Llegim a El Pati de la setmana passada que a la comunitat musulmana de Valls se li ha fet petita la mesquita que tenen al carrer Sant Magí i que busquen i no aconsegueixen trobar per a comprar un nou local. Llegeixo aquesta notícia i ràpidament em poso en alerta tot recordant la polèmica que es va originar a Reus i a altres ciutats quan la comunitat musulmana intentava trobar un nou espai per ubicar-hi la seva mesquita. Penso que a mi no m’agradaria que la meva ciutat sortís als mitjans de comunicació per un conflicte d’aquesta mena.
Tot plegat em fa venir a la ment les imatges de fa unes setmanes en les quals França vivia un daltabaix per no haver sabut resoldre correctament la integració dels immigrants. A França i en altres països d’Europa en porten almenys vint anys d’avantatge en aquestes qüestions ja que als anys cinquanta i seixanta ja rebien immigració magrebina. Per aquells anys la nostra economia no estava per acollir mà d’obra de fora de l’Estat. En tot cas la emigració es produïa de diverses zones de l’Estat espanyol cap a altres països estrangers o cap a altres comunitats del propi Estat. Catalunya va ser en aquests sentit una de les més importants comunitats receptores. En els darrers anys però hem vist com arribaven a les nostres ciutats i pobles persones immigrades d’altres estats i de cultures i costums religioses diferents. Per tant si no volem viure d’aquí a uns anys una convulsió similar a la que s’ha vist en terres franceses haurem d’analitzar com s’ha actuat a França des que va arribar la immigració, i haurem de detectar els errors que s’han comès tant per part de la comunitat autòctona com per part de la comunitat immigrant a fi efecte d’evitar-los.
S’intueix que una de les qüestions que no ajuda gens a la integració dels immigrants és que aquests visquin en barris o zones apartades i que tinguin allà les seves mesquites, botigues, etc. Si fem la immigració visquí només en determinats barris difícilment aconseguirem que s’integri i dit d’una altra manera el que farem és començar a encendre la metxa que a la llarga provocarà que esclati un conflicte com el que s’ha vist a França recentment. Per tant, hem d’aprendre a conviure junts, i això requereix un esforç important per part dels nouvinguts, els qual han d’entendre que ara estan en un context amb costums, cultura i tradicions diferents i també requereix un esforç nostre per voler-los integrar i per defugir de les situacions de rebuig.
El repte de la societat del segle XXI, de la societat de la globalització, serà aprendre a conviure junts persones de diferents comunitats, cultures i religions, i aconseguir que ens entenguem i ens coneixem i que a més això ho sapiguem fer amb diàleg i sense estridències. I, finalment, a més a més, això ho hem de poder i saber fer tot mantenint el sentiment nacional que pugui tenir el territori receptor. Pel bon enteniment entre comunitats, els polítics hi tenen coses importants a dir (tot i que en aquests moments em pregunto com s’ho faran per treballar pel bon enteniment entre autòctons i immigrants si actualment veiem que a alguns no els importa fomentar l’enfrontament entre les pròpies comunitats de l’estat); però finalment facin que el facin els nostres dirigents la darrera paraula la tindrem tots individualment en funció de l’actitud que mantinguem en les situacions que ens trobem o ens trobarem al carrer, al lloc de treball, a la comunitat de veïns o a l’escola.
Precisament en aquesta darrer lloc, l’escola, és on hi trobem una de les claus més importants de la integració dels nouvinguts. Recordem que el conflicte a França s’ha generat amb els fills dels immigrats, o sigui amb joves nascuts ja en territori francès que tenen un greu problema identitari en no sentir ni francesos ni ciutadans del país d’origen dels seus pares. En aquest sentit, la concentració de molta població immigrant en un mateix centre escolar, cosa que a Valls succeeix, no és una bona mesura per afavorir la integració.
Una altre qüestió relacionada amb aquest tema: aquestes dies estem immersos en un apassionat debat, massa crispat al meu entendre com tot el que té a veure amb la política espanyola, sobre la nova llei d’educació i sobre el paper que ha de tenir l’ensenyament de la religió a les escoles. Totes les opinions sobre aquestes qüestions són respectables i la llàstima és que no s’hagin debatut en un debat serè. El meu paper és que jo preferiria una escola pública laica. Penso que som els pares els que hem d’aportar als nostres fills els valors religiosos, si així ho desitgem. A més la comunitat a que tradicionalment pertanyem, la catòlica, disposa d’excel·lents catequistes a les parròquies on s’ensenya els valors del catolicisme als nostres fills si desitgem que aquesta sigui la nostra opció. Aquesta funció, doncs, penso que ha de ser responsabilitat de les famílies i no de l’escola pública. Ara bé, podrem tenir la nostre mainada preparada per entendre el món si no els ensenyem el paper que ha tingut i té la religió en les diferents societats? Personalment penso rotundament que no. Les religions al llargs dels segles i encara actualment ha marcat i molt, massa pel meu gust, els esdeveniments de la societat i per tant, per entendre el món hem de conèixer les seves religions. Em sembla que és imprescindible que s’ensenyi a la mainada de les nostres comunitats la tradició cristiana de la nostra societat i, entre altres coses importants, el perquè per exemple de les festes que es fan i la vinculació que aquestes tenen amb la nostra tradició religiosa. Ara bé, penso que això cal fer-ho sense fer doctrina i que ha d’anar acompanyat també de l’ensenyament dels costums i de les tradicions de les altres religions existents al món i amb més incidència amb les que hi estem en més en contacte. Em sembla que la nostra mainada siguin els seus pares creients o no han de saber què es fa a les esglésies, qui era Jesús o que significa la Setmana Santa o el Nadal, com també han de saber qui fou Mahoma i perquè els musulmans fan el Ramadà. I això mateix s’ha d’ensenyar a la mainada que no són de tradició cristiana, o sigui també els nens àrabs haurien de saber quines són les nostres tradicions religioses i quins són els principis del cristianisme i de les altres religions que hi ha al món, com la budista, etc. Per poder-nos entendre primer que tot ens hem de conèixer i el coneixement mutu tant d’autòctons com de nouvinguts ajudarà a la integració d’aquests i a evitar l’esclat de crisis socials. Per tant, a mi personalment m’agradaria una escola pública laica, en la qual no s’ensenyés doctrina però que hi hagués per a tots els nens i nenes una assignatura de cultura o història de les religions. Penso que amb el coneixement de les diferents realitats ens serà més fàcil aprendre a conviure diferents comunitats i aprendre a practicar el necessari diàleg entre cultures i religions.
Tot plegat em fa venir a la ment les imatges de fa unes setmanes en les quals França vivia un daltabaix per no haver sabut resoldre correctament la integració dels immigrants. A França i en altres països d’Europa en porten almenys vint anys d’avantatge en aquestes qüestions ja que als anys cinquanta i seixanta ja rebien immigració magrebina. Per aquells anys la nostra economia no estava per acollir mà d’obra de fora de l’Estat. En tot cas la emigració es produïa de diverses zones de l’Estat espanyol cap a altres països estrangers o cap a altres comunitats del propi Estat. Catalunya va ser en aquests sentit una de les més importants comunitats receptores. En els darrers anys però hem vist com arribaven a les nostres ciutats i pobles persones immigrades d’altres estats i de cultures i costums religioses diferents. Per tant si no volem viure d’aquí a uns anys una convulsió similar a la que s’ha vist en terres franceses haurem d’analitzar com s’ha actuat a França des que va arribar la immigració, i haurem de detectar els errors que s’han comès tant per part de la comunitat autòctona com per part de la comunitat immigrant a fi efecte d’evitar-los.
S’intueix que una de les qüestions que no ajuda gens a la integració dels immigrants és que aquests visquin en barris o zones apartades i que tinguin allà les seves mesquites, botigues, etc. Si fem la immigració visquí només en determinats barris difícilment aconseguirem que s’integri i dit d’una altra manera el que farem és començar a encendre la metxa que a la llarga provocarà que esclati un conflicte com el que s’ha vist a França recentment. Per tant, hem d’aprendre a conviure junts, i això requereix un esforç important per part dels nouvinguts, els qual han d’entendre que ara estan en un context amb costums, cultura i tradicions diferents i també requereix un esforç nostre per voler-los integrar i per defugir de les situacions de rebuig.
El repte de la societat del segle XXI, de la societat de la globalització, serà aprendre a conviure junts persones de diferents comunitats, cultures i religions, i aconseguir que ens entenguem i ens coneixem i que a més això ho sapiguem fer amb diàleg i sense estridències. I, finalment, a més a més, això ho hem de poder i saber fer tot mantenint el sentiment nacional que pugui tenir el territori receptor. Pel bon enteniment entre comunitats, els polítics hi tenen coses importants a dir (tot i que en aquests moments em pregunto com s’ho faran per treballar pel bon enteniment entre autòctons i immigrants si actualment veiem que a alguns no els importa fomentar l’enfrontament entre les pròpies comunitats de l’estat); però finalment facin que el facin els nostres dirigents la darrera paraula la tindrem tots individualment en funció de l’actitud que mantinguem en les situacions que ens trobem o ens trobarem al carrer, al lloc de treball, a la comunitat de veïns o a l’escola.
Precisament en aquesta darrer lloc, l’escola, és on hi trobem una de les claus més importants de la integració dels nouvinguts. Recordem que el conflicte a França s’ha generat amb els fills dels immigrats, o sigui amb joves nascuts ja en territori francès que tenen un greu problema identitari en no sentir ni francesos ni ciutadans del país d’origen dels seus pares. En aquest sentit, la concentració de molta població immigrant en un mateix centre escolar, cosa que a Valls succeeix, no és una bona mesura per afavorir la integració.
Una altre qüestió relacionada amb aquest tema: aquestes dies estem immersos en un apassionat debat, massa crispat al meu entendre com tot el que té a veure amb la política espanyola, sobre la nova llei d’educació i sobre el paper que ha de tenir l’ensenyament de la religió a les escoles. Totes les opinions sobre aquestes qüestions són respectables i la llàstima és que no s’hagin debatut en un debat serè. El meu paper és que jo preferiria una escola pública laica. Penso que som els pares els que hem d’aportar als nostres fills els valors religiosos, si així ho desitgem. A més la comunitat a que tradicionalment pertanyem, la catòlica, disposa d’excel·lents catequistes a les parròquies on s’ensenya els valors del catolicisme als nostres fills si desitgem que aquesta sigui la nostra opció. Aquesta funció, doncs, penso que ha de ser responsabilitat de les famílies i no de l’escola pública. Ara bé, podrem tenir la nostre mainada preparada per entendre el món si no els ensenyem el paper que ha tingut i té la religió en les diferents societats? Personalment penso rotundament que no. Les religions al llargs dels segles i encara actualment ha marcat i molt, massa pel meu gust, els esdeveniments de la societat i per tant, per entendre el món hem de conèixer les seves religions. Em sembla que és imprescindible que s’ensenyi a la mainada de les nostres comunitats la tradició cristiana de la nostra societat i, entre altres coses importants, el perquè per exemple de les festes que es fan i la vinculació que aquestes tenen amb la nostra tradició religiosa. Ara bé, penso que això cal fer-ho sense fer doctrina i que ha d’anar acompanyat també de l’ensenyament dels costums i de les tradicions de les altres religions existents al món i amb més incidència amb les que hi estem en més en contacte. Em sembla que la nostra mainada siguin els seus pares creients o no han de saber què es fa a les esglésies, qui era Jesús o que significa la Setmana Santa o el Nadal, com també han de saber qui fou Mahoma i perquè els musulmans fan el Ramadà. I això mateix s’ha d’ensenyar a la mainada que no són de tradició cristiana, o sigui també els nens àrabs haurien de saber quines són les nostres tradicions religioses i quins són els principis del cristianisme i de les altres religions que hi ha al món, com la budista, etc. Per poder-nos entendre primer que tot ens hem de conèixer i el coneixement mutu tant d’autòctons com de nouvinguts ajudarà a la integració d’aquests i a evitar l’esclat de crisis socials. Per tant, a mi personalment m’agradaria una escola pública laica, en la qual no s’ensenyés doctrina però que hi hagués per a tots els nens i nenes una assignatura de cultura o història de les religions. Penso que amb el coneixement de les diferents realitats ens serà més fàcil aprendre a conviure diferents comunitats i aprendre a practicar el necessari diàleg entre cultures i religions.
Article publicat al setmanari El Pati, el desembre del 2005
