Crispació

Llegeixo amb satisfacció que en el ple de l’Ajuntament de Valls que es va celebrar la setmana passada, el debat va tornar a un nivell normal després dels episodis recents de crispació. Tinc la impressió, potser equivocada, que els nostres polítics locals estan posant a la pràctica una excessiva carga política en les seves actuacions, com si Valls es tractés d’un camp d’aprenentatge del debat polític crispat. D’aquesta manera, em sembla que hem viscuts situacions que tenen una certa similitud als debats del Congrés de Diputats que per pena nostra veiem per la televisió i els quals més que debats polítics acaben convertint-se en un espectacle més propi d’un culebró suramericà que al que correspondria a una bona praxis de l’activitat política.
Hem vist en els darrers mesos a la ciutat cartells enganxats pels carrers amb cares de regidors, insults, desqualificacions, amenaces de portar la política local als tribunals, titulars estridents i, entre altres qüestions, abandó del ple per part d’alguns regidors. Els nostres polítics, els d’un cantó i de l’altra, haurien de para compte amb tensar excessivament la corda, ja que es corre el perill de traslladar la crispació política al carrer i de fracturar la societat. El govern hauria de fomentar al màxim els ponts de diàlegs amb els agents de la societat vallenca a fi efecte d’explicar fil par randa els projectes i actuacions previstes i l’oposició hauria de parar compte en no caure en la temptació de voler traslladar al carrer la legítima oposició política. Som una comunitat i més enllà de les diferències de pensament que tenim, les quals enriqueixen la pluralitat de la societat, hem de procurar resoldre els nostres conflictes amb diàleg, sense estridències i crispacions desmesurades.

Article publicat al setmanari El Pati el mes de desembre del 2004