Ningú anuncia retallades?

Llegeixo a la premsa les propostes que han sorgit del procés participatiu en la revisió del pla d'ordenació urbana municipal(POUM). Són propostes amb sentit comú i que possiblement tots els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals podrien fer seves en el programa electoral i és que a totes les formacions els deu semblar bé que Valls treballi per la implantació d'empreses que generin llocs de treball, que es millori al barri antic el manteniment de la via pública o la seguretat al carrer, que es promogui la rehabilitació d'habitatges o que es s'habilitin nous espais d'aparcament o que es treballi per augmentar la freqüències del tren o que es tingui cura dels torrents. Tot plegat són propostes que de poder-les portar a terme millorarien la ciutat. És difícil trobar alguna formació política que no hi estigués d'acord.

Potser la diferència entre les diferents formacions polítiques seria el com i el quan. O sigui, com es faria per aconseguir aquests objectius i amb quina prioritat perquè és difícil en el context actual poder-ho plantejar tot a la vegada.

Al final, els diners, les disponibilitats monetàries, acaben marcant moltes prioritats i acaben condicionant el full de ruta dels governants. D'aquí a poques setmanes se'ns bombardejarà amb els programes electorals dels diversos partits polítics. Buscaré si en algun es parla de retallades i sobretot que es digui què es retallarà, perquè em sembla que ningú parlarà que tal àrea reduirà el seu pressupost un 10 o un 15 o un 25 per cent.

Els ajuntaments en aquests primers mesos de l'any intenten en la mesura que poden no retallar res que pugui disgustar els ciutadans als quals d'aquí quatre dies els hauran de demanar el vot. Hom a vegades té la sensació que hi ha municipi que s'està gastant el pressupost de tot l'any en aquests primers mesos i que a partir del juny un o altre ho aclarirà. Si hi ha canvi, ja s'ho trobaran els qui entren, i si hi ha els mateixos ja s'ho faran com puguin. Ara del que es tracta és de guanyar les eleccions. Saber en quines àrees es farà pagar el pes de la crisi econòmica marca clarament la ideologia política de les formacions que s'hi presenten. Ho sabrem, això, de les formacions polítiques que es presenten a cada municipi? No, segur que no, segur que ningú parlarà de retallades, tot i que després del juny les patirem. Ara es tracta de parlar de projectes, de molts projectes, com més millor. Que com es pagarien? Això ja són figues d'un altre paner.

Article publicat a l'edició de Valls de Vilaweb el 28 de març de 2011

Entrevista a Vilaweb pel canvi a la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

El gerent de Cossetània, Jordi Ferré, ha assumit la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC), en substitució d'Ernest Folch. Folch, que es mantindrà com a vocal de l'organisme, va posar el càrrec a disposició de la junta, després de deixar l'editorial Ara Llibres i la direcció de la plataforma digital 36L, per convertir-se en el nou director d'Ediciones B. Jordi Ferré explica a VilaWeb els seus objectius i els reptes del sector.
Jordi Ferré va cofundar Cossetània Edicions el 1996 a Valls. L'editorial és una de les fundadores també, juntament amb Bromera i Angle, de la plataforma digital Edi.cat. Ferré era fins ara el vicepresident de l'AELLC, després que el desembre del 2009 es va elegir una nova junta, plural, que representava bona part de les sensibilitats de l'edició en català. Recentment, al mes de febrer, hi ha hagut dos canvis més en la junta: Ester Pujol, nova directora editorial del Grup 62, ha substituït com a vocal a Xavier Mallafrè, director general del Grup 62, que recentment ha estat nomenat president del Gremi d'Editors de Catalunya. I l'editora de La Magrana Isabel Obiols substituïrà com a vocal a Joaquim Palau, d'RBA (grup propietari de La Magrana).
—Quins seran els objectius de la seva presidència a l'Associació d'Editors en Llengua Catalana?
—Serà una línia continuïsta amb la realitzada en la presidència d'Ernest Folch i amb l'entrada de la nova junta directiva fa un any i quatre mesos. Del que es tracta és de tenir més lectors en català i per tant d'aprofundir en les actuacions que es fan en aquest sentit i d'idear-ne de noves.
—Quins són els temes que preocupen al sector?
—Preocupa especial la situació de crisi econòmica i el descens de vendes en el món del llibre, que en el cas del llibre en català es viu de forma més aguda, ja que té menys rotació que el llibre en castellà en el punt de venda. També preocupen les retallades dels ajuts institucionals a un sector que abans ja no eren suficients.
—Com ha d'afrontar la crisi el sector?
—Ens cal major informació sobre l'evolució de cada títol al punt de venda, de manera que això ens permeti optimitzar les reedicions, fet sobre el qual ja hi treballem. També ens cal un millor posicionament dels llibres en català als punts de venda. I ens cal aprofundir en la millora de les promoció dels nostres llibres. Aquestes són algunes de les actuacions, n'hi ha d'altres.
—Com guanyar lectors per a la literatura catalana?
—Augmentar el nombre de lectors en català és un objectiu que hem de tenir en ment tota la societat catalana i totes les institucions. Necessitem millorar les xifres que ens diuen que tant sols una de cada cinc persones que llegeix a Catalunya ho fa en català. Això passa per actuar des de l'escola, des dels punts de venda, des de les institucions, des de la societat civil i, és clar, des del món editorial, també. Cal ser conscients que la lectura en català està en inferioritat de condicions al nostre país i, per tant, per millorar-la són necessàries polítiques de discrimació positiva.
—I com es plantegen fer avançar el llibre electrònic en el mercat editorial?
—El llibre electrònic avança a un ritme creixent de penetració al mercat, però sense fer-ho de forma espectacular. Pel que fa al llibre digital en català, és important que en aquests moments els editors en català vagin digitalitzant el seu fons per augmentar l'oferta a mesura que el seu consum també augmenti.

Entrevista publicada a Vilaweb el dia 13 de març de 2011

Jordi Ferré substitueix Ernest Folch al capdavant de l’Associació d’Editors en català

El gerent i cofundador de Cossetània Edicions, Jordi Ferré, ha estat nomenat aquest dijous nou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana(AELLC). Ferré, fins ara vicepresident primer de l’entitat, substitueix Ernest Folch, que ha presentat la seva dimissió per “poder atendre les seves noves obligacions professionals”, segons ha informat l’AELLC en un comunicat.Aquestes “noves obligacions” farien referència a què Folch fa un més va assumir la direcció d’Ediciones B, del grup Zeta. Amb tot, continuarà com a vocal a la junta directiva de l’associació.Cal recordar que Ediciones B no publica llibres en català, tot i que Folch vol canviar-ho obrint una línia editorial en català.

Article aparegut el 10 de març a Cultura21

També en parlen:

Jordi Cervera al seu blog, El Punt, e-noticies, vilaweb, Ara, directe.cat, entre d'altres