El llibreter de capçalera

És curiós però en l'era de la comunicació, en el moment de la història en què més informació tenim, més necessitem que el llibreter faci més de llibreter, faci més de prescriptor. La quantitat d'informació que rebem és tan aclapadora que necessitem algú que ens guiï enmig de tanta quantitat d'articles, de webs, de blogs, de xarxes socials, de notícies que ens arriben sobre les novetats del món de llibre. I per si això no fos prou, hem de tenir en compte que mai s'havien editat tants llibres com ara, de manera que és impossible estar al dia de les més de 60.000 novetats que es presenten cada any a l'Estat espanyol.
És doncs per tot plegat que necessitem que algú de confiança i que conegui els nostres gustos destriï la informació i ens marqui unes guies cap on encaminar les lectures. La feina del llibreter, del llibreter que fa de llibreter, continua sent necessària, més que mai, ens calen els seus consells, les seves recomanacions i reflexions. Cal doncs escoltar el nostre llibreter de capçalera.
I si en el llibre tradicional, el de paper, la feina del llibreter per tot el comentat anteriorment és capçal, en el nou món del llibre digital, cap on es fan els primers passos el sector, continuarem necessitant que siguin ells els que tinguin un paper central en aquest nou escenari que es dibuixa. Tot plegat és encara molt nou i no sabem de quina manera i com els llibreters han de tenir-hi el seu protagonisme. Caldrà que tots plegats, editors, llibreters, autors, etc hi reflexionem per aconseguir que els llibreters, més enllà de si el llibre en el futur es llegeixi en format electrònic o en paper, puguin seguir fent la seva tasca d’agents culturals, de prescriptors, d’animadors de la lectura. A més, l'aparició dels llibres digitals encara fa més gran l'oferta de lectures i per tant serà encara més complicat poder destriar enmig d'un escenari on hi trobarem llibres editats i treballats per editors professionals però també moltes altres publicacions que mercès a les possibilitats de la xarxa quedaran a disposició del públic sense cap tipus de filtre ni d’intermediació.

Article publicat al Diari de Tarragona, l'abril de 2010

El Pla Territorial del Camp de Tarragona ens fa perdre el tren

S'ha obert el període d'al·legacions del Pla Territorial del Camp de Tarragona en el que es planifica el futur de les infraestructures i del creixement econòmic d'aquest territori. El Pla preveu, entre altres coses, quins han de ser els equipaments del ferrocarril i preveu el què és un dels projectes estrella: el tramvia del Camp de Tarragona.

Malauradament per a l'Alt Camp, aquest Pla aposta clarament pel triangle que més pes econòmic i demogràfic ha guanyat els darrers anys, el format per Tarragona-Reus-Cambrils, i deixa tocat el triangle clàssic del Camp de Tarragona, el Tarragona-Reus-Valls que a aquest pas acabarà sent un triangle per a l'estudi de la història més que una realitat.

El futur econòmic s'ha de basar en unes bones infraestructures de comunicació i el tren ha de tenir una importància vital en ser un mitjà de comunicació molt més econòmic que els cotxe, cosa que s'accentuarà encara més en el futur amb l'augment que es preveu del cost dels carburants. El tramvia del Camp de Tarragona definirà uns fluxos comunicatius i econòmics al Camp. Quedar-se'n fora ens situa un pas enrere respecte les altres poblacions.

Ara, en període d'al·legacions les institucions polítiques i econòmiques de la comarca han de presentar les que siguin necessàries perquè no perdem el tren, i els polítics comarcans han de fer els contactes i pressions necessaris perquè la realitat que preveu el Pla canviï. En base a pressions similars, Reus, per exemple, ha aconseguit en el temps una estació de l'alta velocitat en el seu terme.

El desig seria que Valls pogués tenir una via fèrria entre la nostra ciutat i Tarragona que passés per l'estació del Camp, via que a començament del segle XX es va començar a construir en un traçat que unia la capital del Tarragonès amb les comarques centrals de Catalunya i que si s'hagués culminat hauria definit una situació diferent de les comunicacions de la nostra comarca. Es diu que és molt difícil que es facin noves infraestructures ferroviàries. És cert, però això no ens priva de demanar-les. El que si és més senzill és que a Picamoixons es faci un intercanviador que permeti que els trens que van o venen en direcció a Valls puguin anar directament cap a la via de Reus, cosa que hauria de facilitar que Valls fos un punt d'inici d'una de les línies de tramvia. També hauria de ser possible que la xarxa de rodalies de Barcelona, la qual disposa d'una periodicitat de trens molt envejable inclogués Valls, com ho fa amb Vic on comença una de les línies. La situació horària en què ha deixat Renfe la capital de l'Alt Camp és ridícula i indignant.

Tot plegat fa que si no millora el trànsit de trens entre Valls i Barcelona i si quedem exclosos del tramvia del Camp perdrem el tren del que ha de ser l'element clau de la mobilitat del futur: el ferrocarril. I perdre aquest tren condiciona la nostra capacitat per desplaçar-nos, per tant la nostra qualitat de vida, i la potencialitat econòmica de Valls i la comarca de l'Alt Camp.

Article publicat a l'edició de Valls de Vilaweb

Jordi Ferré: “Només 1 de cada 5 lectors de Catalunya llegeix habitualment en català”

Nascut fa 46 anys, Jordi Ferré Blasco, casat i pare de dues filles, és gerent de l’editorial vallenca Cossetània, fundada el 1996. Repassem amb ell en quina situació es troba el món editorial català, ara que falta poc per Sant Jordi.

1. Quina és la filosofia de treball de Cossetània?

La voluntat de Cossetània és ser una editorial de caràcter general, però que se’ns tingui de referència en temàtiques concretes com l’excursionisme, el turisme o els llibres de cuina, tot i que també editem llibres de literatura, assaig o història. En aquest sentit, intentem obrir línies editorials en camps en què no hi ha llibres en català. Per exemple, el mes de maig iniciarem una col•lecció de guies de viatge que serà l’única que hi haurà en català en aquest important sector editorial. Aquest és un dels reptes més importants del 2010, i si ens en sortim, cosa de la qual estic convençut, serà una contribució important a la normalització de la nostra llengua, ja que per fi podrem viatjar en guies en català pel món. Això també ho hem fet en altres tipologies de llibres.

2. En quina situació es troba el món editorial català?

Al català li falten lectors. Les estadístiques ens diuen que només un de cada cinc lectors de Catalunya llegeix habitualment en català. Necessitem capgirar aquestes xifres perquè necessitem un mercat més sòlid. Hi ha diversos motius perquè això succeeixi, com per exemple la falta d’oferta en català en moltes temàtiques o també els problemes de promoció, ja que competim amb llibres en castellà que per les seves perspectives de venda tenen una promoció molt àmplia, o també la falta d’hàbit de lectura en català d’un sector important de la població.

3. Com valores les polítiques que ha desenvolupat el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserres?

El conseller Tresserres ha fet al davant de la seva conselleria una bona feina i l’ha fet a més a més amb criteri, cosa que és d’agrair. Penso que ha estat un excel·lent conseller. La crisi econòmica ha reduït els recursos del seu departament, i això també ha afectat les línies d’ajuts a les indústries culturals. Tot i així, darrerament l’Associació d’Editors en Llengua Catalana hem arribat a una acord amb el Departament pel paquet d’ajuts per a l’edició en català pel 2010 amb un balanç satisfactori tenint en compte les circumstàncies del moment. La cultura catalana necessita polítiques de discriminació positiva, ja que es troba en inferioritat de condicions respecte a l’altra cultura amb què conviu en el mercat, i la conselleria té clar que cal fer polítiques en aquest sentit; prova d’això és la llei de cinema, una llei molt valenta i molt necessària. Malgrat que el sector editorial en català necessita més ajut per poder competir amb igualtat de condicions amb la llengua castellana, som conscients de les limitacions econòmiques actuals; per tant, el que estem fent els editors catalans amb la Conselleria és treballar colze a colze per optimitzar de la millor forma els recursos existents, i en aquest sentit hem trobat molt bona predisposició.

4. Quines perspectives teniu enguany per Sant Jordi?

Ens presentem a Sant Jordi amb una trentena de novetats editorials on portem llibres característics de les nostres línies editorials. Ens sembla que presentem una bona oferta, variada i amb llibres de qualitat. Confiem que serà una bona diada de Sant Jordi.

Entrevista publicada al butlletí Noves d'Esquerra, de Valls