no sigui que passi el tren i no estigui en condicions de pujar-hi.

Article que ha sortit publicat a la revista BValls de Lletres del febrer de 2010