A vegades hi ha obres que duren tant que arriba un moment que ens acostumem a que aquella zona o indret estigui inutilitzable i que no sabem ja ni quan van començar, ni quan havien d’haver acabat. Un cas d’aquests és les obres del pas a nivell de la carretera de Montblanc. Jo a hores d’ara no recordo ni quan van començar ni quan s’havien d’acabar però del que estic segur és que el termini per a la seva finalització ja fa temps que l’hem superat. Trobo injustificable i incomprensible que un vial de circulació important per a la ciutat es talli alegremaent per un temps indefinit i que, lluny d’intentar fer les obres en celeritat per molestar el menys possible als ciutadans, aquestes s’allarguin molt i molt. El resultat d’aquest vial inoperant és que en hores puntes, a la carretera del Pla es produeixen colapses circulatoris dia rere altra. La responsabilitat de les obres no és del consistori vallenc, suposo que deu ser del Ministeri de Foment, pero a hores d’ara em pregunto si les institiucions vallenques han seguit les obres d’aprop i si han pressionat perquè es fessin amb rapidesa. En tot cas, si això s’ha fet o una de dues, o el Ministeri de Foment s’ha fet el sort o no s’ha actuat amb suficient eficàcia. En tot cas, hi ha vies a la ciutat de gran importància per la circulació viària que és desitjable que estiguin el menys tallades possibls. És de lògica que per exemple les entrades i sortides de la ciutat siguin vies imprescindibles com també ho són vials com el carrer Avenir, la carretera del Pla i naturalment les muralles. Per això em va estranyar que a causa d’uns imprevistos amb les obres de l’Hospital, cosa que va provocar que s’hagués de tallar la muralla del Carme, no s’aprofitessin fins i tot dies festius, com es fa en altres llocs, per avançar les obres i tornar a la normalitat un vial tant trascendental per a la ciutat. En fi, pel que es veu com en moltes altres coses la sol·lució passa perquè els ciutadans tinguem paciència, molta paciència.
Article publicat al setmanari El Pati, el febrer del 2005
