Exposició de projectes. Vaig dissabte passat a la tarda a veure l’exposició a Sant Roc sobre els projectes urbanístics presentats pel Pati. A les set de la tarda, hora en què s’obra la mostra ja hi ha vallencs que s’esperen al carrer per entrar-hi. Bona cosa, penso. Sempre és interessant que els membres d’una comunitat s’interessin i segueixin d’aprop les actuacions que es fan. Pel que em diuen el dia abans, el divendres, dia en què es va inaugurar, també hi va anar molta gent i suposo que l’interès per visitar la mostra deu haver estat també important al llarg de la setmana.
L’Ajuntament ha organitzat una atractiva posada en escena dels projectes, cosa que s’agraeix. Totes les persones amb les quals coincideixo a la sala de Sant Roc, visiten l’exposició amb interès i miren detingudament cada projecte i cadascú hi diu la seva. Dues qüestions que no m’acaben de fer el pes, la lletra amb la qual s’explica la filosofia dels projectes és en alguns cops molt petita, cosa que no en facilita la lectura i una segona, sobre algun dels projectes, tot i els dibuixos que es presenten, em costa tenir-ne una idea precisa. Potser és que no hi estic acostumat. En general però, pots fer-te una bona idea del què es presenta i, tant per l’escenificació com per la inversió que el consistori dedica als projectes sembla prou clar que els govern municipal vol posar tot els seus esforços perquè la que ha de ser l’obra més emblemàtica de la legislatura tregui bona nota. I és que és evident que l’equip de govern s'hi juga molt amb les obres del Pati, sobretot, després de les protestes populars que es van produir abans que comencessin. En els projectes que es presenten s’hi veu en general força vegetació, en un cas fins i tot pel meu gust, hi ha un excés d’arbres. Pel que sembla, es vol evitar construir una plaça dura, cosa que intueixo és un dels grans temors dels vallencs.
He comentat un parell de qüestions que no m’acabaven de fer el pes, voldria però també valorar com un encert, al meu entendre, el fet que s’ensenyi als vallencs els diferents projectes i que a més a més es recullin les opinions dels ciutadans que desitgen dir-li la seva. El Pati és la plaça per excel·lència i tots l’apreciem en gran mesura, per això s’ha produït la controvèrsia sobre la conveniència o no del pàrquing; per tant, que hi puguem dir la nostra em sembla una bona iniciativa i un acte de justícia. Una altre qüestió que també m’ha agradat és que, malgrat que ha suposat una inversió no menyspreable, s’hagi destinat una quantitat de diners important al concurs d’idees, de manera que a urbanistes qualificats els resultés interessant presentar-s'hi. La inversió a realitzar en les obres serà important i ni la ciutat ni lògicament l’equip de govern, que tal com hem dit s’hi juga molt, pot equivocar-se. L’hem d’encertar. No podem fer un nyap, com s’ha fet en alguna de les obres de la ciutat. Tot i que totes les places i carrers de Valls tenen la seva significació penso que el Pati és pels vallencs alguna cosa més que un espai públic i per tant totes les precaucions seran benvingudes per tal d’aconseguir al final un resultat satisfactori.
Els llums de Nadal. La manca de previsió per part de l’administració a l’hora de fer qualsevol actuació és una de les qüestions que provoquen amb raó més controvèrsies. Recordo que en algun any anterior botiguers vallencs es van queixar del retard en què l’Ajuntament havia instal·lat els llums de Nadal. Això, enguany segur que no passarà perquè les il·luminacions nadalenques es van començar a penjar per la ciutat ja abans de Santa Úrsula, o sigui ben bé dos mesos abans de Nadal. Em va xocar que jo encara vestís gersei de màniga curta i que ja veiés pels carrers vallencs la preparació del Nadal. En fi, que es sigui previsor ja m’agrada, però no els sembla que potser amb les llums de Nadal se n’ha fet enguany un gra massa? Vaja, em sembla.
Inversions al Polígon. Llegeixo amb satisfacció noves inversos per ampliar el Polígon Industrial de Valls. De fet, si hi ha companyies disposades a invertir amb nous carrers i en fer noves naus és que aquestes veuen prespectives de nous inversors per a la nostra ciutat i això és bo. El Polígon és el cor econòmic de la ciutat i si batega amb força vol dir que l’economia de la ciutat gaudeix de bona salut. Sovint ens queixem de la falta d’una visió global de la planificació urbanística de la ciutat, cosa que ha provocat que s’hagin fet alguns pedaços; però, si alguna cosa em sembla que tenim endreçada és la ubicació de les indústries. Tenim una bona zona industrial ubicada en un lloc que ha pogut expandir-se i amb un accés força proper a l’autopista. Quan es va planificar la seva construcció als anys seixanta és va encertar de totes totes. Els encerts del passat són avantatges pel present de la mateixa manera que els errors que cometen ara amb la planificació de la nostra ciutat seran els problemes que ens trobarem en el futur. Generalment un error en la planificació urbanística no produeix un inconvenient a curt termini però sí al cap del temps. El mateix passa amb els encerts. Qui va pensar, en el passat, ubicar el Polígon a la carretera del Pla va fer-nos un bon favor als qui ara en gaudim. La llàstima és la poca cura que es té moltes vegades amb les instal·lacions públiques. És molt trist poder constatar que hi ha massa fanals del Polígon que intueixo que s’han derribat a l’hora de maniobrar grans vehicles i també no dóna bones sensacions que aquests fanals no es reposin ràpidament. Si hem dit que el Polígon és el motor econòmic de la ciutat farem bé en cuidar el seu aspecte.
L’Ajuntament ha organitzat una atractiva posada en escena dels projectes, cosa que s’agraeix. Totes les persones amb les quals coincideixo a la sala de Sant Roc, visiten l’exposició amb interès i miren detingudament cada projecte i cadascú hi diu la seva. Dues qüestions que no m’acaben de fer el pes, la lletra amb la qual s’explica la filosofia dels projectes és en alguns cops molt petita, cosa que no en facilita la lectura i una segona, sobre algun dels projectes, tot i els dibuixos que es presenten, em costa tenir-ne una idea precisa. Potser és que no hi estic acostumat. En general però, pots fer-te una bona idea del què es presenta i, tant per l’escenificació com per la inversió que el consistori dedica als projectes sembla prou clar que els govern municipal vol posar tot els seus esforços perquè la que ha de ser l’obra més emblemàtica de la legislatura tregui bona nota. I és que és evident que l’equip de govern s'hi juga molt amb les obres del Pati, sobretot, després de les protestes populars que es van produir abans que comencessin. En els projectes que es presenten s’hi veu en general força vegetació, en un cas fins i tot pel meu gust, hi ha un excés d’arbres. Pel que sembla, es vol evitar construir una plaça dura, cosa que intueixo és un dels grans temors dels vallencs.
He comentat un parell de qüestions que no m’acabaven de fer el pes, voldria però també valorar com un encert, al meu entendre, el fet que s’ensenyi als vallencs els diferents projectes i que a més a més es recullin les opinions dels ciutadans que desitgen dir-li la seva. El Pati és la plaça per excel·lència i tots l’apreciem en gran mesura, per això s’ha produït la controvèrsia sobre la conveniència o no del pàrquing; per tant, que hi puguem dir la nostra em sembla una bona iniciativa i un acte de justícia. Una altre qüestió que també m’ha agradat és que, malgrat que ha suposat una inversió no menyspreable, s’hagi destinat una quantitat de diners important al concurs d’idees, de manera que a urbanistes qualificats els resultés interessant presentar-s'hi. La inversió a realitzar en les obres serà important i ni la ciutat ni lògicament l’equip de govern, que tal com hem dit s’hi juga molt, pot equivocar-se. L’hem d’encertar. No podem fer un nyap, com s’ha fet en alguna de les obres de la ciutat. Tot i que totes les places i carrers de Valls tenen la seva significació penso que el Pati és pels vallencs alguna cosa més que un espai públic i per tant totes les precaucions seran benvingudes per tal d’aconseguir al final un resultat satisfactori.
Els llums de Nadal. La manca de previsió per part de l’administració a l’hora de fer qualsevol actuació és una de les qüestions que provoquen amb raó més controvèrsies. Recordo que en algun any anterior botiguers vallencs es van queixar del retard en què l’Ajuntament havia instal·lat els llums de Nadal. Això, enguany segur que no passarà perquè les il·luminacions nadalenques es van començar a penjar per la ciutat ja abans de Santa Úrsula, o sigui ben bé dos mesos abans de Nadal. Em va xocar que jo encara vestís gersei de màniga curta i que ja veiés pels carrers vallencs la preparació del Nadal. En fi, que es sigui previsor ja m’agrada, però no els sembla que potser amb les llums de Nadal se n’ha fet enguany un gra massa? Vaja, em sembla.
Inversions al Polígon. Llegeixo amb satisfacció noves inversos per ampliar el Polígon Industrial de Valls. De fet, si hi ha companyies disposades a invertir amb nous carrers i en fer noves naus és que aquestes veuen prespectives de nous inversors per a la nostra ciutat i això és bo. El Polígon és el cor econòmic de la ciutat i si batega amb força vol dir que l’economia de la ciutat gaudeix de bona salut. Sovint ens queixem de la falta d’una visió global de la planificació urbanística de la ciutat, cosa que ha provocat que s’hagin fet alguns pedaços; però, si alguna cosa em sembla que tenim endreçada és la ubicació de les indústries. Tenim una bona zona industrial ubicada en un lloc que ha pogut expandir-se i amb un accés força proper a l’autopista. Quan es va planificar la seva construcció als anys seixanta és va encertar de totes totes. Els encerts del passat són avantatges pel present de la mateixa manera que els errors que cometen ara amb la planificació de la nostra ciutat seran els problemes que ens trobarem en el futur. Generalment un error en la planificació urbanística no produeix un inconvenient a curt termini però sí al cap del temps. El mateix passa amb els encerts. Qui va pensar, en el passat, ubicar el Polígon a la carretera del Pla va fer-nos un bon favor als qui ara en gaudim. La llàstima és la poca cura que es té moltes vegades amb les instal·lacions públiques. És molt trist poder constatar que hi ha massa fanals del Polígon que intueixo que s’han derribat a l’hora de maniobrar grans vehicles i també no dóna bones sensacions que aquests fanals no es reposin ràpidament. Si hem dit que el Polígon és el motor econòmic de la ciutat farem bé en cuidar el seu aspecte.
Article publicat al setmanari El Pati, el novembre del 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada