dilluns, 31 de maig del 2010

“Per fi, les millors guies del mercat són en català”

L’editor de Cossetània parla de les Guies Essencials de viatge, una nova col·lecció que arrenca amb els títols: Roma Essencial, París Essencial, Nova York Essencial i Londres Essencial.
Jordi Ferrer
1. Per què vau prendre la decisió d’editar aquestes guies?
Va ser una decisió estratègica. Després d’uns quants anys editant llibres de natura, d’excursionisme i de cuina, vam decidir apostar pel turisme, amb algunes col·leccions (Asimut i Croma) que ja havien innovat. El següent pas va ser estudiar com estava el mercat per poder fer guies de viatge i, un cop fetes prop de 30 reunions a les fires de Frankfurt i de Londres, vam veure-hi la possibilitat real. Ara ja és una realitat, ja són a la venda des de mitjan mes de maig.
2. Quines característiques tenen?
Nosaltres vam decidir que havien de complir 6 requisits, que és una mica el tret essencial de les guies. I ho vam acosneguir perfectament. Per tant, les guies són:
  • Completes, però alhora sense massa text.
  • Amb color i vistoses.
  • Manejables fàcilment.
  • Rigoroses i actuals.
  • Formen part d’una col·lecció que arribarà a ser àmplia.
  • No existeixen en castellà.
3. Quantes n’heu publicat?
De moment, n’hem publicat 3000 de cada una, un terç de les quals se superarà de seguida amb exemplars directes, fins i tot via internet. Els llibreters han tingut molt bona resposta, les han valorat molt positivament i les fomentaran.
4. Quins són els títols actuals i quins seran els propers?
Els quatre títols de sortida són: París, Roma, Londres i Nova York. Per a l’any que ve, ja hem comprat els següents: Escòcia i Florència-Toscana. La intenció és treure’n de 2 a 4 cada any. Com es pot veure a les portades, són traduccions de les guies que edita AA Publishing (Automobile Association Publishing); el disseny de dins és seu i el de les cobertes l’hem canviat.
Les següents sortiran al febrer.
5. On es poden trobar? On es presentaran?
Es presentaran a Barcelona, a Vic i a Girona. Es poden trobar -i demanar- a les llibreries, no pas als quioscos. Cada tres anys s’actualitzaran. Intentarem arribar a un mínim de 20 títols, que tindran aparadors especials en algunes llibreries.
6. Sorprèn aquest preu tan baix, només 12, 50 €.
Renunciem a possibles guanys perquè pretenem que funcioni. A part, el preu d’impressió és barat pel fet d’aliar-se amb un grup fort.

dimecres, 19 de maig del 2010

Un gest en temps de crisis

La mala gestió de la crisi econòmica del govern de Zapatero ha provocat l'anunci de mesures dràstiques. La crisis fins ara s'havia notat molt al sector privat amb acomiadaments i tancaments d'empreses i amb dificultats de les pimes per a finançar-se, però per als treballadors del sector públic la crisis passava una mica de puntetes. El govern de Zapatero ha tingut diners per ajudar els principals responsables de l'actual situació: les constructores (afavorides amb els dos famosos plans per aconseguir que els ajuntaments fessin obres públiques) i els bancs, però ha estat incapaç de endegar reformes estructurals i al final s'ha tret del barret una reducció de sou dels funcionaris, entre d'altres mesures. Ara, si això s'aprova per llei o drecret-llei també afectarà els funcionaris municipals que veuran reduït el seu sou. La qüestió és si aquesta mesura pel que sembla d'obligat compliment anirà acompanyada de la reducció dels sous dels representants muncipals de l'Ajuntament de Valls.

En primer lloc, s'ha de reconèixer que entre aquesta i l'anterior legislatura s'han reconduit les finances municipals vallenques, que estaven en un estat complicat. Una eficient gestió en aquest sentit acompanyada, no cal oblidar-ho, d'un substancial augment d'impostos, han deixat les finances de l'Ajuntament vallenc en una bona posició; de manera que potser no seria necessària aquesta reducció de sou als seus funcionaris. Tot i així, a la ciutat mai li havia costat tants diners com en aquesta legislatura els sous dels regidors i dels grups polítics municipals. Regidors a dedicació exclusiva, càrrecs de confiança, pagaments per assitència a plens i comissions excessivament elevants configuren un cost de tot plegat en opinió meva impropi i més en temps de crisi. Poc mèrit té que els regidors es congelessin el 2010 el seu sou precisament en un any de mínim històric de la inflació, el 0,8%.

Ara sembla que s'està a l'espera del què es decideix des de Madrid per actuar. Si hi ha retallada als funcionaris municipals es molt possible que també hi hagi una reducció dels sous dels regidors, si no es fes, estèticament seria impresentable. De totes maneres, cal esperar el què decideixen a Madrid? No seria desitjable vist el que costa a la ciutat els sous de regidors, càrrecs de confiança i grups polítics que es revisés aquesta qüestió facin el que facin a Madrid? No es tracta de demagògia, és una qüestió de realisme. Seria desitjable que mentre augmenta el nombre d'aturats, mentre les petites empreses suen per poder fer front als pagaments i a les retallades de finançament bancari, mentre s'anuncia una retallada del que cobren els funcionaris i una congelació del que cobren els pensionistes, entre d'altres mesures, des del consistori vallenc s'anunciés ja una retallada del cost dels regidors i dels grups polítics. Seria un gest d'apropament als ciutadans, d'estar al seu costat en moments difícils, d'apretar-se el cinturó de debò. Són gestos així els que haurien d'ajudar a regenar la credibilitat del sistema polític, molt necessària, però actualment en hores baixes.

dilluns, 3 de maig del 2010

Jordi Ferré: “Ens hem d’acostumar a treballar en una situació híbrida entre el paper i el digital”

Jordi Ferré és l’editor de Cossetània, editorial catalana amb 14 anys de trajectòria que, a més dels títols en paper, ha fet una aposta forta per l’edició digital com a membre de l’iniciativa Edi.cat. Avui parlem amb ell tot coneixent la seva opinió sobre l’estat actual de les editorials catalanes, els llibres digitals i perspectives de futur.

-Quina és la salut actual dels llibres en català?
-Al llibre en català especialment el que li falten són més lectors. Hem de tenir en compte que tan sols una de cada cinc persones que llegeix a Catalunya ho fa en català i estem estancats en aquesta situació. És cert que s’ha millorat respecte fa vint o trenta anys però ara la situació sembla ara estancada. El nombre de títols que s’editen en català està també estancat en els darrers anys. Hi ha possibilitats de creixement però cal analitzar perquè no tenim més lectors. Una de les possibles causes és que en molts sectors no hi ha pràcticament oferta en català o n’hi ha molt poca com per exemple en el món de les guies de viatge, de traduccions d’assaig, de llibres tècnics, d’informàtica o en sectors com el llibre de bricolatge, jardinaria o mascotes.

-Creu que el pas a la venda de llibres en digital és una nova oportunitat de difondre més la llengua?
Sí, clarament. A Internet el català està molt ben posicionat i cal seguir en el llibre digital en aquesta línia. La llengua a Internet esdevé comunitat i això cal aprofitar-ho. Én aquest sentit és molt interessant que des de Catalunya es vagi al davant, com està succeïnt actualment, en la creació de plataformes digitals. A més a més, els editors que editen en català estan apostant també pel món digital. Cal treballar en aquest sentit perquè el llibre digital en català tingui un bon posicionament a la xarxa i que disposi també d’una àmplia oferta.

-Com observa la iniciativa d’Edi.cat, a la qual s’hi ha sumat Cossetània Edicions?
Edi.cat és una iniciativa per oferir un portal de distribució i de venda de llibres electrònics en català on volem que els editors s’hi sentin còmodes i que els serveixi per poder entrar en aquest món. Treballem perquè aquest sigui el portal de referència del llibre electrònic en català.

-Quines perspectives té l’editorial en els propers mesos respecte la venda en digital?
La carrera del llibre digital és una cursa de llarg fons i ara tant sols estem ens els primers compasos. Tot just hem començat i queda molt, moltíssim camí per recórrer. El nostre mercat va més retrassat respecte el mercat nordamericà però estem convençuts que és un món amb una gran potencialitat de creixement. Ara cal que els editors hi entrem perquè digitalitzar els nostres fons no es fa d’avui per demà i a més requereix una inversió econòmica substancial. Cal fer els primers passos en aquest món per veure des de dins com es mou i per quan es produeixi el boom de llibre digital a casa nostra, que arribarà, ens trobi ben posicionats.

-Creu que és totalment complementari a la venda en paper?
Ens hem d’acostumar a treballar en una situació híbrida, en la que conviuran el llibre en paper i el llibre digital. Jo no crec que el llibre digital substitueixi al de paper, el que si tinc clar és que provocarà un nou escenari en què caldrà redefinir la tipologia de llibres en paper que s’editen. Possiblement, en el futur el llibre com a objecte serà més valorat, això vol dir que s’hauran de cuidar molt aspectes com l’enquadernació, la qualitat del paper, la impressió, etc.

-Quan creu que definitivament es consolidarà el sistema de vendes de llibres per descàrrega?
És difícil de pronosticar perquè el món de les noves tecnologies és molt ràpid i canviant a la vegada i a més poden sorgir nous aparells que el revolucionin. Per exemple, ara no sabem quin impacte pot tenir el nou Ipad d’Apple en el sector del llibre digital. El que està clar és que aquesta consolidació de les vendes arribarà i que una determinada espurna pot fer esclatar el seu creixement. Per això és molt important que els editors estiguem a punt per quan això pasi.

-L’aposta pel digital, és un pas que tard o d’hora hauran de fer totes les editorials catalanes?
Evidentment i qui no ho faci predrà una possibilitat de negoci. De la mateixa manera com fem amb els llibres que editem en paper que intentem que estiguin al màxim nombe de punts de venda, el mateix es pot aplicar al llibre en digital. Renunciar al llibre digital és renunciar a possibles vendes i seria absurd que un editor renunciés a una part del potencial negoci.

-Quina rebuda ha tingut el llibre Política 2.0 d’Ernest Benach, un dels primers a la venda den digital de la seva editorial?
És un llibre que va sortir de la xarxa, dels conceptes 2.0 i que ha tornat a la xarxa com a llibre ja que es pot comprar en format paper i en format digital, cosa que no podria ser d’altra manera en tractar-se d’un llibre d’aquesta temàtica. L’obra ha tingut una bona acollida tant en el format digital com en el format en paper.

-Quins han estat els títols més destacats a Cossetània en el darrer Sant Jordi?
Ens vam presentar amb una trentena de novetats que en la majoria dels casos publiquem tant en format paper com en format digital. Hi ha alguns títols com els llibres il·lustrats que de moment no és viable fer-los en format digital. El llibres que es presenten amb més interès són: “Com fet a casa”, d’Ada Parellada; “100 motius per ser del Barça”, d’Andreu González Castro i Armando Luigui Castañeda; “Barcelona a bon preu”, d’Albert Arnaus; “Catalunya contra Espanya”, de Lluís Simón; 100 mites de la ciència, de Daniel Closa, o Els Pirineus de cap a cap, de Marta Viladot i Daniel Calleja, entre altres.

-Com reben els escriptors la opció de digitalitzar els seus llibres?
En general ho reben bé. Els expiquem que econòmicament cobraran en diners absoluts el mateix per la venda d’un llibre en paper que per la venda d’un llibre en digital. Això vol dir que el preu menor que té un llibre digital respecte un llibre en paper no els afectarà. N’hi ha que els il·lusiona molt aquest cap ja que són usuaris de xarxes socials i estan molt el dia amb les noves tecnologies i n’hi ha d’altres que ho miren en menys entusiasme, però a la gran majoria els sembla bé que els seus llibres es digitalitzin.

-Creu que existiran cada cop més llibres només en format digital?
Sí segur que sí. Ara, en general, estem fent llibres pensats pel format paper que també digitalitzem però en un futur molt pròxim s’editaran llibres només pensats pel format digital i que utilitzaran les possibilitats que ens permet de xarxa per fer-hi hiperenllaços, etc. Serà una nova manera de fer literatura, el que se’n diu la literatura 2.0, però perquè això succeixi els aparells, els lectors electrònics, han d’evolucionar i han de tenir tots connectivitat amb Internet.