El mitjó del revés

Llegeixo a El Pati que el nombre de residents a les comarques de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà que treballen a Reus o a Tarragona s’ha incrementat i, a la mateixa edició del setmanari, llegeixo que Renfe al final ha fet efectiu el tancament de les estacions de Valls i Montblanc. O sigui, cada vegada hi ha més persones que es desplacen fora de les nostres comarques per treballar però, per contra, cada vegada tenim un pitjor servei de transport públic. Això vol dir també que cada vegada hi ha més persones que han d’usar el seu propi vehicle per anar a treballar i això vol dir també que cada vegada gastem més combustible fòssil, la combustió del qual a la vegada és en part responsable de l’escalfament del nostre castigat planeta, i això vol dir també que cada vegada es col·lapsen més les nostres infraestructures viàries, algunes de les quals com la de Tarragona a Valls són una autèntica vergonya. Som en l’era de les comunicacions i en l’era de la mobilitat, però pel que sembla a les nostres comarques el transport públic ha quedat enrocat en el passat o potser seria millor dir que està en pitjors condicions que en el passat. Tot plegat no lliga gaire. Si cada vegada hi ha més gent que es desplaça a treballar fora de les nostres comarques, cada vegada hi hauria d’haver més horaris de transport públic i de millor qualitat; no al revés com ens està passat. Potser els gestors de Renfe i de la resta de transport públic de l’Alt Camp i de la Conca de Barberà, i també de l’administració ens haurien d’explicar perquè en aquest tema portem el mitjó posat del revés.

Article publicat al setmanari El Pati, el juliol del 2004.